17 febr. 2012 Rosario torna a L’Auditori de Girona amb el seu nou treball 'Raskatriski'
L'artista s'ha encarregat de les lletres i músiques de les onze cançons del disc
Raskatriski és el soniquete D’una rumba que Antonio González “El Pescadilla” cantava a la seva filla petita, Rosario, quan aquesta era una nena. D’aquest joc de paraules prou singular en surt el nom del nou treball de la petita dels Flores, ‘Raskatriski’, que el 17 de febrer tornarà a L’Auditori de Girona en el què serà el concert de presentació oficial del disc a la ciutat.
‘Raskatriski’, seguint L’estela de treballs anteriors de L’artista, constitueix una nova aposta per la fusió D’estils: rumba catalana mesclada amb dosis de pop, algunes incursions al soul i el funky i flirtejos amb la bossanova. En aquest disc ens apareix en el disc la Rosario que s’atreveix amb tot. La Rosario en estat pur, vaja. La Rosario que ha escrit la música i la lletra de les onze cançons que conformen el disc.
Músics del nivell de Simon Phillips -bateria del grup nord-americà Toto- i del percussionista Luis Conte han col·laborat en el nou disc de Rosario, que consolida el camí que L’artista va iniciar el 2008 amb ‘Parte de mí’, quan va decidir tornar a compondre cançons. Però no només això: el paper protagonista que juga la rumba catalana a ‘Raskatriski’ fa que aquest elapé suposi, alhora, un punt D’inflexió en la carrera de L’artista, que recupera els seus orígens musicals. La gravació del disc va tenir lloc de setembre a novembre del 2010 als estudis After Hours de Los Angeles i Sonoland de Madrid, sota la producció de Fernando Illán.
Filla de la incomparable Lola Flores “La Faraona” i del guitarrista Antonio González “El Pescaílla”, germana petita de L’actriu i cantant Lolita i del cantautor Antonio Flores, Rosario González Flores forma part D’una de les famílies més prolífiques i conegudes del panorama artístic de L’Estat espanyol. Nascuda a Madrid el 1963, ha estat predestinada a convertir-se en artista.
Tot i que el seu debut musical es va produir el 1984 amb ‘Vuela una noche’, no va ser fins a la publicació de ‘De Ley’ (1992) que va començar a ser coneguda per mèrits propis. Ha estat la guanyadora, entre D’altres premis, del Grammy Latino al millor àlbum vocal pop femení, en les edicions de 2002 i 2004 pels seus treballs ‘Muchas flores’ i ‘De mil colores’, respectivament. Els darrers treballs ‘Contigo me voy’ (2006), ‘Parte de mí’ (2008) i ‘Cuéntame’ (2009) han acabat de reforçar una trajectòria fidel al seu estil inconfusible.
