Rosa Regàs publica 'La desgràcia de ser dona', una reivindicació esperançada de la condició femenina

Les dones amb un càrrec D'alta responsabilitat han D'actuar com el més autoritari dels homes, i aguantar burles per la seva manera de vestir, de pentinar-se, de parlar o de defensar les seves idees'

Després de la publicació de ‘L’hora de la veritat’, arriba un segon títol de la col·lecció Ara Rosa Regàs, aquest cop dedicat a les dones: ‘La desgràcia de ser dones’ (Ara Llibres).

Les dones amb un càrrec D’alta responsabilitat han D’actuar com el més autoritari dels homes, i aguantar burles per la seva manera de vestir, de pentinar-se, de parlar o de defensar les seves idees’ Al segon llibre D’aquesta col·lecció Rosa Regàs desgrana els orígens D’una societat tan profundament masclista que converteix en desgràcia el naixement i la vida de milers de dones i denuncia, amb exemples propis i aliens, les injustícies històriques i contemporànies en àmbits com el religiós, el laboral o el familiar.

L’autora

Durant la Guerra Civil Rosa Regàs va estar a L’École Freinnet a St. Paul de Vance, França, i en acabar la guerra va ser inter­nada en una escola religiosa a Barcelona, la seva ciutat natal. Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Central i ha estat edi­tora, traductora a les Organitzacions de les Nacions Unides i escriptora. Als 57 anys va publicar el seu primer llibre i des de llavors n?han aparegut vuit més entre novel·les, assajos i llibres de viatge. Va guanyar el premi Nadal el 1994, el Ciutat de Barcelo­na el 1999, el Planeta el 2001 i el Grandes Viajeros (amb Pedro Molina Temboury) el 2003. Chévalier de la Légion D’Honeur de la República Francesa i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, als 60 anys va ser directora de L’Ateneo Americano de la Casa de América i als 71, directora General de la Biblioteca Nacional d’Espanya, totes dues a Ma­drid. Ara viu a L’Empordà i es dedica, entre altres coses, a escriure.