La sala Hiroshima arrenca la seva quarta temporada: el festival més llarg de l'any

Amb un 50% de programació d’artistes internacionals

Redacció.- A començaments d’octubre la Sala Hiroshima arrenca la seva quarta temporada. Els trets fonamentals d’aquest curs seran un 50% de programació d’artistes internacionals, la figura de l’artista associat i noves estratègies per a l’ampliació i fidelització de públics.
A començaments d’octubre la sala Hiroshima arrenca la seva quarta temporada. Els trets fonamentals d’aquest curs seran un 50% de programació d’artistes internacionals, la figura de l’artista associat i noves estratègies per a l’ampliació i fidelització de públics.
En el seu tercer any de projecte, Hiroshima aposta per la figura de l’artista associat, mitjançant l’acompanyament artístic, el recolzament a la creació en residència i l’intercanvi amb diferents estructures internacionals. Els artistes associats de la temporada 2017-2018 són: Lautaro Reyes, Eulàlia Bergadá, Núria Guiu, Kotomi Nishiwaki, Aina Alegre i Reinaldo Ribeiro. També s’amplia l’oferta de formació per a professionals amb vuit tallers, sessions de recursos i presentacions de processos artístics.
D’acord amb la seva missió d’acompanyament artístic, la sala Hiroshima ha triat com a imatge de portada de la temporada 2017/2018 a la coreògrafa Núria Guiu, present a la seva primera temporada i que aquest any torna com artista associada. Sempre en moviment, Hiroshima vol jugar a ser el festival més llarg de l’any i, per això, tria aquesta imatge que ens convida a ballar fins a l’extenuació.
En relació a les temàtiques, aquesta temporada Hiroshima ha volgut treballar al voltant de la idea d’identitat col·lectiva. Gran part dels artistes seleccionats investiguen en aquesta direcció. Com es gesta una identitat comuna?
Alguns artistes ho fan des de la investigació coreográfica, buscant en moviments concrets. Aina Alegre explora les danses i tradicions populars de Catalunya i del Mediterrani; el brasiler Reinaldo Ribeiro fa el mateix amb la samba del carnaval; Núria Guiu investiga al voltant dels fenòmens de masses que es generen a les xarxes socials… Altres artistes de la programació busquen generar una experiència col·lectiva de trànsit o ritual entre l’espectador i l’escena recuperant formes com l’expressionisme o la performance. És el cas de l’australià Luke George o de la caboverdiana Marlene Monteiro Freiras.
Des d’un punt de vista contemporani, els festivals són les experiències culturals col·lectives més sagrades i poderoses dels nostres temps, els nostres propis rituals. Partint d’aquesta idea i pel fet de treballar sempre amb dinàmiques pròpies d’un festival, Hiroshima tria com a eslògan de la temporada #thelongestfestivaloftheyear. Tot arrencant nou mesos de programació intensa, Hiroshima ens convida a pensar l’escena com un moviment capaç de generar un lloc de trobada.
La sala Hiroshima està satisfeta amb el balanç i els resultats molt positius aconseguits en els seus dos anys i mig de vida. Fins avui han passat per la sala 20.000 persones. L’ocupació mitjana ha estat del 60%, amb un total de 330 funcions i 145 companyies/artistes. A més a més ha rebut més de 2.600 visites professionals al voltant de trobades, sessions de treball, showcases, foros especialitzats i altres activitats sectorials.
En la seva temporada 2017/2018 Hiroshima ofereix 37 propostes artístiques, 18 internacionals i 19 locals, amb 11 estrenes absolutes i 12 estrenes a Catalunya, i 8 tallers de formació.
Després de dedicar el primer any de projecte al posicionament de la sala i el segon a la internacionalització, Hiroshima enfoca el seu tercer any a cercar nous públics per l’escena contemporània. Amb aquest objectiu, la temporada s’ha organitzat al voltant de cicles o blocs, que facilitaran la comunicació de les propostes.