29 oct. 2018 'Rastres_Argelers', d'Aina Huguet, reivindica la memòria del camp de concentració del Rosselló
Rastres_Argelers, escrita i dirigida per Aina Huguet, vol ser un homenatge als refugiats de la Guerra Civil que en el camí de l’exili van ser tancats als camps de concentració francesos, uns camps on hi va regnar una barbàrie extrema de la qual l’Estat francès i el govern franquista van ser còmplices absoluts.
La idea sorgeix d’una estada de l’autora a la Catalunya Nord (Estat Francès) i de la constatació que els rastres d’aquesta història han desaparegut gairebé del tot. “Avui en dia, la platja d’Argelers és una meca turística del sud de França. A l’estiu, no hi ha ni un pam de sorra que no estigui ocupat per tovalloles i banyistes prenent el sol. Fa gairebé vuitanta anys –només vuitanta anys!– els refugiats i les refugiades orinaven, defecaven, parien i morien a la mateixa sorra. No hi veureu cap cartell que ho expliqui. Cap rastre.”, comenta l’autora i directora Aina Huguet.
Rastres_Argelers és interpretada per dues actrius, la mateixa Aina Huguet (El llarg dinar de nadal, de La Ruta40 a El Maldà o Cremades d’ultim grau, espectacle de creació pròpia a partir de l’obra de Joan Vinyoli) i Ariadna Fígols (Yerma, Cia. Projecte Ingenu – Dir. Marc Chornet, al Teatre Akadèmia o Romeu i Julieta, Cia Projecte Ingenu – Dir. Marc Chornet a La Seca Espai Brossa) i és una producció d’El Maldà. Aquest projecte es basa en el testimoni de moltes persones que van passar pels camps de concentració del Rosselló i neix de la necessitat de parlar de com desapareixen els rastres de la història, i sobretot, de la història dels vençuts. Unespectacle valent, punyent, reivindicatiu i crític que s’estrena el 12 de novembre i estarà en cartell fins al 6 de desembre.
SINOPSI
Rastres_Argelers és un viatge en la memòria. La memòria dels refugiats de la Guerra Civil que en el camí de l’exili van ser tancats als camps de concentració francesos, uns camps on hi va regnar una barbàrie extrema de la qual l’Estat francès i el govern franquista van ser còmplices absoluts.
Avui en dia, la platja d’Argelers és una meca turística del sud de França. A l’estiu, no hi ha ni un pam de sorra que no estigui ocupat per tovalloles i banyistes prenent el sol. Fa gairebé vuitanta anys –només vuitanta anys!– els refugiats i les refugiades orinaven, defecaven, parien i morien a la mateixa sorra. No hi veureu cap cartell que ho expliqui. Cap rastre.
Aquest projecte es basa en el testimoni de moltes persones que van passar pels camps de concentració del Rosselló. I és la veu d’aquests testimonis el que vosaltres, públic, veureu en escena.
«Hay que hacer lo posible para salvar estos testimonios con el mismo afán con que se lucha para salvar un patrimonio de la humanidad. Hubiera sido irreparable que estas voces hubieron ido a parar a la fosa común del tiempo. Entonces el crimen hubiera sido perfecto.»
