01 set. 2015 Rafael Argullol repeteix a Menorca en el cinquè aniversari de Talleres islados

Obriran la tardor menorquina Rosa Montero, Bernardo Souvirón, Luis Landero, Alejandro Palomas i Victòria Camps

El proper dijous arriba a Menorca Rafael Argullol per impartir un seminari entorn del seu llibre Visión desde el fondo del mar i alguns llibres més de la seva extensa bibliografia.  Memòria, viatge i literatura configuren el fil conductor del taller, que reunirà quinze assistents prodecedents de diversos indrets de la península i de Balears.

Argullol forma part de la trentena d’autors que han intervingut en aquesta experiència nascuda, ara fa exactament 5 anys, a Menorca, i que ha reunit hores d’ara 343 assistents alguns dels quals han viatjat expressament a l’illa inclús des de Mèxic, Bèlgica, Suïssa o Itàlia, per escoltar i viure 4 dies al costat dels seus autors predilectes.

L’acord de Talleres islados amb la Fundació Rubió Tudurí – Andrómaco permet que aquestes estades tinguin lloc a Mongofra Nou, una impressionant porta d’entrada a Menorca pels que no la coneixen.  Alguns dels autors i assistents ja han escollit l’illa com a lloc per a les seves vacances.

Rafael Argullol ja va ser aquí, impartint un altre seminari amb el mateix títol, el 2012.  El fet és que el seu llibre es continua reeditant i dóna per abordar múltiples temes, els que conformen el ric imaginari d’aquest intel.lectual: la relació entre experiència i escriptura, el doble viatge de la memòria, la ficció i l’autoficció, pensament i literatura, el viatge com a matèria literària… la bellesa, el coneixement. 

El divendres dia 4 de setembre, en habitual col.laboració amb la Xarxa de Biblioteques de Menorca, l’autor oferirà una conferència oberta al públic a la Btca. de Ciutadella a les 20h.

Islados obrirà la tardor amb Bernardo Souvirón seguit de Rosa Montero, estades, com la d’Argullol, per a les quals ja no hi ha places. Si que n’hi ha, en canvi, per als tallers d’octubre d’Alejandro Palomas, Bernardo Souvirón, Luís Landero i Victòria Camps.

Alejandro Palomas, del 9 al 13 d’octubre, oferirà un taller que fa honor a aquest nom, ja que la part pràctica hi serà molt present. El nucli central del taller és l’escriptura intuitiva en cntrast amb l’escriptura “de bastida” (o el que és el mateix, l’escriptura que beu directament del stream of consciousness Woolfià.  Escriure a cegues, la improvisiació en la ficció i la construcció de diàlegs; la importància del subconscient en el fil narratiu) son alguns dels temes que l’autor, entre d’altres de Una madre (Siruela, 2014) posarà damunt la taula.

Bernardo Souvirón, del 15 al 18 d’octubre, inicia el plantejament del seu taller amb aquestes paraules “Els qui han cregut que Homer no mentia, els que han llegit la Ilíada amb la convicció que darrere de mlts dels seus versos bategava bon part de la Història, han descobert nous mons que, fins llavors, havien estat relegats al territori emboirat de la fantasia. Avui, el món on es van desenvolupar els fets de la Ilíada en mostra davant els nostres ulls com una realitat inqüestionable, revelant-nos clarament que algunes fantasies són patrimoni de l’home modern, no d’Homer…”

Luis Landero, els dies 24 i 25 d’octubre, oferirà una jornada particular, les trobades curtes de Talleres islados. Es parlarà de les lectures de l’autor i en general del que llegeix i com ho fa un escriptor.  Luis Landero, una de les grans veus narradores del nostre pais ha publicat recentment el molt lloat llibre Un balcón en invierno (Tusquets, 2014), el més biogràfic dels seus textos.

Victòria Camps, del 29 d’octubre a l’1 de novembre, estructurarà el taller sobre la base del seu llibre El gobierno de las emociones, (Premio Nacional de Ensayo 2012) la tesi del qual podria resumir-se dient que no hi ha ètica sense sentiments o emocions si ben el subjecte ha d’aprendre a governar-los. Segons l’autora, el pensament filosòfic modern ha estat excessivament racionalista i ha eludit plantejar-se la qüestió de la motivació moral com un dels problemes fonamentals de l’ètica. Són les emocions o els sentiments els que ens motiven, no la raó. Corregir el biaix racionalista implica abordar una sèrie de preguntes com les següents: Com s’explica que del coneixement del bé i del mal no se segueixi el seu compliment’ A què cal atribuir la falta d’una moral pública: falten principis o manca allò que els grecs anomenaven ethos’ Enfoquem adequadament l’educació moraL’ La ideologia liberal i l’èmfasi en un concepte de la llibertat com a no interferència, ajuden a construir una personalitat moraL’