01 set. 2015 Premis i càstigs, la nova proposta de T de Teatre dirigida per Ciro Zorzoli, referent de l’escena teatral argentina més nova, farà temporada al Teatre Lliure
Com a part de la seva recerca de nous llenguatges i noves visions de l’escena, la companyia catalana porta a Barcelona per primer cop al dramaturg i director argentí, i explora amb ell els mecanismes de la representació teatral
Del 30 de setembre al 25 d’octubre es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc Premis i càstigs, la nova proposta de T de Teatre, amb dramatúrgia i direcció de Ciro Zorzoli compta amb els actors Ivan Benet, Mamen Duch, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico, Àgata Roca i Marc Rodríguez
Després de les anteriors col·laboracions amb autors i directors com Javier Daulte, Alfredo Sanzol i Pau Miró, T de Teatre han apostat en aquesta ocasió pel treball de Ciro Zorzoli, referent de l’escena teatral argentina més nova, abocat principalment a l’experimentació escènica. Zorzoli ja havia utilitzat el món del teatre per interrogar-se sobre els codis i les regles que, de manera conscient o inconscient, regeixen la conducta dels éssers humans i marquen les seves relacions.
Aquest és també el cas de Premis i càstigs, una proposta singular on un grup de vuit actors intenten desxifrar el misteriós entramat sobre el qual es borda la veritat escènica. Diu Zorzoli: ”Hi ha una inquietud que des de fa anys acompanya la meva feina com a director i que són els codis i regles, més o menys conscients, que xifren les conductes humanes i la trobada entre les persones. En els últims temps això ha anat derivant més puntualment en l’exploració de les qüestions relacionades amb el món de la representació teatral. Arran de la proposta de T de Teatre de dur a terme un projecte junts, els vaig demanar que se sumessin a aquesta recerca i que ens submergíssim en els infinits plecs que es generen entre l’actor i el personatge i que es tensen al màxim davant la mirada del públic. Sense gaire més certeses que aquest punt de partida, la companyia va acceptar la invitació i vam iniciar així el nostre viatge cap a Premis i càstigs, que no pretén ser el resultat d’aquesta recerca sinó la recerca en si mateixa: la d’una trobada entre actors i públic”.
A Premis i càstigs una companyia d’actors fa diàriament unes sessions de pràctica actoral, per tal d’assolir el virtuosisme en la pràctica escènica. A la funció, el públic assistirà a una d’aquestes sessions, en la qual serà testimoni d’un seguit d’actes que, pel que sembla, tenen un únic objectiu: descobrir els misteris de la representació teatral. A Premis i càstigs es col·loca a l’actor com a eix de tota situació dramàtica, per reflexionar sobre diverses qüestions relacionades amb els enigmes de la representació: En què creiem quan ens creiem alguna cosa? què és veritat i què no ho és’ Per on passa el sentit -o els sentits- de seguir trobant-nos en una sala de teatre? Què ens ha convocat avui aquí? La intenció de l’obra no és respondre aquestes qüestions sinó, simplement, compartir-les amb el públic.
