11 ag. 2018 Primeres adhesions del sector turístic al Manifest pel turisme i l’hostaleria responsable de la XAREC

XAREC alça la veu per visibilitzar l’alternativa enfront al model del turisme i l’hostaleria precaritzadors del treball, de la comunitat i del territori

Redacció.-Dues setmanes després de la seva presentació en públic, el Manifest pel turisme i l’hostaleria responsables que impulsa la XAREC ja ha rebut diverses adhesions d’entitats i persones. Entre elles, algunes de destacades tant del sector turístic i de la restauració com de l’economia social i solidària. S’hi ha adherit des de l’Associació de Càmpings de Girona, l’Associació de Turisme Rural del Vallès o l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible a la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya, la Fundació Roca Galés, GATS, el Col·lectiu Punt 6 o Som Connexió, passant per Alba Sud o l’Ateneu L’Harmonia. A títol particular també hi ha des del gestor de desenvolupament turístic Alberto Aquilué al teòric del cooperativisme Jordi Garcia Jané, així com diversos alcaldes i càrrecs electes municipals. Les adhesions continuen obertes a l’adreça web, on també es pot consultar el text íntegre del manifest.
El Manifest parteix de la base que «el model de desenvolupament del turisme i l’hostaleria fa temps que ha tocat sostre». A l’empara del mantra de la «creació de treball i riquesa» les empreses del sector han gaudit de via lliure pel creixement sense límits amb el beneplàcit de l’administració. A més, ho ha fet a costa de la precarització del treball, l’homogeneització dels serveis, l’especulació i la gentrificació, la massificació dels espais d’acollida, la desaparició de la cultura a barris i pobles i la destrucció del territori. Tot plegat ha provocat el rebuig social, però també alhora el naixement de propostes alternatives.
El Manifest defineix l’alternativa que es defensarà i es potenciarà des de la nova cooperativa de serveis que impulsa la XAREC a partir de deu punts:
Pel treball digne. Els establiments de la XAREC es comprometen a garantir una feina no precària. A més ho fan amb la garantia que una part important dels seus projectes són de base cooperativa, gestionats pels propis treballadors. També vetllen per la qualitat laboral a les empreses proveïdores de béns i serveis.
Som veïnes. Són projectes implicats en la vida local dels barris i pobles. El respecte pel descans i la vida dels veïns és prioritari. Es preocupen per les afectacions que l’activitat dels seus establiments pugui ocasionar al veïnat i s’actua per minimitzar-les.
Ecològicament. Es prioritza el consum de productes respectuosos amb el medi i les persones. Les compres són de proximitat, a pagès, als barris o a la comarca, quant més a prop millor, «menys petroli i més economia local». Alhora es posen en pràctica mesures per l’estalvi energètic, i es treballa per reduir residus, especialment plàstics, amb la perspectiva del Residu Zero.
Fem Cultura. La base de les activitats que es desenvolupa en els projectes de la XAREC, començant per la seva cuina, està lligada a les tradicions i a la cultura del país. S’hi parla en català i s’hi promou la cultura local, amb valors, popular i singular.
Cuidem del territori. Es té cura del territori, se’l coneix i se’l dona a conèixer, amb actitud respectuosa i preservadora. La massificació trenca els equilibris naturals i per això la XAREC s’oposa al turisme de masses.
Som economia solidària. La XAREC i bona part dels seus projectes formen part de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) de Catalunya, en tant que s’entén que l’economia solidària és el motor de la transformació social. S’hi practica la intercooperació i es treballa amb empreses de l’economia social i solidària, des de banca i asseguradores ètiques fins a cooperatives energètiques o de telecomunicacions.
Espais lliures de loteries i apostes. No s’hi promou el joc pel joc, font de malalties i ruïna econòmica. La XAREC s’oposa al negoci a base de casinos, loteries o màquines escurabutxaques.
Amb perspectiva de gènere. Els establiments de la XAREC implementen polítiques per resoldre les desigualtats de gènere començant per les diferències salarials. S’entén que les tasques reproductives són cosa de totes les persones que participen en els projectes i es vetlla per la conciliació tant de dones com d’homes. Així mateix es promou la participació de les dones en els òrgans de govern dels seus projectes.
El creixement té límits. En la línia del decreixement, la XAREC entén que cal posar línies vermelles i limitar el creixement en aquells territoris on la pressió del turisme transforma la vida de les destinacions en perjudici del veïnat i esdevé ambientalment insostenible.
Cooperar vs competir. El principi d’acció dels projectes de la XAREC és la cooperació, basada en el treball horitzontal, la responsabilitat compartida i l’ètica en el procés de producció i en la relació amb les empreses del sector.
La presentació del Manifest s’emmarca en la nova etapa de la XAREC, que després de cinc anys de funcionament com a xarxa de restaurants cooperatius, s’obre al sector del turisme responsable amb l’objectiu d’eixamplar i enrobustir la xarxa oferint nous serveis a les entitats i empreses associades, algunes d’elles més enllà del cooperativisme. Entre altres projectes, un dels que està més avançat és la creació d’un segell de qualitat que servirà per distingir aquells establiments que compleixen els criteris propis del turisme i la restauració responsable i sostenible. A partir del mes de setembre també començarà un cicle de formacions a les entitats associades, i el dia 17 de setembre es farà a Vic l’assemblea constitutiva de la cooperativa de serveis de la XAREC. El nou projecte s’emmarca en un dels anomenats «projectes de país» del programa Singulars impulsat des del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat.