08 oct. 2018 Rigola proposa amb Un enemigo del pueblo (Ágora) una reflexió sobre la democràcia

Nao Albet, Israel Elejalde, Irene Escolar, Òscar de la Fuente i Francisco Reyes protagonitzen aquesta confrontació entre individu i societat

Redacció.- Temporada Alta inicia el camí pel tema de la llibertat d’expressió, un reclam a la capçalera de la programació d’enguany, amb Un enemigo del pueblo (Ágora), versió lliure d’Álex Rigola que planteja un debat entre societat i individu. Producció de El Pavón Teatro Kamikaze, Premi Nacional de Teatre 2017, el muntatge va obrir temporada a Madrid amb èxit fa unes setmanes, per arribar ara a Girona en la seva estrena a Catalunya.
L’adaptació d’Un enemic del poble de Rigola sobre el text d’Henrik Ibsen fuig de convencions clàssiques i convida els espectadors a participar de la trama a través d’una votació, determinant el desenllaç de la peça. “A hores d’ara no té sentit la quarta paret. Tenint el cinema i la televisió, és difícil que l’espectador d’avui es cregui històries sobre un escenari. Per això crec que és millor aprofitar la gran força que li queda al teatre: la possibilitat de connectar físicament amb el públic i fer-lo còmplice”, explica Rigola.
Nao Albet, Israel Elejalde, Irene Escolar, Óscar de la Fuente i Francisco Reyes són els cinc actors de l’obra: Un balneari que suposa el motor econòmic d’un poble té les aigües infectades i sanejar-les requereix d’unes obres molt cares i el tancament temporal del centre. En aquest conflicte s’instal·la la polèmica sobre si s’hauria de fer pública la notícia o preservar els interessos privats d’uns pocs.
Àlex Rigola trasllada aquest conflicte moral i d’interessos a la realitat d’una companyia de teatre. La qüestió és si és legítim i honest rebre subvencions d’un sistema que es troba als antípodes de l’ètica que defensen els artistes. Ells decideixen callar l’imprescindible per no perdre els ajuts que donen viabilitat al seu projecte artístic i crític. Han perdut, potser, per això la força moral per denunciar des de l’escenari la injustícia?
El muntatge se centra en “les tensions entre el que volem èticament i el que estem disposats a fer” explica Rigola, per qui “No hi ha bons ni dolents”. En la proposta d’Àlex Rigola, a més, la frontera entre l’actor i el seu personatge es difumina per guanyar el sentit de realitat que el text precisa. “És un mite pensar que l’actor sobre l’escenari desaparegui després del personatge” afirma l’actriu Irene Escolar, una de les protagonistes d’aquesta història que “obliga els seus intèrprets a ser” persones “durant tot el muntatge, i a viure-ho”.
Quan Ibsen va escriure aquest parlament, el 1883, va aixecar ja polèmica malgrat que el sufragi universal estava encara en bolquers. “Tothom té dret a votar? Està el poble capacitat per governar-se a si mateix? “, preguntava el dramaturg noruec. Avui, quan els valors democràtics i la llibertat d’expressió no semblen estar en dubte, aquesta lectura d’Un enemic del poble posa al descobert aspectes que estan presents en les nostres decisions, com l’autocensura. “L’enemic sempre és un mateix. Quan mirem a una altra banda en veure una injustícia per por de perjudicar els nostres interessos. Quan votem en les eleccions sense saber en realitat què estem votant ni quin és el programa de cada partit polític”, opina el director. Això és, en el fons, el que temia ja Ibsen a finals del segle XIX: “el perill que la democràcia es perdi en la demagògia.”