27 abr. 2026, 09:07
RCR Arquitectes rep el Premi Manel Xifra i Boada en l’any en què Barcelona és la Capital Mundial de l’Arquitectura 

L’IREC, centre de recerca energètica, i l’enginyera Elisenda Pagès – primera dona en rebre el premi a la trajectòria - completen els guardons

Redacció.- Demà dimarts 28 d’abril, l’estudi RCR Arquitectes rebrà el Premi Manel Xifra i Boada a la Transmissió del Coneixement Tècnic i Tecnològic. El guardó coincideix en l’any en què Barcelona és la Capital Mundial de l’Arquitectura i, com a referents del seu sector, s’ha decidit premiar a aquest estudi d’arquitectes d’Olot que ha aconseguit situar la Garrotxa en el mapa de l’arquitectura global. Els premis són organitzats pel Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona i Comexi Group, amb la col·laboració de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Girona.

Els Premis Manel Xifra i Boada són un dels reconeixements més singulars del panorama tecnològic català, distingint des de fa vint-i-un anys a persones i institucions capaces de transmetre talent, coneixement i innovació. RCR Arquitectes prendrà el relleu de Ferran Adrià, que l’any passat va ser el guanyador del Premi a la Transmissió del Coneixement Tècnic i Tecnològic. L’acte estarà presidit per la Consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat Pulido.

L’estudi RCR Arquitectes ha desenvolupat una trajectòria amb una projecció que supera àmpliament el seu entorn immediat. Els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta treballen junts a Olot des de 1988 i l’any 2017 van rebre el Premi Pritzker, considerat el Nobel de l’Arquitectura. Amb aquest premi van demostrar que l’excel·lència no té per què viure a les grans capitals. La seva arquitectura —arrelada al paisatge, sensorial, construïda des del lloc— ha aixecat edificis a Europa, Amèrica i Àsia, sempre amb la Garrotxa com a brúixola i laboratori.

El jurat dels Premis Manel Xifra i Boada no els premia, però, per les seves obres, sinó pel que fan més enllà d’elles. A través de la Fundació RCR Bunka i de l’espai de recerca RCR LAB·A, l’estudi ha obert la reflexió arquitectònica a tothom: tallers de fotografia, dansa, filosofia i percepció de l’espai per a persones que potser mai no encarregaran un edifici, però que surten d’aquelles sessions mirant el món d’una altra manera. El guardó arriba, a més, en l’any en què Barcelona és la Capital Mundial de l’Arquitectura i en què el Museu de la Garrotxa inaugura la primera exposició retrospectiva de l’estudi, que recull quatre dècades de treball i inspiració.

L’IREC: recerca per avançar en la transició energètica 

El Premi al grup de recerca aplicada o centre tecnològic recau enguany en l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). La seva aposta és clara: no n’hi ha prou amb investigar solucions energètiques sostenibles si aquestes solucions no arriben a la indústria i, per extensió, a la societat. En un moment en què la transició energètica ha passat de ser un debat de laboratori a una urgència quotidiana, l’IREC representa exactament el que els premis volen reconèixer: coneixement que no es queda en un calaix.

Elisenda Pagès, vint-i-una edicions per arribar a la primera dona

La dada parla per si sola: en vint edicions cap dona havia rebut el Premi a la Millor Trajectòria Professional. Ara Elisenda Pagès Feliu trenca aquesta dinàmica. Enginyera Tècnica Industrial amb especialitat en electrònica, Pagès acumula trenta anys de trajectòria en el sector dels panells aïllants, liderant projectes de transformació industrial i innovació tecnològica en un àmbit tècnic on la presència femenina continua sent minoritària. El jurat ha valorat no només la qualitat del seu recorregut sinó la capacitat de fer-lo visible i referencial per a les generacions que venen.

L’acte d’entrega de la 21a edició dels premis serà el dimarts 28 d’abril a l’Auditori Josep Irla de Girona. Durant l’esdeveniment també es premiarà a estudiants de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona pels seus treballs de fi de grau.

Un empresari, un degà i una pregunta sobre el coneixement

Manel Xifra i Boada va ser enginyer tècnic, fundador de Comexi Group i un dels emprenedors industrials més rellevants del país. Després d’una conversa sobre filosofia i el valor de transmetre el coneixement amb Narcís Bartina, el llavors degà d’EnginyersGi li va proposar crear uns premis junts. Xifra hi va posar una condició: que no servissin per premiar el talent, sinó per premiar la transmissió d’aquest talent. La diferència és més gran del que sembla. Vint-i-un anys després, els Premis Manel Xifra i Boada han complert amb escreix aquella promesa.

Els Premis Manel Xifra i Boada 

Els guardons potencien uns valors basats en la innovació, l’excel·lència i la transferència de coneixement. En les anteriors edicions el premi a la transmissió del coneixement científico-tècnic ha correspost a personalitats molt destacades. Els premiats han estat Ferran Adrià, Carme Torras Genís, Tomàs Molina, Elvira Carles, Rafael Pous, Eudald Carbonell, Andreu Mas-Colell, el programa de televisió Quèquicom, Peter J. Balsells, la Societat Catalana de Tecnologia, Josep Amat, Carles Riba, la Universitat de Girona, Jorge Wagensberg, Gabriel Ferraté, Eduard Punset, Joan Peracaula, Pedro Miguel Etxenike, i Joan Majó.

D’altra banda, en el reconeixement a la trajectòria professional s’ha premiat a persones clau de la professió. Són José Luis Torres González, Jordi Brull, Jordi Forga, Narcís Bartina, Josep Ribas, Pere Bech, Joan Arimany, Josep Oller, Josep Sallent, Josep Viñas, Antoni Cabarrocas, Josep Juliol, Martirià Butinyà, Jordi Frigolé, Josep Bosch, Josep Serra, Josep Arnau, Joaquim Lleal, Josep Palau i Joan Vidal.

Des del 2015, any que es va instaurar el Premi al grup de recerca aplicada o centre tecnològic, s’ha lliurat aquest reconeixement a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial, el Barcelona Supercomputing Center, el grup de recerca AMADE, l’Institut de Ciències Fotòniques, el Sincrotró Alba, el Centre CIT-UPC, l’Institut Vicorob, Eurecat, i la Fundació CIM.

Fotografia de Hisao Suzuki, “Col·lecció RCR BUNKA”