08 març 2017 Abans que arribi l'Alemany una tragicomèdia sobre l'Alzheimer amb Muntsa Alcañiz i Pedro Mas

Redacció.- La Seca Espai Brossa i Res de Res en Blanc han presentat en roda de premsa Abans que arribi l’Alemany una tragicomèdia sobre l’Alzheimer amb Muntsa Alcañiz i Pedro Mas com a protagonistes. Abans que arribi l’Alemany s’estrena el 8 de març i romandrà en cartell fins el 2 d’abril.
Júlia, una dona d’una seixantena d’anys, acaba de ser diagnosticada amb la malaltia d’Alzheimer. La imminència del desenvolupament de la malaltia, així com les reaccions de la seva família i coneguts, la conduiran, després del terrabastall emocional que suposa una notícia com aquesta, a prendre una sèrie de decisions imprescindibles per tal de viure plenament el temps de consciència que li resti.
Una obra, escrita per Marta Barceló que va guanyar el II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears. Així mateix, amb altres obres, Marta Barceló ha guanyat el Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2017 de Girona i el Torneig de Dramaturgia de Temporada Alta 2017 de Buenos Aires.
Després d’escriure Maria?, Marta Barceló s’enfronta de nou a la pèrdua de memòria. “Aquesta vegada, emperò, l’enfoc és diferent. L’acció succeeix en un moment en què la malaltia és només incipient, l’inici, un preludi que anuncia el que vindrà. Així que no es tracta tant de les conseqüències de la malaltia, com de l’amenaça que aquesta suposa en un futur proper. I davant l’anunci, què fa un? Què fa una persona quan li diagnostiquen aquesta malaltia? Com reacciona, com s’hi enfronta, com conviu amb això?”, es pregunta Marta Barceló.
Com és Júlia? “És la protagonista absoluta de Abans que arribi l’alemany, plora, crida, riu, s’atreveix, estima, gaudeix i decideix. Fa tot això amb una nova consciència, gairebé com una militància, com un acte polític, com una certesa, i per a poder fer-ho, es recolza en tots els personatges que l’acompanyen en aquest viatge, que són molts i molt diferents. De cadascun en treu alguna cosa: una pista, un camí, una possibilitat, un punt de vista, un objecte, un motor… i a partir de tot això, la Júlia viu amb intensitat perquè sap que el compte enrere ja ha començat, i que el que no faci ara, ja no ho farà mai.”
Tal i com afirma Marta Barceló: “En el fons, aquesta obra no «va» de l’Alzheimer, sinó de moltes més coses. El dret a decidir sobre la pròpia vida, l’empoderament, la identitat, el respecte, l’amistat, el tracte a les persones majors, la llibertat, i segurament tants d’altres conceptes, que hauran de ser percebuts per l’espectador segons l’espectacle ressoni dins el seu interior”.