31 gen. 2021 S'estrena a l'Escenari Brossa, Els ulls de Dalton, una dramatúrgia d'Iñaki Garz
L'autor, guanyador del Premi Frederic Roda de 2020, escriu una peça dotada de misteri que parla del pas del temps
Redacció.- El proper dimecres 3 de febrer tindrà lloc l’estrena d’Els ulls de Dalton, una dramatúrgia d’Iñaki Garz que arriba a la sala Palau i Fabre de l’Escenari Brossa amb els intèrprets Arnau Marín i Andrea Portella.
Iñaki Garz signa i dirigeix una dramatúrgia amb gran influència de la dècada dels 90, inspirada en el teatre de Pinter o la música de Tom Waits. Un telèfon és l’única via de comunicació amb el món exterior del protagonista J.R. (Arnau Marín), que utilitzarà per contactar amb algú del passat, Leonor (Andrea Portella). “A vegades, les decisions que prenem en un moment determinat de la vida, ens persegueixen sempre”. Aquesta reflexió, que diu en un moment donat el personatge protagonista, és l’eix central de l’obra. El personatge ens parla de la culpa, de com un acte irreflexiu i inconscient comès en la joventut ens pot acompanyar durant la resta de la nostra vida, marcant-nos a foc lent, i com n’és de difícil passar pàgina i oblidar.
L’autor, cofundador de la companyia Icaroteatre, va guanyar recentment el Premi Frederic Roda de teatre 2020. Garz és autor d’obres com La marquesa salió a las cinco, Si planeas vengarte cava dos tumbas (La Badabadoc), La senyora Oliver (Teatre Tantarantana), Les dominiques (Escenari Brossa) o El italiano de Thomas Bernhard (sala El Canto de la cabra de Madrid).
Arnau Marín és cofundador de la companyia Teatre de l’Enjòlit i ha treballat amb companyies com La fura dels Baus, Oriol Broggi o Glòria Balañà, amb muntatges estrenats al TNC, la Sala Beckett, el Tantarantana o al mateix Brossa. També ha treballat com a director tant a Barcelona (Top girls, EstheticParadise) com a Itàlia (PiccolaCittà o La casa dei Barnarda Alba). El repartiment es completa amb Andrea Portella, que ha estrenat recentment El silenci dels telers (el Maldà), La noia de la làmpada (de la recentment guardonada amb el Premi Max Marta Aran) o Cyrano de Bergerac amb direcció d’Oriol Broggi representada a la Biblioteca de Catalunya i al Centro Dramático Nacional, entre d’altres.
