Sergi López torna al Teatre Poliorama 7 anys després amb una versió actualitzada de “Non Solum”

L’espectacle, escrit pel mateix López i Jorge Picó, oferirà sis úniques funcions a Barcelona entre el 26 i el 30 de juny

Redacció.- L’escena barcelonina recuperarà aquest estiu l’actor Sergi López que pujarà de nou a l’escenari del Poliorama per interpretar la versió més evolucionada d’un dels seus grans èxits teatrals: Non Solum. El muntatge més icònic i internacional de López, que es va estrenar fa gairebé 20 anys i ha estat representat en més de 900 ocasions arreu del món, es presenta ara, “amb canvis i revisions determinants. És com si ara l’estrenés!”.

En paraules de Sergi López, tornar al Poliorama 7 anys després de la seva última actuació amb ‘Non Solum’ és un “regal” i més, de la mà d’un clàssic contemporani com és ‘Non Solum’ ara “retocat, més concentrat, dinàmic i on em retrobo amb el plaer primigeni de fer humor i compartir-lo amb la gent de casa”.

Sol a l’escenari, només amb una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic, l’actor Sergi López es multiplica en una munió de personatges, en un monòleg escrit i concebut a partir de la improvisació. Tots, volen respondre a la pregunta: què està passant aquí? L’escenografia i l’atrezzo són gairebé nuls i això estableix un espai captivador que permet al públic veure amb els seus propis ulls un miler de personatges sobre l’escenari. L’actor brilla en aquesta obra física, gestual i amb tocs surrealistes, en la qual fins i tot canta un tema de Pau Riba i un parell de boleros.

Estrenada el 2005

El monòleg ‘Non Solum’ va ser la primera col·laboració entre Sergi López i Jorge Picó. Es va estrenar en català al Festival Temporada Alta de Girona-Salt l’any 2005  i el gener de 2007 es va representar per primera vegada en francès al Théâtre du Gymnase a Marsella, per fer temporada, aquell mateix any, al Théâtre du Rond-point de París. La versió castellana va veure la llum el novembre de 2009, al Teatro Palacio Valdés d’Avilés. I des d’aleshores es combinen les gires de ‘Non Solum’ per territoris tant de parla francesa (Suïssa, França, Bèlgica i la Polinèsia francesa) com castellana (Amèrica Llatina i Espanya) sense aturar la gira pels Països Catalans.

L’any 2009, ‘Non Solum’ va rebre el premi Max com a millor text de teatre escrit en català i Sergi López el premi Fotogramas de Plata al millor actor de teatre, guardó que concedeixen els lectors de la revista per votació. També el 2009 va ser considerat el millor espectacle de la temporada del Teatre del Mar de Mallorca, segons l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mar. L’any 2010 s’estrenava al Teatre Poliorama i l’abril del mateix any, Sergi López va rebre el premi com a millor actor pel muntatge, dins la VI Edició del Premi Internacional Terenci Moix de Literatura, Cinematografia, Músiques i Arts Escèniques.

El 2013 ‘Non Solum’ es va presentar a la Sala Timbre 4 de Buenos Aires i el 2015 va creuar de nou l’Atlàntic per tornar a Argentina i també al Teatro Solís a Montevideo, a Uruguai. El 2016 va ser convidat al Festival Sala de Parto a Lima, Perú. ‘Non Solum’ també s’ha representat al Teatro del Barrio, a Madrid, en múltiples ocasions i també ha fet temporada diverses vegades a Barcelona.

Sinopsi ‘‘Non Solum’’

Comença una comèdia existencial. Un home arriba obrint una porta que algú ha deixat oberta i sembla que tot va bé fins que la sospitosa presència d’un segon personatge trenca la intimitat inicial. No passa gaire temps fins que un tercer home apareix per descobrir que tots tres son iguals. Desesperadament, aquest home multiplicat es transforma en molts altres per respondre una pregunta: què està passant aquí? I mentre nosaltres riem, algun d’ells no entén res i vol marxar. Un altre canta una cançó. Un altre ens explica la seva por de tornar-se boig mentre la resta s’enfada en adonar-se que, en realitat, tots són un mateix. Viatgen junts camí del paradís on sembla que ser igual i diferent és el mateix i on totes les preguntes poden tenir resposta. En el seu trajecte els acompanya algun bolero, una caixa de fusta i unes ulleres de plàstic que semblen de mentida. El seu destí és dubtar relativament de tot en absolut. Què passa? Que no em creuen?

Fitxa de l’espectacle

Direcció: Jorge Picó

Interpretació: Sergi López

Ajudant de direcció: Helena Pla

Escenografia i direcció tècnica: Jordà Ferré

Disseny de llums: Lionel Spycher

Inspiració Musical: Bernardo Sandoval

Disseny de vestuari: Ariadna Papió

Cançó L’home Estàtic: Pau Riba

Equip tècnic: Anna Boix, Pep Arumí, Xavi Muñoz

Producció, premsa i management: Elisenda Malé

Producció: Setze fetges Associats S. L.

Coproducció: Ring de Teatro

Durada de l’espectacle: 70 minuts