14 set. 2026, 08:11

Planeta Marc aborda el patiment psicològic, la ideació suïcida i l’estigma vinculats a la neurodivergència durant la infància i l’adolescència

Planeta Marc: un viatge per la neurodivergència i la salut mental

Redacció – Nerea Guisasola. Amb motiu del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi que se celebra anualment el 10 de setembre, s’ha presentat el llibre ‘Planeta Marc’ que posa el focus en la necessitat d’incorporar la neurodivergència al debat sobre salut mental.

Amb motiu del Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, Planeta Marc, de Marta Casas, posa sobre la taula una realitat encara difícil de verbalitzar: el patiment psicològic durant la infància i l’adolescència i, especialment, la dificultat per identificar-lo quan qui el pateix no sap explicar què li està passant.

El llibre parteix de l’experiència real del Marc, una persona autista que durant la infància i l’adolescència va patir ideació i intents de suïcidi en un context marcat, entre altres factors, pel bullying, l’aïllament i la incomprensió del seu entorn. A través de la mirada del fill i de la mare, l’obra aborda la salut mental, la neurodivergència i l’estigma des d’una perspectiva íntima que convida a revisar com escoltem i acompanyem el malestar dels més joves.
Per a Marta Casas, una de les primeres dificultats és precisament poder posar paraules al patiment. «Si no tenim paraules per descriure l’inefable, l’estem invisibilitzant, però això no significa que no existeixi o que, silenciant-lo, deixi d’existir», assenyala l’autora.

Escoltar sense minimitzar

Una de les reflexions centrals de Planeta Marc és la necessitat que els adults aprenguin a detectar formes de malestar que no sempre s’expressen verbalment. L’autora defensa la importància d’observar i escoltar els infants i adolescents sense negar o relativitzar allò que senten, evitant respostes basades en un fals optimisme o en la idea que «no n’hi ha per tant».

La pròpia experiència familiar va fer evident que els missatges poden arribar també a través de la conducta. Després de les primeres crisis, explica la Marta Casas, la família va deixar de minimitzar aquests senyals i va començar a interpretar-los com l’expressió d’un malestar real.

Aquesta manera d’escoltar és especialment rellevant quan es parla de neurodivergència. L’autora considera que aquesta realitat continua tenint poca presència en el debat públic sobre prevenció del suïcidi. En el cas del Marc, a les dificultats personals s’hi afegien la sensació de no encaixar i l’estigma derivat de ser percebut com a diferent.

«Una persona diagnosticada té un doble patiment psicològic: el del propi diagnòstic i el de l’estigma», explica Casas. Un dels missatges que recull el llibre en paraules del mateix Marc resumeix aquesta reivindicació: «El més normal és ser diferent. Tothom és normal perquè tothom és diferent. Acceptar les diferències ens fa ser normals, no iguals. No hem de ser tots iguals».

Arxiu personal de l’autora

La importància dels vincles i dels petits projectes vitals Planeta Marc també posa en relleu el paper de la família, les amistats i les xarxes de suport. En el seu cas, l’autora explica que l’acompanyament va consistir, en bona part, a creure el que el Marc expressava, respectar les seves necessitats i mantenir-se atents al seu malestar, fins i tot quan resultava difícil d’interpretar.

Al llarg del procés, els petits interessos i projectes personals van actuar també com a punts de suport: anar al cinema, aprendre a tocar el violoncel, fer rebosteria o dominar els cubs de Rubik van ser activitats que li permetien mantenir la il·lusió i avançar progressivament cap a una millor acceptació d’ell mateix.

«Qualsevol desig del nostre fill, per petit que fos, era benvingut com un regal», recorda Casas. Amb els anys, aquells interessos van donar pas a objectius vitals més definits.

Dues mirades per entendre un mateix patiment

Una de les singularitats de Planeta Marc és la seva construcció a partir de dues perspectives: la de la mare i la del fill. No sempre interpreten els mateixos episodis de la mateixa manera, i és precisament aquesta distància la que permet mostrar fins a quin punt resulta complex entendre el patiment d’una altra persona.

La mare observa, busca respostes i intenta comprendre; el fill explica la seva pròpia experiència. A mesura que aquesta experiència pot ser verbalitzada i compresa, explica l’autora, també disminueix part del malestar provocat per la incomprensió.

Coincidint amb el Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, Marta Casas resumeix l’aprenentatge de la seva experiència en tres accions essencials: escoltar, acompanyar i no jutjar ni minimitzar els sentiments i les emocions.

«Estic convençuda que l’amor és la clau que obre la porta cap a la comprensió de l’altre», conclou Casas. I defineix Planeta Marc, per damunt de tot, com «una carta d’amor al meu fill».