Poques conjuntures històriques han estat tan propícies per a reflexionar sobre la caducitat del tot. El 2012, any de crisi econòmica i espiritual, dels nous bruixots de coll blanc que ens guien somrients al congost, del retorn a L’espasa de Dàmocles nuclear, del finis hominis romà gravat a la roca D’un temple maia. I tot registrat amb un aparell de 4X2cms.

És per aquest motiu que Sitges vol convertir aquesta idea tan cinematogràfica i indeleblement atrinxerada en L’imaginari popular, en el marc conceptual de la seva 45a edició.

Per anar ambientant la festa de la fi del món, Sitges rescatarà alguna joia oculta de cinema apocalíptic, així com propostes recents que estan renovant aquest subgènere D’anticipació.