Rosa Maria Sardà és Maria Aurèlia Campmany a 'Cartes impertinents'

El Lliure se suma així a la commemoració del vintè aniversari de la desaparició de l'escriptora

El Lliure de Montjuïc acull aquest dimarts (20:30h) una nova sessió del cicle Cartes Lliure: ‘Cartes impertinents’ a partir de la correspondència de Maria Aurèlia Campmany.

L’escriptora ofereix, amb les seves ‘Cartes impertinents’ i els seus discursos, les llampades brillants D’una de les personalitats més distintives de la nostra cultura recent. Amb aquesta sessió, la sala barcelonina s’afegeix a la commemoració del vintè aniversari de la desaparició de l’escriptora.

‘Cartes impertinents’ és la summa del teu feminisme. Aqueix feminisme teu que, juntament amb el que unes bones senyores encotillades, mig àguiles mig grills, predicaven en la cruïlla dels dos segles a Anglaterra i altres nacions ?entre elles la nostra?, és el més pur de quants s’han predicat sota la capa del sol. Perquè és un feminisme de ràbia i de coratge, però no de rancúnia i D’enveja; perquè se situa molt enfora i molt per damunt de certs subproductes feministes que tu sovint has denunciat i que es deixaten en frivolitats, en banalitats o en masclismes a L’inrevés; perquè, tant com profund feminisme, en el més ample i abastador significat de la paraula, és humanisme.

No sé si els homes dels nostres països ?i en dir homes vull dir mascles i femelles’ agrairan mai la teva obra, la teva feina, la teva lluita tenaç. D’alguns sé cert que no. Sé cert també D’altra banda que si has fet tot el que has fet, no ha estat a canvi D’una gratitud, sinó per compromís ètic amb tu mateixa, amb Catalunya i amb la dignitat humana.

Josep M. Llompart
Deià, setembre de 1980