17 set. 2025, 11:43
S’entreguen els Premis Literaris de Girona 2025
Pep Prieto, Laia Llobera, Ramon Solsona, Marta Minguella, Maria Jaume i Fades, Lecturistes i Eusebi Ayensa han estat els premiats
Redacció.- Ahir el vespre l’Auditori de Girona va acollir la gala d’entrega dels Premis Literaris de Girona 2025.
58è Premi Prudenci Bertrana de novel·la
Creat el 1968, el Premi Prudenci Bertrana és un guardó literari que forma part dels Premis Literaris de Girona. Atorgat per la Fundació Prudenci Bertrana, acull originals escrits en català i té una dotació de 30.000 euros. Enguany el jurat, constituït per Montse Barderi, Gemma Lienas, Gerard Quintana, Care Santos i Glòria Gasch, ha decidit premiar la novel·la Rosita, de Pep Prieto. Columna Edicions publica Rosita aquest 17 de setembre. Enguany s’han presentat quaranta-dues obres.
Rosita, una novel·la sobre la por, la infància i l’amor que ens salva. En una Girona grisa i plena de silencis, el petit Josep Maria creix envoltat de monstres reals, pel·lícules de videoclub i dones amb poders secrets. Expulsat del paradís familiar per la violència del pare, trobarà refugi a casa dels avis, i sobretot en la figura enigmàtica i tendríssima de l’àvia Rosita, a qui la imaginació infantil —i potser alguna cosa més— converteix en una bruixa bona. Amb una veu lúcida i commovedora, Rosita reconstrueix la memòria d’una infantesa marcada pel dol, la por, la bellesa i l’amor incondicional. Una novel·la sobre el poder de les dones que ens sostenen quan tot s’esquerda.
Pep Prieto (Girona, 1976) és escriptor, periodista i crític de cinema i televisió. Col·labora habitualment a El món a RAC1, Cafè d’idees de RTVE i El vermut de Llucià Ferrer a Ràdio Flaixbac. Escriu regularment al Diari de Girona i El Nacional. Ha publicat les novel·les La disfressa de l’indigent, Mala premsa, La teoria de l’imbècil, Els llunàtics, Carnada, El mal pare i La dona eterna, i ha escrit Tot Marvel, el primer llibre en català dedicat a l’univers cinematogràfic de Marvel. També ha participat en diversos reculls de contes i és autor dels assajos Poder absoluto, Al filo del mañana i Petita gran pantalla.
48è Premi Miquel de Palol de poesia
La dotació del premi és de 6.000 euros. El jurat està format per Jaume Coll Mariné, Rosa Font Massot, Pere Gimferrer, Anna Gual i Miquel de Palol. Enguany hi han participat cent-setanta-sis llibres de poemes. La guanyadora ha estat Laia Llobera amb Saur, un viatge poètic a l’Occitània del segle XII. Edicions Proa publica Saur, de Laia Llobera, aquest 17 de setembre dins “Els llibres de l’Óssa Menor”.
Saur proposa un viatge a l’Occitània del segle XII, en la qual Catalunya enfonsa les arrels i l’univers espiritual. La poeta reformula el trobar clus i el trobar leu dels trobadors per abordar amb vivesa temes com la vida i la mort, el més enllà i la necessitat de transformar la vida dels homes.
Laia Llobera (Barcelona, 1983) és doctora en Llengua i Literatura Catalanes, llicenciada en Traducció i Interpretació i llicenciada en Ciències Religioses. Ha publicat set llibres de poesia, entre els quals destaca la trilogia formada per Certesa de la llum (2014), Boscana (2018) i Llibre de revelacions (2020). Ha estat traduïda al castellà, a l’anglès, a l’italià, a l’alemany i al francès i ha estat antologada en diverses publicacions nacionals i internacionals. També ha estat guardonada amb diversos premis de poesia, entre els quals el Premi Pare Colom i el Premi Octubre Vicent Andrés Estellés. Ha estat inclosa a la tria de Poesia Catalana Contemporània (2024), publicada en anglès, francès i alemany per l’Institut Ramon Llull. Durant la temporada 2023-2024 va ser la poeta convidada del Palau de la Música Catalana.
46è Premi Carles Rahola d’assaig
La dotació del premi és de 6.000 euros i el jurat està format per Francesc-Marc Álvaro, Mita Casacuberta, Míriam Díez-Bosch, Joaquim Nadal, Joaquim Maria Puigverd i Josep Lluch. Enguany s’hi han presentat trenta-quatre originals. El guanyador ha estat Ramon Solsona amb l’assaig Dones migpartides publicat a Editorial Pòrtic.
Un assaig que ofereix una mirada renovada i personal sobre un univers poc conegut de la nostra història cultural: les novel·listes catalanes nascudes a cavall dels segles XIX i XX que topen primer amb les dificultats d’un sistema literari eminentment masculí, després amb l’escull de la guerra i la victòria franquista i finalment amb un oblit injust.
No cal fer un aŀlegat feminista per justificar aquest treball. És prou explícita la llista de narradores que van conèixer la llibertat de la República i van patir després la despietada revenja d’una dictadura que va migpartir el país en un abans de grans esperances i un després dramàtic. Les dones, que havien accedit com mai a tots els àmbits professionals i creatius, van emmudir de cop i volta. Tant les autores consolidades com les que no havien estat a temps de publicar als anys trenta, van ser víctimes d’una discriminació severa. Pel sol fet de ser dones, el franquisme les privava d’autonomia personal i les confinava a la llar.
Quantes narradores nascudes entre el final del segle XIX fins el 1925 són conegudes avui? Mercè Rodoreda, Aurora Bertrana, Maria Aurèlia Capmany, Teresa Pàmies… Potser també Teresa Vernet, Anna Murià, Rosa Maria Arquimbau i alguna més. Aquest llibre n’aplega fins a trenta, i de cadascuna en comenta almenys una noveŀla. I també dona clarícies d’altres dones rellevants de la mateixa època. Si moltes biografies són prou colpidores, encara ho són més en els últims anys de vida i quan cau el teló definitiu: la parquedat de les esqueles, els obituaris de circumstàncies, els silencis. I del fred del silenci a la gelor de l’oblit.
Ramon Solsona (Barcelona, 1950) és un dels grans noms de la narrativa catalana de les últimes dècades. Ha escrit noveŀles que els lectors recordaran sempre, com Les hores detingudes (1993), No tornarem mai més (1999), Línia blava (2004), L’home de la maleta (2011), Allò que va passar a Cardós (2016), Disset pianos (2019) o la magna Temps enrere (2022). Les seves memòries d’infantesa i joventut s’han publicat amb el títol El carrer de la xocolata (2025). Ha rebut els premis Sant Jordi, Crítica Serra d’Or, Prudenci Bertrana i Lletra d’Or. Ha coŀlaborat a la premsa, la ràdio i la televisió.
40è Premi Ramon Muntaner de novel·la juvenil
Creat el 1986, aquest premi de literatura juvenil en llengua catalana, dotat amb sis mil euros, forma part dels Premis Literaris de Girona i es publica sota el segell Fanbooks. Enguany han format el jurat Dolors Cabrera, Patrizia Campana, David Cirici, Xavier Gual i Anna Pardos (Mixa).
La Fundació Prudenci Bertrana ha atorgat el 40è Premi Ramon Muntaner a l’obra Assassinat a Highburn, de Marta Minguella, una novel·la en què els secrets mantenen el lector en un suspens permanent.
Assassinat a Highburn arrenca amb una trobada de les famílies fundadores de Wark’s Assegurances, amb un cos que cau del cel i amb uns passos que fugen. El que comença com una convenció empresarial acaba convertint-se en l’escenari d’un crim ple de personatges ambiciosos i contradictoris. Marta Minguella aconsegueix donar vida i ritme a una història marcada per les dualitats, els secrets del passat i unes relacions personals plenes de tensions, aliances inesperades i traïcions.
La trama recorda l’atmosfera dels grans clàssics d’Agatha Christie, però amb un toc modern i fresc com les històries de misteri de Freida McFadden. Cada racó del castell de Highburn amaga una peça del trencaclosques, i cada conversa pot ser clau per resoldre l’enigma.
Marta Minguella Rafecas va néixer a Llorenç del Penedès l’any 1995 i és docent de secundària. Des de petita ha sentit fascinació per les històries, i quan no és dalt d’un escenari cantant o fent teatre, probablement la trobareu en un racó, perduda entre les pàgines d’un llibre. Participa activament en la vida cultural del poble, especialment en activitats de folklore i educació en el lleure.
31è Premi Cerverí a la millor lletra de cançó
Aquest premi, organitzat conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i Catalunya Ràdio, premia la millor lletra de cançó editada el darrer any en català amb la col·laboració de la Revista Enderrock. Hi participen les lletres originals i inèdites editades en el sector discogràfic durant l’últim any natural (de l’1 de maig al 30 d’abril). El jurat, que escull les cançons finalistes està integrat per Montserrat Virgili, Fran Lluís Giró, Marta Viana, Lluís Gendrau, Helena Moren i Francesc Viladiu.
La cançó premiada ha estat Mon cherie go home, el tema que ha unit la cantant Maria Jaume i el trio Fades per cantar contra la massificació turística. Maria Jaume ja havia criticat la massificació turística amb el disc Nostàlgia Airlines o hits com Hoteles sol y playa, mentre que el trio Fades també havia signat un himne en la mateixa línia com Catalonian Girls. Ara s’ajunten per desafiar tots els guiris que venen a lligar a casa nostra amb el nou single Mon Cheri Go Home, on desestimen categòricament l’amor de videotrucada. Aquest single està produït per Lluís Cabot (Aka Luigi) i compta amb un videoclip signat per Liam D.
Maria Jaume és un dels talents emergents a la nostra escena musical recent. Nascuda a Mallorca i establerta a Barcelona, va començar estenent un pont entre les grans cantautores de l’indie i l’escena mediterrània amb els seus primers àlbums Fins a maig no revisc (2020) i Voltes i voltes (2022), que van obrir les portes dels principals festivals del país. Però la seva gran eclosió ha tingut lloc amb la publicació del seu tercer àlbum Nostàlgia Airlines, que ha estat escollit el millor disc de 2024 per la revista Enderrock. Properament el presentarà en viu, amb noves cançons, a festivals com Telecogresca, Strenes, Cabró Rock, Ítaca, Cruïlla o el Tingladu.
Fades, per la seva banda, es defineixen com un trio de filòlegs queer format per dos mallorquins i un català: Vicenç Calafell, Ferran Pi, Àngel Exojo. Amb el seu primer àlbum, Metallix (Satélite K, 2024), s’han consolidat com la queer band de referència a la nostra escena, amb hits com Mai neva a la ciutat, on samplegen, Me desplom de Maria Jaume, o Catalonian Girls, la seva versió mediterrània del California Girls de Katy Perry.
25è Premi Lletra
El Premi Lletra, convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), s’atorga a la millor proposta de projecte per afavorir la lectura en català i la literatura catalana amb eines, entorns o mitjans digitals. El jurat està format per Montse Ayats, Neus Castellano, Narcís Figueras, Josep M. Fonalleras, Carlota Rubio i Lluís Rius, com a secretari. El Premi està dotat amb 4000 euros i una residència digital al llarg del curs 2025-2026.
El jurat del Premi Lletra 2025 ha decidit distingir per unanimitat el projecte Lecturistes, que té per objectiu donar visibilitat a espais i iniciatives literàries d’arreu del país, més enllà de l’àrea metropolitana barcelonina. La proposta preveu dur a terme deu entrevistes a llibreters i bibliotecaris, amb la possible participació d’altres professionals de la cadena del llibre vinculats a cada zona, que es difondran a través de les plataformes del pòdcast Llibres, i punt! El jurat ha volgut destacar la dimensió territorial del projecte, un format que combina entrevista i tertúlia amb persones expertes de l’entorn, i la solidesa de la proposta.
Laia Bonjoch i Sergi Purcet, són dos científics lletraferits que l’any 2020 inicien un projecte de divulgació literària a internet, anomenat @elsbookhunters amb l’ambició de transmetre la passió literària amb un llenguatge planer, proper i sense pretensions acadèmiques. L’objectiu era posar la literatura i la lectura al centre com a activitat de gaudi, orientada a un públic ampli, on tothom s’hi pogués sentir representat i interpel·lat.
Són a Instagram, a YouTube amb el pòdcast Llegiu, que el món s’acaba!, un projecte paral·lel compartit amb dues persones més, a TikTok i més recentment els trobem al pòdcast Llibres, i punt! El projecte Lecturistes, que constarà d’un cicle de deu entrevistes en format videopòdcast, pretén promoure i donar a conèixer espais i projectes literaris de fora de l’àrea metropolitana, fugint del barcelonacentrisme que sovint monopolitza l’activitat cultural literària del país.
4t Premi Aurora Bertrana de traducció
El Premi Aurora Bertrana reconeix la traducció d’una obra literària ja publicada. El jurat, format per Àngels Gregori, Lluïsa Julià, Lluís Muntada i Antoni Pladevall ha escollit les obres finalistes a partir d’un llistat de més de 700 títols d’obres traduïdes al català, procedents d’editorials dels Països Catalans. Opten a aquest premi totes les obres literàries de nova traducció editades en català durant l’any 2024, de tots els gèneres. La dotació del premi és de sis mil euros aportats conjuntament per la Fundació Prudenci Bertrana i la Fundació Valvi.
L’edició premiada constitueix una fita de primer nivell internacional, ja que és la primera traducció íntegra de la poesia de Konstandinos P. Kavafis. Amb una gran precisió lingüística, filològica i estilística, el traductor i estudiós Eusebi Ayensa referma de nou la potència d’aquest poeta alexandrí.
Eusebi Ayensa (Figueres,1967). Llicenciat en filologia clàssica i doctor en filologia romànica per la UB, ha publicat més d’un centenar d’articles i una trentena de llibres sobre literatura i història grega medieval i moderna. És membre numerari de la Societat Verdaguer i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l’Acadèmia d’Atenes i de l’Associació d’Escriptors Grecs, i del 2007 al 2012 dirigí l’Institut Cervantes d’Atenes. Actualment dirigeix el Camp d’Aprenentatge Empúries, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i presideix l’Associació Cultural Hispanohel·lènica.
A banda dels quaderns de viatge de Konstandinos P. Kavafis (K. P. Kavafis, Viatges i poemes, 2019), del seu conte de misteri A la llum del dia (2020) i d’una selecció de textos de poètica i moral d’aquest mateix poeta (Reflexions i poemes d’un jove artista, 2020), l’any 2024 es va publicar aquesta traducció al català de la seva poesia completa en dos volums a l’Editorial Flâneur, que serà reimpresa al llarg de 2026 per l’editorial Proa. Aquesta traducció ha estat guardonada enguany amb el premi Crítica de Serra d’Or i el premi Aurora Bertrana. A més, ha preparat també una edició en grec de tota la seva poesia a partir dels materials d’arxiu d’aquest poeta conservats a la Fundació Onassis, d’Atenes, que apareixerà la propera tardor a l’editorial grega Dioptra. Ha estat guardonat en dues ocasions amb el premi Josep Vallverdú d’assaig: el 2011 pel llibre D’una nova llum: Carles Riba i la literatura grega moderna, i el 2021 per De l’una a l’altra riba (Un homenatge a Grècia), publicat finalment amb el títol d’Un català a Grècia: Una mirada a una història compartida. L’any 2024 va obtenir el premi Joan Fuster d’assaig pel seu llibre El bell viatge. Kavafis a la cultura catalana.
Foto: Mar Duran/Nord Media
