15 febr. 2012 Quatre dramaturgs emergents presenten a la Sala Beckett quatre històries al voltant de la foscor, dirigides pel jove Joan Arqué
La dramatúrgia i la posada en escena trenca amb la connotació pejorativa de la foscor. Bruna Cusí, Òscar Mas, Dani Arrèbola i Lavínia Vila són els quatre actors que L'interpreten
L’Institut del Teatre de Barcelona és el punt en comú que tenen Denise Duncan, Núria Vizcarro, Cristina Cordero, Salvador Sánchez i Joan Arqué. Els quatre primers són els autors dels quatre textos que formen ‘Més enllà de la foscor (quatre maneres D’apagar el llum)’. Joan Arqué, que amb aquest espectacle fa el salt definitiu desprès D’haver fet D’ajudant de direcció de Julio Manrique a ‘L’arquitecte’, és el director artístic que ha fet possible la coherència de L’espectacle i que ha treballat la posada en escena que fan els quatre actors Bruna Cusí (‘Antropos’, ‘Morir o no’, ‘Esquetxofrènia’, ‘Las troyanas’ i ‘Polseres vemelles’, entre D’altres), Òscar Mas (‘Mar i cel’, ‘Flor de nit’, ‘El Cafè de la Marina’, ‘La flauta màgica’, entre D’altres), Dani Arrébola (‘Macbeth’, ‘Contra el progrés’, ‘Homenatge a Catalunya’ i ‘Catalan Buffalo’ entre D’altres) i Lavínia Vila (‘Ricard III’, ‘Electra’ i ‘Barcelona ciutat neutral’, entre D’altres).
L’espectacle que es va estrenar al Teatre de L’Aurora D’Igualada ?coproductor- (16, 17 i 18 de desembre) ja s’ha pogut veure a la Sala Trono de Tarragona -27 i 28 de gener-, a la Sala Planeta de Girona (5 de febrer) i es podrà veure entre el 21 i el 26 de febrer a la Sala Beckett de Barcelona.
‘Més enllà de la foscor (quatre maneres D’apagar el llum)’ mostra com un seguit de personatges repartits en quatre històries, conviuen i gestionen alguns dels fets i situacions de la seva vida que els han marcat i que potser encara no han resolt del tot. Cada història, però, és independent de L’anterior. La primera història parla dels monstres que els nens tenen als armaris, la segona presenta les mil i una veus que parlen dins D’un cervell i les pors que hi habiten, la tercera del record D’un ésser estimat i la darrera narra amb humor el què podia ser i no ha estat per culpa D’un accident produït per L’enlluernament. Cada història té una durada D’entre 15 i 25 minuts i són independents tot i que comparteixen escenografia i actors.
L’obra té una gran dosi de sorpresa, emotivitat i de reflexió, però també dóna cabuda a petits bombonets D’humor i ironia. Segons el director de L’espectacle ?fem un recorregut per la via emocional no exempta de reflexió; en algunes coses toquem la fibra al públic, en altres L’espectador hi pensa després…tot però té llum al final, o no…?.
