01 set. 2016 SEMIDÉUS, l’obra de creació en residència a Porta4, s’estrena aquest dissabte

El projecte, aixecat sobre un text original inspirat en autors com Pizarnik o Bolaño, explora el risc de fugir com a pulsió vital

Redacció.- SEMIDÉUS, el projecte de creació pròpia de la Cia. La Meybes, s’estrena el proper dissabte 3 de setembre a la sala Porta 4 de Barcelona, on va guanyar la residència artística d’aquest any. L’obra es podrà veure tots els caps de setmana de setembre a la sala de Gràcia.

En Joan busca l’Olga, la seva germana. En el camí la trobarà i la perdrà a cada moment. L’Olga fuig d’ell sense poder evitar trobar-lo en els altres. El camí que tots dos fan els porta a unir-se i a allunyar-se inevitablement.

‘Semidéus’ és una obra de creació col·lectiva a partir del text original de David Bo que, inspirat en autors com Bolaño o Pizarnik, vol ser una mostra d’algunes de les inquietuds i reflexions que en aquests moments representen la generació entorn als 30 anys. Amb la pulsió vital de la fugida com a tema central, l’obra analitza el context de la societat actual a partir de la presentació dels personatges que la nostra protagonista es troba en la fugida.

Concebuda com un joc per a una actriu i un actor, a ‘Semidéus’ sis personatges diferents són representats per en David Bo i la Berta Pipó, joves promeses de l’escena catalana que acumulen ja una trajectòria molt interessant (Lameybesquisom). Els personatges de la història, evolucionen i es desvelen progressivament, acompanyats per una escenografia versàtil, inspirada en els jocs infantils de construcció i basada en un únic element que muta a cada escena, tot adaptant-se al moment interior dels protagonistes.

El conjunt de l’escena acompanya a cada passa el viatge de l’Olga i en Joan; un viatge que físicament ens trasllada a Colòmbia, i emocionalment col·loca l’espectador de ple enmig de la lluita interna que decideixen lliurar alguns éssers humans quan, davant certs contextos vitals contemporanis, sembla que la única possibilitat és rendir-se i habitar un espai hostil, permanentment incòmode, buit d’esperança. L’Olga, com moltes persones, decideix fugir. I l’obra ens qüestiona: hi ha havia alguna altra alternativa?