Post Scriptum, un cicle de conferències dedicat a obres d’art que tenen l’origen en un text literari

Miquel del Pozo, analitzarà diferents obres d’art que varen ser realitzades “després de l’escriptura” en el cicle organitzat per la Fundació Atrium Artis

Redacció.- La Fundació Atrium Artis organitza el cicle POST SCRIPTUM, on l’arquitecte i historiador Miquel del Pozo, colaborador del Museu del Prado de Madrid, col·laborador del programa La Ventana de la SER, i divulgador de l’art a twitter amb més de 23.000 seguidors amb el hashtag #MA140: (M)irar al (A)rte en Twitter(140), analitzarà diferents obres d’art que varen ser realitzades “després de l’escriptura”. Es miraran pintures, dibuixos i escultures que tenen el seu origen en un text literari -una narració, una història, una seqüencia de paraules amb un significat concret- que els artistes van haver de transformar (o millor dit traduir) en una imatge i, així, fer-les visibles. La imatge que neix de la paraula.

El cicle és farà a la sala d’actes de la Biblioteca Carles Rahola de Girona, la primera de les conferències serà el 14 de setembre, a les 18 h amb el titular, Primer fou la paraula: la creació del món i la pintura, se centrarà en aquelles obres d’art que, al llarg dels segles, han il·lustrat l’Evangeli. Es veurà com, a partir del mateix text sagrat, diferents artistes en diferents èpoques han posat l’accent en un punt o altre de la història, i com això ha donat, al traslladar-ho a una imatge, obres d’art diferents que tenen un origen literari comú.

La segona conferència es farà el 13 d’octubre Tornar a néixer: la paraula que dona a llum a la imatge, analitzarà com alguns artistes del Renaixement van voler recuperar les obres d’art de l’Antiguitat desaparegudes -que ja no existien- a partir de textos i descripcions de les mateixes que sí s’havien conservat. Mitjançant la paraula varen intentar tornar a la vida les pintures del passat.

La tercera i última conferència Exigències del guió: #metoo al s. XVII serà el 15 de novembre (mirarà les diferents maneres com, al llarg de la història, s’han utilitzat els textos literaris per justificar imatges de dubtosa moralitat, on la dona era la principal perjudicada i com alguns artistes del passat varen reaccionar-hi en contra. Pura (per desgràcia) actualitat que trobem en obres del passat.