20 maig 2010 Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948

L'exposició inclou 170 peces que van incorporar innovacions tècniques

Praga, París, Barcelona. Modernitat fotogràfica de 1918 a 1948 mostra la riquesa experimental que va caracteritzar la fotografia de les avantguardes i confrontarà les obres dels fotògrafs més destacats D’aquestes tres ciutats, importants nuclis culturals de L’Europa D’entreguerres. La revolució artística que va tenir lloc a Praga i a París en aquest període va arribar a Catalunya a meitat de la dècada de 1920, quan fotògrafs com ara Pere Català Pic, Emili Godes, Josep Sala o Josep Masana es van endinsar amb gran èxit en el camí de L’experimentació fotogràfica.

L’exposició, que es podrà veure fins al 12 de setembre, presenta 170 fotografies, documents i pel·lícules que van incorporar les innovacions tècniques, creatives i formals que estaven a L’abast D’aquests fotògrafs.

Des de les darreries del segle XIX i fins a la Primera Guerra Mundial, la fotografia va anar a remolc dels corrents pictòrics a fi D’elevar la disciplina al nivell de L’art i de lluitar contra L’estigma de ser una simple reproducció mecànica de la realitat. De fet, la fotografia no es va alliberar del jou de la pintura fins el període D’entreguerres, caracteritzat per un gran impuls experimental en totes les arts. Des de les aules de la revolucionària escola alemanya Bauhaus s’apostà per una nova cultura de L’espai que va suposar la base de la Nova Fotografia, sorgida a Alemanya cap al 1920. Aquest corrent proposava una fotografia que intensifiqués la mirada per poder acostar-se al món lliure de prejudicis i L’alliberava definitivament del model pictorialista, en considerar-la una pràctica artística pròpia.

La Nova Fotografia experimentava amb totes les innovacions tècniques, creatives i formals que tenia al seu abast, incorporant els fotogrames abstractes, picats i contrapicats, contrallums, fotomuntatges, combinacions amb tipografies, còpies en negatiu i solaritzacions. D’ençà D’aleshores, la fotografia va participar definitivament de les avantguardes i de totes les seves propostes: nova subjectivitat, constructivisme, abstracció, crítica social i surrealisme.

L’aparició de la Nova Fotografia va tenir un gran ressò a tota la Europa central, sobre tot a països com ara Alemanya. Al llarg de la dècada de 1920 Berlín va protagonitzar la modernitat fotogràfica europea. La crisi econòmica de 1929, la consegüent crisi política i L’arribada al poder del nazisme, però, van desplaçar el centre de L’activitat fotogràfica a França. París va ser el punt de trobada de nombrosos intel·lectuals i artistes de tot el món, els quals, amb la seva efervescència creativa, van convertir la capital del Sena en el centre de les propostes avantguardistes que s’anaven succeint al llarg dels anys 30.

A França, la creació de revistes D’informació general o especialitzades il·lustrades amb fotografies que recollien les darreres innovacions van contribuir en gran manera a la difusió D’aquesta revolució artística. També hi va contribuir L’interès que van començar a mostrar els cercles artístics més innovadors, així com el naixement dels primers salons dedicats específicament a aquesta activitat. A més, els crítics van començar a fer-se ressò de les darreres creacions en aquest suport artístic. Tot plegat va motivar el naixement D’una primera generació de coL’leccionistes que va impulsar el mercat D’obres fotogràfiques i, per tal de donar-hi una resposta, de les primeres galeries  dedicades a la venda de fotografies. Fotògrafs D’arreu es van dirigir a París, atrets per aquest nou circuit de galeries, salons, revistes, llibres iL’lustrats i publicitat, contribuint amb els seus treballs a enriquir encara més la vida cultural D’aquesta ciutat.

Amb la creació de la Txecoslovàquia democràtica, el 1918, Praga es va convertir en un focus de modernitat i D’ebullició cultural on es van aplegar nombrosos pintors i escultors. Entre els fotògrafs que van contribuir a convertir la ciutat D’aquells anys en una referent cultural, les obres dels quals són presents a aquesta exposició, es troben Josef Bartuska, Ladislav Berka, Frantisek Drtikol, Jaromír Funke, Jaroslav Rössler, Josep Sudek, Karel Teige o Eugen Wiskovský.

Catalunya va mostrar un gran interès per la tècnica fotogràfica des del mateix moment de la creació D’aquesta tècnica. De fet, Barcelona havia estat una de les primeres ciutats del món on s’havia començar a emprar la fotografia, L’any 1839. Les avantguardes van ser rebudes a Catalunya com una renovació que, en el camp de la fotografia, es va introduir de la mà de revistes culturals com D’Ací i D’Allá, publicada entre 1918 i 1936, i de les revistes iL’lustrades procedents D’arreu D’Europa.  

El model defensat per la Bauhaus, que impulsava un art integrat que arribés a totes les disciplines artístiques, va portar L’experimentació fotogràfica a camps de gran difusió popular, com la publicitat, on fotògrafs com ara Pere Català Pic, Emili Godes, Josep Sala o Josep Masana van reeixir amb la seva recerca de noves experiències estètiques. També Antoni Arissa, Ramon Batlles, Gabriel Casas, Josep Lladó, Carlos Nyssen o Compal es van endinsar amb èxit en el camí de L’experimentació.

Tot i que les noves idees van tenir molt bona rebuda a casa nostra, els autors catalans mai no van estar representats als grans esdeveniments fotogràfics internacionals que van tenir lloc en aquells anys. L’edició de llibres il·lustrats i monografies D’autor, que n?haurien facilitat la difusió cap a L’exterior, era pràcticament inexistent, com també ho van ser els treballs D’investigació historiogràfica, que haurien posat en valor les aportacions fetes pels fotògrafs catalans.