Pol López protagonitza l’adaptació de Crim i càstig

El director Pau Carrió adapta i dirigeix aquesta novel·la de Fiódor Dostoievski

Redacció.- Desembarca al Lliure de Montjuïc el proper 23 de febrer el gran clàssic rus Crim i càstig. El director Pau Carrió adapta i dirigeix aquesta novel·la de Fiódor Dostoievski, que parla sobre les conseqüències d’un crim i sobre la fina línia entre la bondat i la maldat, la innocència i la perversitat. L’espectacle romandrà a la Sala Fabià Puigserver fins al 3 d’abril.

Per tercera vegada al Teatre Lliure, Carrió s’atreveix a dur a escena una obra major de la literatura europea, després de la seva versió d’Enric V (2014), titulada Victòria d’Enric V, i el seu Hamlet (2016). L’adaptació escènica de Crim i càstig, feta a partir de la traducció de Miquel Cabal (Premi Ciutat de Barcelona 2021), neix com una continuació de la reflexió iniciada amb Hamlet sobre les conseqüències de tenir una visió idealitzada de la capacitat d’acció per canviar el món. “A Hamlet, vam estar quatre hores per matar algú. A Crim i càstig, és després de matar algú que pensem quatre hores. Aquí ens centrarem en les conseqüències d’haver comés un crim així”, ha explicat el director.

El muntatge aborda la violència sistèmica i individual, des de qüestionar l’ús lícit que l’Estat pot fer de la violència, fins ficar-se al cap del personatge i de la febre que el porta a cometre un acte atroç. Tot, situa en una societat en crisi, tensada davantd el canvi de règim que es prepara i que es troba en trànsit absolut vers un nou model social.

Pol López interpreta el paper de Raskólnikov, el jove estudiant rus que viu en la misèria i és empès per la necessitat però, sobretot, per consideracions teòriques, a assassinar una vella usurera de vida execrable. Una figura que explorarà els límits de l’ètica i la moral, i del qual podrem conèixer els pensaments i dubtes, ja que, tant la posada en escena com la dramatúrgia estan construïdes des del punt de vista del personatge principal, que sempre està en escena. “La posada en escena es distorsiona quan ell delira i la música marca el pols del protagonista”, explica Carrió.

Míriam Iscla és el detectiu Porfiri Petróvit, que li anirà al darrera. Els intèrprets Roser Batalla, Oriol Guinart, Carlota Olcina, Francesca Piñón, Albert Prat, Òscar Rabadán, Marc Rodríguez i Maria Rodríguez completen aquest repartiment, el talent del qual es desplega en un escenari gairebé buit, proposta de Sebastià Brosa. Només un gran plàstic que sobrevola els personatges recordant l’escena d’un crim i les parets porxades de la Sala Fabià Puigserver -amb una disposició mai vista fins ara- basten per ambientar aquesta història de construcció no realista. Arnau Vallvé, component del grup musical Manel, n’ha creat la música original -de gènere electrònica- i Adriana Parra, el vestuari.

Slèvia: ecos i ressonàncies Fabià Puigserver

El mateix dia de l’estrena de Crim i càstig, el 23 de febrer, el Lliure també inaugura la instal·lació Slèvia: ecos i ressonàncies Fabià Puigserver, que restarà al vestíbul de la Sala Fabià Puigserver a Montjuïc fins al 19 de juny. Aquesta instal·lació, viva i participativa, és la continuació de la retrospectiva sobre el fundador del Lliure que el teatre va engegar al Lliure de Gràcia amb una exposició titulada Slèvia, en motiu dels 30 anys de la seva mort i la seva relació amb l’Europa central i de l’Est.

Slèvia és el pseudònim amb que Fabià Puigserver signava les seves obres mentre estava a Varsòvia i encara algunes un cop tornat a Barcelona. Un nom que estableix un pont entre les dues ciutats que van deixar petjada en el seu treball i vida.

La instal·lació vol donar especial valor al seu llegat. Per aquest motiu, Montjuïc acollirà una caixa escènica -o de ressonància- que honorarà la memòria de Puigserver a partir de 3 propostes que es desenvoluparan de manera consecutiva fins a finals de juny. La primera, del 23 de febrer al 20 de març, posarà l’accent en la catalogació d’una vuitantena de llibres i alguns documents que en Fabià va deixar de la seva etapa polonesa. La segona proposta, del 23 de març al 18 d’abril, se centrarà en la catalogació de més de 300 fotografies relacionades amb ell. I la darrera iniciativa, del 22 d’abril al 19 de juny, consistirà en la confecció col·lectiva d’un teló homenatge.