13 gen. 2012 Rosa Regàs publica 'La desgràcia de ser dona', una reivindicació esperançada de la condició femenina

Les dones amb un càrrec D'alta responsabilitat han D'actuar com el més autoritari dels homes, i aguantar burles per la seva manera de vestir, de pentinar-se, de parlar o de defensar les seves idees'

Després de la publicació de ‘L’hora de la veritat’, arriba un segon títol de la col·lecció Ara Rosa Regàs, aquest cop dedicat a les dones: ‘La desgràcia de ser dones’ (Ara Llibres).

Les dones amb un càrrec D’alta responsabilitat han D’actuar com el més autoritari dels homes, i aguantar burles per la seva manera de vestir, de pentinar-se, de parlar o de defensar les seves idees’ Al segon llibre D’aquesta col·lecció Rosa Regàs desgrana els orígens D’una societat tan profundament masclista que converteix en desgràcia el naixement i la vida de milers de dones i denuncia, amb exemples propis i aliens, les injustícies històriques i contemporànies en àmbits com el religiós, el laboral o el familiar.

L’autora

Durant la Guerra Civil Rosa Regàs va estar a L’École Freinnet a St. Paul de Vance, França, i en acabar la guerra va ser inter­nada en una escola religiosa a Barcelona, la seva ciutat natal. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Central i ha estat edi­tora, traductora a les Organitzacions de les Nacions Unides i escriptora. Als 57 anys va publicar el seu primer llibre i des de llavors n?han aparegut vuit més entre novel·les, assajos i llibres de viatge. Va guanyar el premi Nadal el 1994, el Ciutat de Barcelo­na el 1999, el Planeta el 2001 i el Grandes Viajeros (amb Pedro Molina Temboury) el 2003. Chévalier de la Légion D’Honeur de la República Francesa i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, als 60 anys va ser directora de L’Ateneo Americano de la Casa de América i als 71, directora General de la Biblioteca Nacional d’Espanya, totes dues a Ma­drid. Ara viu a L’Empordà i es dedica, entre altres coses, a escriure.