08 set. 2026, 00:11
Sitges 2026 reuneix Peter Jackson, Danny DeVito i Amy Irving

En una edició que celebra la història i el present del Fantàstic

Redacció – Anaïs Iglesias.- Peter Jackson torna a Sitges més de tres dècades després de presentar Braindead i ho fa recuperant precisament aquest títol amb la presentació d’una primera versió de la seva restauració en 4K. El cineasta compartirà, a més, amb el mestre dels efectes especials Rick Baker una sessió especial dedicada a King Kong. Amy Irving i Danny DeVito rebran també el Gran Premi Honorífic, mentre que Robert Eggers, Yuen Woo-ping, Takashi Shimizu, Bob Murawski i Mark L. Lester seran reconeguts amb el Premi Màquina del Temps.

Carlota Pereda inaugurarà la 59a edició que començarà el 8 d’octubre, amb Found Alive, protagonitzada per Chloë Grace Moretz, i Wicker, amb Olivia Colman i Alexander Skarsgård, serà la pel·lícula encarregada de clausurar el Festival.

La 59a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya reuneix autors, intèrprets i artesans que han transformat territoris molt diversos del cinema de gènere: de l’splatter a la fantasia èpica, de les arts marcials a l’art del maquillatge, del terror nord-americà dels setanta a la fantasia familiar, el muntatge o la preservació del cinema de culte. El 2026 marca una edició que connecta la memòria de Sitges amb les noves formes del fantàstic contemporani.

PETER JACKSON TORNA A SITGES: DE BRAINDEAD A KING KONG 

Abans de transformar la fantasia èpica amb The Lord of the Rings, Peter Jackson havia portat l’splatter fins a un dels seus límits més delirants amb Bad Taste, Meet the Feebles i, sobretot, Braindead. Aquesta última ja va formar part de Sitges el 1992, on Richard Taylor i Bob McCarron van ser reconeguts pels seus efectes especials. Més de tres dècades després, Jackson torna al Festival per rebre el Gran Premi Honorífic i presentar una primera versió de la nova restauració en 4K de Braindead: un retorn a la pel·lícula que millor representa el Jackson salvatge, artesanal i irreverent que forma part de l’ADN històric de Sitges.

Des d’aquell cinema fet des dels marges, Jackson va fer el salt a Heavenly Creatures i va acabar construint alguns dels universos més ambiciosos del cinema contemporani amb la trilogia de The Lord of the Rings i King Kong. La seva filmografia permet seguir una evolució extraordinària sense perdre un fil essencial: la fascinació per les criatures, els efectes especials i la capacitat del cinema per materialitzar mons impossibles.

La seva visita tindrà, a més, un altre moment excepcional: Peter Jackson compartirà amb el mestre del maquillatge fantàstic Rick Baker una sessió especial dedicada a King Kong. La trobada reuneix dos creadors que han contribuït decisivament a l’evolució dels efectes cinematogràfics al voltant del monstre per excel·lència, una criatura indissociable tant de la història del fantàstic com de la mateixa iconografia de Sitges.

Baker ostenta el rècord de set premis Oscar® al millor maquillatge i va ser, amb An American Werewolf in London, el primer guanyador de l’Oscar® competitiu d’aquesta categoria. Les seves transformacions i criatures —de Greystoke a Ed Wood o Men in Black— van canviar el maquillatge d’efectes modern. Sitges va reconèixer la seva trajectòria amb el Premi Màquina del Temps el 2015.

AMY IRVING: DE CARRIE A THE FURY, DOS FITES DELS PODERS PARANORMALS 

Amy Irving rebrà el Gran Premi Honorífic en una edició en què Carrie ocupa un lloc central en l’imaginari del Festival. Sue Snell, el seu personatge en el clàssic de Brian De Palma, no és una presència secundària: és una peça decisiva en la tragèdia de Carrie White, la companya que intenta reparar el dany causat i acaba convertida en testimoni de la violència, la culpa i uns poders impossibles de contenir. Carrie va suposar, a més, el debut cinematogràfic d’Irving i va obrir una relació amb De Palma que tindria una segona parada especialment significativa per a Sitges.

L’actriu presentarà també The Fury (La furia, 1978), de nou a les ordres de Brian De Palma. Irving interpreta Gillian Bellaver, una jove amb extraordinàries capacitats psíquiques atrapada en una trama de manipulació i explotació de persones dotades de poders paranormals. La presència conjunta de Carrie i The Fury connecta directament amb el leitmotiv de Sitges 2026 i permet recuperar un moment especialment fèrtil del fantàstic nord-americà dels setanta, quan la telequinesi, la percepció extrasensorial i la por davant d’unes facultats mentals incontrolables es van convertir en matèria privilegiada del gènere.

Irving va desenvolupar després una carrera eclèctica entre el cinema i el teatre, que inclou una nominació a l’Oscar® per Yentl i una nominació al Globus d’Or per Crossing Delancey. El seu homenatge a Sitges parteix, per tant, de dues pel·lícules essencials per al fantàstic, però reconeix una trajectòria que desborda àmpliament el gènere.

DANNY DEVITO: ACTOR, DIRECTOR I PRODUCTOR, DEL PINGÜÍ A MATILDA 

Qui no recorda el Pingüí de Batman Returns? L’encarnació d’Oswald Cobblepot que Danny DeVito va construir per a Tim Burton —grotesca, tràgica, ferotge i profundament humana— ja seria suficient per assegurar-li un lloc en la memòria del cinema fantàstic. Però la seva rellevància va molt més enllà d’un personatge: DeVito és una de les personalitats més completes del cinema nord-americà de les darreres dècades, capaç d’alternar interpretació, direcció i producció amb una mirada especialment afí a la comèdia negra, allò excèntric i allò incòmode.

Com a director ha signat títols com Throw Momma from the Train, The War of the Roses, Hoffa o Matilda; com a productor, la seva activitat inclou pel·lícules tan rellevants com Erin Brockovich, nominada a l’Oscar® a millor pel·lícula. Aquesta amplitud de registres és precisament la que reconeixerà Sitges amb el Gran Premi Honorífic.

DeVito arribarà, a més, al Festival com a productor de Drag, inclosa a la Secció Oficial Fantàstic a Competició i protagonitzada per la seva filla Lucy DeVito i coproduïda pel seu fill Jake DeVito. L’homenatge es completarà amb una projecció especial de Matilda (1996), dirigida i protagonitzada per ell mateix i que celebra el seu 30è aniversari. L’adaptació de Roald Dahl connecta de manera natural amb el leitmotiv de 2026: una nena que descobreix uns poders extraordinaris i aprèn a utilitzar-los davant d’un món adult hostil.

ROBERT EGGERS, YUEN WOO-PING, BOB MURAWSKI, TAKASHI SHIMIZU I MARK L. LESTER: CINC MÀQUINES DEL TEMPS

Els Premis Màquina del Temps reconeixen enguany cinc maneres radicalment diferents d’haver ampliat el cinema de gènere: la reinvenció de l’horror històric, la coreografia d’acció, el muntatge, el llegat del J-Horror i la preservació del cinema de culte, i el gran cinema popular dels vuitanta.

Robert Eggers manté una relació especialment estreta amb Sitges des que The Witch va inaugurar el Festival el 2015. The Lighthouse es va presentar a Sitges el 2019 i, després de The Northman i Nosferatu, el cineasta torna ara per rebre el Premi Màquina del Temps i presentar un avançament de Werwulf. En tot just una dècada, Eggers ha construït una obra en què el rigor històric, el mite, la superstició i l’horror dialoguen amb una veu visual absolutament recognoscible.

Yuen Woo-ping és un dels grans responsables de la gramàtica moderna del combat cinematogràfic. Com a director, Snake in the Eagle’s Shadow i Drunken Master van ser decisives en la consolidació de Jackie Chan; com a coreògraf d’acció, va portar aquesta concepció física i coreogràfica del moviment a The Matrix, Crouching Tiger, Hidden Dragon i Kill Bill. El seu treball a The Matrix va marcar un abans i un després en la manera com el cinema occidental va imaginar i filmar l’acció.

Bob Murawski uneix dos mons que dialoguen de manera privilegiada amb la cultura de Sitges. D’una banda, és un dels grans col·laboradors de Sam Raimi, amb crèdits que travessen Army of Darkness, The Gift, Spider-Man i Drag Me to Hell, a més d’haver guanyat l’Oscar® per The Hurt Locker. De l’altra, és cofundador de Grindhouse Releasing, companyia dedicada a restaurar, preservar i tornar a posar en circulació cinema exploitation i de culte. Aquesta doble condició —muntador de primer nivell i militant de la preservació del gènere— explica especialment bé el seu Premi Màquina del Temps. Murawski formarà, a més, part del Jurat Òrbita i Sitges Documenta.

Takashi Shimizu és una de les figures essencials del J-Horror i un dels grans responsables de la seva expansió internacional. Com a director i creador de Ju-On, va convertir Ju-On: The Grudge i el seu posterior remake nord-americà, The Grudge, en fenòmens globals, fixant amb Kayako i Toshio alguns dels grans icones del terror contemporani. La seva manera d’abordar la maledicció, l’espai domèstic i la persistència del passat ha deixat una profunda empremta en el cinema de gènere del segle XXI. Recordem que The Grudge va formar part de l’edició 2004 de Sitges.

Mark L. Lester pertany a l’imaginari més directe del cinema popular dels vuitanta. Director de Commando i Firestarter, la seva presència adquireix un significat especial en una edició dedicada als poders paranormals: l’adaptació de Stephen King protagonitzada per Drew Barrymore va convertir la piroquinesi de Charlie McGee en una de les imatges més reconeixibles del fantàstic d’aquella dècada.

ALEJANDRO AMENÁBAR: 30 ANYS DE TESIS 

Alejandro Amenábar serà distingit amb el Premi Méliès Career en el 30è aniversari de Tesis, una obra cabdal per entendre la renovació del thriller i del cinema de gènere espanyol dels noranta. El seu debut en el llargmetratge va convertir la fascinació per les imatges violentes, el voyeurisme i els límits de la mirada en matèria de suspens i va guanyar set premis Goya, entre els quals els de millor pel·lícula, direcció novella i guió original.

Tesis va obrir una filmografia que continuaria explorant els límits de la percepció, la por i allò sobrenatural a Abre los ojos i Los otros. Amenábar estarà acompanyat a Sitges per Eduardo Noriega i Fele Martínez, dos dels protagonistes de Tesis (que es projectarà aquest 30è aniversari a Sitges amb una còpia restaurada que inclou una nova remasterització del so), convertint el reconeixement en una celebració d’una pel·lícula que, tres dècades després, continua sent una referència ineludible del cinema espanyol contemporani.

Per la seva banda, Bárbara Rey rebrà el Premi Nosferatu, un reconeixement amb què el Festival distingeix la seva presència en la cultura popular i audiovisual espanyola.

LLEGENDES QUE TORNEN A SITGES: RICK BAKER, NICOLAS WINDING REFN, MICHAEL IRONSIDE I PINO DONAGGIO

La memòria del Festival també serà present a través d’antics premiats que tornen a Sitges. Juntament amb Rick Baker tornarà Nicolas Winding Refn, Premi Màquina del Temps el 2015. De la trilogia Pusher a Drive, Only God Forgives o The Neon Demon, Refn ha construït una obra immediatament recognoscible, travessada per la violència, el desig, l’artifici i una estilització visual portada a l’extrem.

També tornarà Michael Ironside, Premi Màquina del Temps el 2011 i un dels grans rostres de culte de la ciència-ficció i el fantàstic de les darreres dècades. Scanners, Total Recall i Starship Troopers són suficients per situar un actor la presència física i l’autoritat del qual a la pantalla formen part de la iconografia del gènere.

I si Carrie articula visualment i conceptualment aquesta edició, Pino Donaggio és literalment una part essencial del seu so. El compositor italià va signar per a Brian De Palma una de les bandes sonores més reconeixibles del terror dels setanta i va prolongar aquella col·laboració a Dressed to Kill, Blow Out i Body Double. Premi Màquina del Temps el 2013, el seu retorn converteix l’homenatge a Carrie en una celebració també de la música que va contribuir decisivament a construir-ne la tensió, la malenconia i la violència. Més recentment, també ha participat posant música a Her Private Hell, que es projectarà en el marc de la Secció Oficial.

ELS JURATS DE LA 59a EDICIÓ 

La 59a edició reunirà també en els seus jurats professionals procedents de la programació, la producció, el guió, la crítica, el maquillatge, l’animació i la creació cinematogràfica, reforçant la diversitat de mirades amb què Sitges avalua el cinema de gènere.

El Jurat Oficial Fantàstic estarà integrat per Giona A. Nazzaro, director artístic del Locarno Film Festival i crític especialitzat, entre altres àmbits, en cinema de Hong Kong i d’acció; Valeria Vegas, periodista, escriptora i documentalista; Andy Starke, productor britànic vinculat a Rook Films i a títols com Kill List, In Fabric o Possessor; el guionista i productor Alex Litvak, responsable de títols recents com They Will Kill You o Masters of the Universe; i Merry Colomer, productora de Morena Films vinculada a títols com Cerdita i Ventajas de viajar en tren.

A Noves Visions, el cineasta peruà Juan Daniel Fernández Molero, el veterà maquillador i especialista en efectes Jeff Goodwin —amb una trajectòria que inclou Blue Velvet, Teenage Mutant Ninja Turtles i Scream— i Gabriela Martí, directora del Festival Rizoma, valoraran les propostes més arriscades i innovadores de la secció.

El jurat de curtmetratges de la Secció Oficial i dels Méliès d’Or estarà format pel professor i guionista cinematogràfic Fernando de Felipe, el director artístic del Transilvania International Film Festival, Mihai Chirilov, i la programadora de Beyond Fest, Nicole McControversy. Fred Neuen, president de l’acadèmia de cinema de Luxemburg; Shaun Sutton, executiu de Blumhouse, i Inga Headland, assessora internacional de projectes, integraran, per la seva banda, el jurat dels Méliès d’Argent.

El productor i director executiu del Grupo Mórbido, Pablo Guisa; l’editor i fundador de Grindhouse Releasing, Bob Murawski; i l’especialista i fundadora de Hulahoop, Natasha Durán, formaran el Jurat d’Òrbita i Sitges Documenta. Per la seva banda, el director d’animació Hugh Welchman, nominat a l’Oscar® per Loving Vincent; la directora i productora Chelo Loureiro; i la directora i artista visual ucraïnesa Mary Yanko integraran el Jurat d’Anima’t.

La directora de programació del festival B-Retina, Sabina Pujol; l’actriu i artista musical Silvia Superstar; i el periodista i divulgador cinematogràfic José Luis Salvador Estébenez integraran el Jurat de Brigadoon.

Una de les novetats institucionals de 2026 serà la incorporació, per primera vegada, d’un Jurat FIPRESCI a Sitges. La Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica avaluarà les pel·lícules de la Secció Oficial Fantàstic a Competició i concedirà el seu propi Premi FIPRESCI. El jurat estarà integrat pels crítics Raquel Abad, Eirik Bull i Emanuele Di Nicola.

Finalment, Anna Rodellas Gràcia, Hug Banqué Majó, Naomi Lladó Quer, Nerea Itsaso i Noah Aznar Canorea formaran el XXII Jurat Carnet Jove – Sitges 2026, encarregat d’aportar la mirada d’una nova generació d’espectadors.

FOUND ALIVE INAUGURARÀ SITGES 2026

La 59a edició arrencarà amb Found Alive, el nou llargmetratge de Carlota Pereda, una cineasta que, després de Cerdita i La ermita (ambdues presentades a Sitges), continua explorant el terror des dels personatges, el cos i els conflictes emocionals. La pel·lícula marcarà, a més, una fita en la història del Festival: serà la quarta ocasió en què Sitges inauguri amb una pel·lícula dirigida per una dona i la primera vegada que ho faci amb un llargmetratge d’una directora espanyola.

Protagonitzada per Chloë Grace Moretz, una intèrpret amb una sòlida relació amb el gènere des de títols com Let Me In o Carrie (remake de 2013), la pel·lícula proposa una aproximació íntima i física a la por a través d’una supervivent d’un segrest, que col·labora en la investigació per salvar la víctima d’un assassí psicòpata. Aquesta pel·lícula també s’inclou a la Secció Oficial Fantàstic a Competició.

Per quart any consecutiu, CUPRA reafirma la seva condició d’Automotive Partner del Festival. En aquest context es projectarà també Homing, curtmetratge internacional coproduït per CUPRA, dirigit pels cineastes britànics Lizzie Atherton i Hansel Rodrigues i amb J. A. Bayona com a productor executiu. El projecte va ser un dels guanyadors de la primera edició de The Dream Makers Short Film Contest, iniciativa impulsada per la Fundació SEAT CUPRA i ESCAC per promoure el talent cinematogràfic emergent.

WICKER: UNA FAULA FANTÀSTICA PER CLAUSURAR EL FESTIVAL

Si existeix una manera apropiada de tancar Sitges és celebrant la capacitat del fantàstic per barrejar gèneres, tons i imaginaris.

Wicker, d’Alex Huston Fischer i Eleanor Wilson, posarà el punt final a aquesta edició amb una combinació de fantasia fosca, comèdia i estranyesa protagonitzada per Olivia Colman i Alexander Skarsgård. Colman interpreta una pescadora solitària i marginada que, cansada de convertir-se en objecte de burla, encarrega un marit construït amb vímet, a qui dona vida Skarsgård. A partir d’aquesta insòlita premissa, Wicker subverteix les convencions del conte i la faula per parlar del desig, la diferència, l’amor i les expectatives socials.

SECCIÓ OFICIAL FANTÀSTIC A COMPETICIÓ 

La Secció Oficial Fantàstic a Competició torna a mostrar l’extraordinària amplitud del gènere contemporani: terror, ciència-ficció, fantasia, thriller i propostes híbrides que utilitzen l’impossible per interpel·lar-nos sobre les grans pors del present.

La maternitat, els fills i la identitat travessen diverses de les pel·lícules seleccionades. Salitre, de Norma Vila, aborda des d’una perspectiva femenina la pèrdua i la síndrome del niu buit, mentre MUTTER: The Diary of a Mother, d’Alphan Eşeli, presenta una dona que, després de donar a llum en circumstàncies traumàtiques una criatura no humana, decideix protegir-la malgrat la seva naturalesa.

A Kakeru (Sheep in the Box), Hirokazu Koreeda trasllada un dels grans temes del seu cinema —la família— al territori de la ciència-ficció: en un futur proper, una parella que ha perdut el seu fill rep un robot humanoide idèntic al nen. D’altra banda, The Spiral, de Paolo Strippoli, segueix una mare que arriba inesperadament a casa de la seva filla per revelar-li un secret familiar relacionat amb un pacte amb un misteriós desconegut.

La tecnologia i la transformació del concepte d’humanitat travessen també altres títols. Océano Titánico, de Konstantina Kotzamani, ens porta fins a una escola japonesa on un grup d’adolescents es prepara per convertir-se en sirenes professionals. Hot Spot, d’Agnieszka Smoczyńska, imagina un futur proper governat per una intel·ligència artificial conscient, on un detectiu que investiga un assassinat descobreix l’existència d’un grup rebel capaç de desafiar el nou poder digital.

DreamQuil, d’Alex Prager, situa la seva història en un futur en què la intel·ligència artificial s’ha integrat en la vida quotidiana i la mala qualitat de l’aire ha empès bona part de la població cap a una existència virtual. En aquest context, una mare intenta reconnectar amb el seu marit i el seu fill.

A El exterior, Víctor Moreno viatja fins a Mart per convertir un entrenament espacial en una experiència en què les fronteres entre l’interior, l’exterior i la pròpia percepció comencen a desaparèixer. Parlant de línies que es desdibuixen, Sanguine, de Marion Le Corroller, se situa en un hospital d’urgències, on Margot, una jove interna, comença a atendre pacients de la seva edat amb símptomes estranys mentre el seu propi cos experimenta transformacions cada vegada més inquietants.

Si parlem de germans, arriba River, de Joshua Giuliano, que segueix la història de tres germans distanciats després de la mort del seu pare que, quan es reuneixen per escampar-ne les cendres, descobreixen que algú els persegueix des del bosc. D’altra banda, The Incomer, de Louis Paxton, s’endinsa en el fantàstic i trasllada l’acció a una remota illa escocesa, on dos germans cacen ocells i conviuen amb éssers mítics fins que l’arribada d’un funcionari encarregat de reubicar-los altera les seves vides.

També envoltats pel mar, però ara des de les illes Fèroe del segle XIX, No Rest for the Wicked, de Kasper Kalle, presenta la història d’amor entre un pescador i un balener que desencadena forces naturals que amenacen tota la comunitat.

La fantasia també apareix vinculada a mons d’aventura i perill. Des de l’animació stop-motion, Travis Knight presenta Wildwood, una aventura fantàstica ambientada en un bosc secret i perillós. També a través de l’animació, Kohei Kadowaki segueix a We Are Aliens la història de dos amics que estan extremadament units fins que un petit incident trenca la seva relació.

Apropant-nos més al món de l’acció, Adam Wingard presenta Aniquilacion, la història d’una mare que utilitza les seves habilitats per protegir els seus d’una amenaça que ha escapat d’una base militar secreta. La Secció Oficial viatjarà fins al desert amb Blades of the Guardians: Wind Rises in the Desert, de Woo-ping Yuen, una aventura d’arts marcials on un conegut caçarecompenses accepta protegir un home sense saber que es tracta del fugitiu més buscat de l’imperi.

Ambientada en el món de Hollywood durant els anys trenta, Los Vampires, de Craig Mitchell, narra la història d’un actor que ha de rodar en espanyol una cèlebre pel·lícula de vampirs sempre en el torn de nit, però uns assassinats a prop del plató desdibuixen la línia entre la interpretació i la realitat.

Retent un homenatge sagnant als clàssics films de terror en Technicolor, The Face of Horror, d’Anna Biller, relata la història d’una dona de l’Anglaterra medieval que, després de morir, torna com a fantasma per venjar-se del seu marit. D’Anglaterra fins a França, Full Phil, de Quentin Dupieux, porta a París un ric magnat nord-americà que intenta reconnectar amb la seva filla, però el viatge es complica per la cuina francesa, una pel·lícula de terror dels anys cinquanta i un empleat d’hotel massa persistent.

La programació de la Secció Oficial es completa amb un conjunt de propostes que juguen encara més directament amb el desconcert i les fronteres del gènere.

Company, de Casey Affleck, es converteix en un relat commovedor sobre el dol, la venjança, el perdó i els actes silenciosos de compassió a través d’una sèrie d’històries tètriques entrellaçades al llarg de diverses generacions. Buddy, de Casper Kelly, converteix l’univers aparentment innocent d’un programa infantil dels anys noranta en un malson protagonitzat per Buddy, un unicorn taronja que amaga una faceta molt més sinistra. Parlant de criatures fantàstiques, Frost, de Pavle Vučković, es presenta com un thriller inspirat en la mitologia balcànica en què un drac que adopta forma humana visita una jove cada nit. I, finalment, The Ones Who Grieve, de Quarxx, ens trasllada a una granja aïllada on viu una jove atrapada sota l’autoritat del seu pare, un home profundament religiós, fins que una misteriosa malaltia assola la regió i la fe comença a confondre’s amb la bogeria.

NOVES VISIONS: LES NOVES FRONTERES DEL FANTÀSTIC 

Noves Visions continua sent l’espai reservat a les propostes més singulars, experimentals i transgressores, a cineastes disposats a qüestionar els codis tradicionals del gènere i explorar noves formes de representar el fantàstic.

La secció s’obrirà amb La muerte de Drácula, de Burnin’ Percebes, una apropiació contemporània i desacomplexada del mite creat per Bram Stoker que planteja la mort de Dràcula com a metàfora del final d’una era: per construir nous mites potser primer cal acabar amb els antics.

Com a peça central arribarà I Love Boosters, de Boots Riley, una delirant sàtira sobre el capitalisme i la indústria de la moda al voltant d’un grup de lladres que decideix enfrontar-se a una poderosa magnat que s’ha apropiat dels seus dissenys.

A Prayer for the Dying, de Dara Van Dusen, situa un xèrif davant del dilema de salvar la seva família o la comunitat que li va donar una segona oportunitat; mentre que The Arrow at Rest at Every Instant of its Flight, de Theodore Schaefer, entrellaça amb humor i vocació reflexiva tres històries aparentment inconnexes.

A Ciudad de muertos, de J. M. Cravioto, un fotògraf obsessionat amb retratar cadàvers i fascinat pel cinema detectivesc acaba involucrat en una investigació després de trobar un cos dins d’un bagul. La fotografia reapareix a Corpus, de Corrin Evans, protagonitzada per un fotògraf de la vida nocturna i traficant de drogues que durant una nit de festa queda atrapat en un univers de terror i seducció.

Des d’Ucraïna, Natalka Vorozhbyt porta Demons fins al folklore de la regió de Poltava, on una història d’amor i traïció es desenvolupa en un territori habitat per bruixes i morts capaços de comunicar-se amb els vius. Des de l’Argentina arriba Familia teme enfrentar una nueva noche de terror, de Cristian Ponce, premiada a Ventana Sur Fantastic! Screenings, en què una família s’enfronta a la materialització de les seves pors durant una nit en què realitat i simulació deixen de ser fàcilment distingibles.

Jenna Cato Bass porta Future Tense fins a Sud-àfrica per abordar el canvi climàtic, la culpa humana i la identitat del país des de les eines del gènere.

Girl in the Night, del croat Luka Marčetić, aposta per la comèdia negra amb la improbable parella formada per un cleptòman i una nena convençuda de ser una superheroïna amb poders. I John Adams i Toby Poser tornen a endinsar-se en el terror independent amb The Glorious Dead, un escenari apocalíptic en què les persones desapareixen, estranyes criatures recorren els boscos, la sang brolla de les aixetes i els morts tornen a caminar.

L’animació també tindrà el seu espai amb Gregor, de Manu Gómez, un thriller al·lucinatori que comença amb el descobriment d’un fragment de crani humà. El belga Karim Ouelhaj, guanyador del Méliès d’Or el 2016, torna amb Heat of Madness, la història d’un home que es prepara per cometre un últim atracament abans de convertir-se en pare i acaba sent traït pels seus companys.

Hen, de Nico Scheepers, recupera un altre dels grans motius d’aquesta edició: una parella troba un nen dins d’un cofre, decideix acollir-lo i descobreix que pateix una estranya i inexplicable malaltia. A Interior, de Pascal Schuh, un jove s’introdueix clandestinament a les cases amagat dins d’un sofà per enregistrar les vides dels seus habitants i lliurar les gravacions a un neurocirurgià obsessionat per comprendre les emocions humanes.

Adrián i Ramiro García Bogliano connecten directament amb el leitmotiv de Sitges 2026 a La mancha, on un grup d’adolescents queda atrapat en una maledicció dins d’un parc d’atraccions que els connecta amb una altra realitat.

El folk horror arriba des del Xipre de 1882 amb Motherwitch, de Minos Papas. Una mare intenta tornar la vida als seus fills i acaba alliberant criatures mítiques sobre el seu poble: dol, culpa i ràbia materna com a porta d’entrada a una maledicció ancestral.

L’inconformista Adam C. Briggs presenta Phillip Philadelphia, un malson ambientat a la Gold Coast on un guionista desencisat veu com els fantasmes de l’amor i la glòria passada irrompen en el seu present. Sender, de Russell Goldman, s’endinsa en el thriller psicològic seguint una jove que comença a rebre paquets inquietants i decideix descobrir la identitat del seu misteriós remitent.

Des de Polònia, Agata Trzebuchowska presenta SICK, un relat de creixement i terror protagonitzat per un adolescent que arriba a casa de la seva àvia malalta per cuidar-la i descobreix un entorn progressivament més estrany. La relació amb la seva germana i la seva àvia converteix el film en una reflexió sobre la pèrdua de la innocència i la irrupció d’allò monstruós en la vida quotidiana.

La ciència-ficció tindrà una presència destacada amb Anima, de Brian Tetsuro Ivie, on una jove i un ancià emprenen un viatge per carretera que qüestiona la connexió humana davant les promeses de la tecnologia. També hi serà zi, de Kogonada, una història sobre memòria, identitat i futur protagonitzada per una jove de Hong Kong que comença a rebre visions de la seva pròpia vida futura.

Sam Scott porta la música al terreny de l’horror amb Turn It Up!, protagonitzada per una banda que roba una melodia maleïda capaç d’obrir un portal cap a una altra dimensió. Quentin Dupieux torna a jugar amb la nostra percepció de l’absurd a Le Vertige, construïda sobre una premissa tan senzilla com pertorbadora: tota la humanitat viu dins d’una simulació.

I Yellow Cake, de Tiago Melo, adopta un registre apocalíptic quan un grup de científics que intenta eradicar al Brasil un mosquit transmissor del dengue provoca una situació que amenaça amb desembocar en una catàstrofe.

Noves Visions incorporarà, a més, dues Sessions Especials Discovery: have you seen me?, de Ryan McDuffie, terror surrealista sobre l’aïllament i la solitud durant el confinament, i Sour Minnows, de Harrison Atkins, on dos amics contemplen una escena insòlita als carrers de Los Angeles i descobreixen com la realitat comença a descompondre’s al seu voltant.

ÒRBITA: EL FANTÀSTIC MÉS ENLLÀ DE LES SEVES FRONTERES 

Òrbita torna a mirar cap a aquells territoris que dialoguen amb l’univers de Sitges sense necessitat de pertànyer estrictament al fantàstic: thriller, crim, acció, suspens i aventura.

Arrested Memory, del japonès Sabu, converteix la pèrdua de memòria en el motor d’un thriller protagonitzat per un detectiu amb Alzheimer que ha de resoldre un cas mentre la seva pròpia capacitat per fer-ho és qüestionada constantment.

A Karma, Guillaume Canet combina misteri i thriller psicològic seguint Jeanne, una dona que intenta reconstruir la seva vida al costat de Daniel fins que la desaparició del seu fillol de sis anys la converteix en la principal sospitosa.

El cinema espanyol estarà representat, entre altres títols, per Dante, d’Hugo Ruiz, protagonitzada per un paramèdic que treballa de nit en una ambulància i la vida del qual comença a córrer perill després d’atendre una trucada d’emergència.

Ara volant fins a Los Angeles, narrada en forma de fals documental de crònica negra, Chapter 51, de Tyler Shields, converteix un rodatge cinematogràfic de Hollywood en l’escenari d’una sèrie d’assassinats. A Gummy, de Javi Prada, un assassí en sèrie surt una nit a la recerca d’una nova víctima i acaba trobant-se amb el seu pitjor malson.

El cinema asiàtic torna a demostrar la seva extraordinària vitalitat. Cold War 1994, de Longman Leung, funciona com a preqüela de Cold War i Cold War 2, recuperant l’univers de la popular saga policíaca de Hong Kong.

Kiyoshi Kurosawa, un dels grans mestres japonesos contemporanis i una figura essencial per al públic de Sitges, presenta El samurái y el prisionero, on el thriller es creua amb el cinema de samurais quan el protagonista es veu obligat a establir una incòmoda aliança amb un estratega tan brillant com perillós per salvar el seu castell.

A Tokyo Burst: The Roundup, d’Eiji Uchida, dos detectius han de col·laborar en la investigació d’un cas relacionat amb la yakuza. Seguint amb l’imaginari policial japonès, Bad Lieutenant: Tokyo, de Takashi Miike, trasllada a la ciutat de Tòquio l’univers del cèlebre antihèroi policial per endinsar-se en una història de crim i corrupció protagonitzada per un detectiu la manera de fer justícia del qual se situa constantment al límit de la llei.

El Japó contemporani serveix també com a escenari de Vintage Violence, d’Eugene Kotlyarenko, comèdia d’acció en què un jove troba uns texans vintage i acaba sent perseguit per la yakuza després d’intentar vendre’ls a un dels seus seguidors. Sicko, d’Aitore Zholdaskali, opta per la sàtira per llançar una mirada crua sobre les indignitats del capitalisme.

Kill Me, de Peter Warren, comença quan un jove es desperta després del que sembla haver estat un intent de suïcidi, tot i que ell està convençut que aquella no era la seva intenció. Va intentar algú matar-lo o el persegueix l’espectre de la depressió?

Barthélémy Grossmann reuneix Al Pacino i Kiefer Sutherland a Father Joe, thriller criminal protagonitzat per un home de fe que emprèn una guerra violenta contra l’inframón de Manhattan. Ikatan Darah, de Sidharta Tata, barreja arts marcials i videojocs seguint una exatleta que s’ha d’enfrontar a una xarxa de prestadors per salvar el seu germà petit dels deutes contrets a través d’un joc en línia.

A Summer War, Alicia Scherson ens trasllada al Xile de Pinochet per seguir un campió nord-americà de jocs de guerra de taula, especialitzat en el Tercer Reich, que comença a confondre perillosament el joc i la realitat.

Finalment, Too Many Beasts, de Sarah Arnold, trasllada la violència al camp francès, on agricultors i caçadors entren en guerra a causa dels senglars que devasten els cultius.

SITGES COLLECTION: EL FANTÀSTIC QUE S’EXPANDEIX   

Sitges Collection reuneix una selecció de títols que amplien l’univers del festival a través de diferents maneres d’entendre el fantàstic, combinant terror, ciència-ficció, aventura, acció, humor i propostes que exploren els límits del gènere.

Des de Tailàndia arriba Inherit, de Banjong Pisanthanakun, que torna a demostrar l’extraordinària capacitat del cinema de terror asiàtic per convertir els vincles familiars i les creences populars en matèria fantàstica. La pel·lícula presenta una àvia posseïda per l’esperit d’un centpeus, una premissa que porta l’horror corporal i el sobrenatural fins al nucli mateix de la família.

Parlant de família, The Cycle, de Jordan Downey, narra la història d’una filla que comença a desentranyar el fosc passat del seu pare després que el seu cos, desaparegut durant 36 anys, aparegui a l’escena d’un crim.

Què passaria si el temps retrocedís? Javier Ruiz Caldera arriba amb 5 minutos más, una comèdia fantàstica escrita per Berto Romero, en el seu debut com a guionista de cinema, protagonitzada per un matrimoni en crisi que decideix passar un cap de setmana en una casa aïllada al camp. Allà, l’encarregat de l’agència els lliura les claus, però abans que marxi passa una cosa extraordinària: el temps retrocedeix cinc minuts.

En una línia més fosca, Family Movie converteix una família de cineastes en protagonista d’una pel·lícula de terror real quan apareix un cadàver al plató de la seva producció, obligant-los a encobrir l’assassinat per poder continuar rodant.

A la secció de Sitges Collection el fantàstic també s’obre pas a través de les criatures mitològiques. Boiúna: La leyenda del Amazonas, de Mike P. Nelson, s’endinsa en l’imaginari amazònic a través d’una enorme serp que decideix qui viu i qui mor a la selva. Parlant de criatures enormes, Whalefall, de Brian Duffield, segueix un jove que se submergeix davant de la costa de Califòrnia a la recerca de les restes del seu pare difunt i acaba sent engolit per un enorme catxalot. Atrapat al seu interior i amb poc oxigen, haurà de trobar la manera de sobreviure.

Saltant a la trama policíaca, The Mage, de Danny Pang i Oxide Pang, una recol·lectora de residus descobreix un cadàver penjat que desenterra un fosc secret del seu passat, mentre una policia investiga una sèrie d’assassinats ocults rere forces sobrenaturals.

Viatjant cap a la ciència-ficció, Na Hong-jin narra a Hope la història d’un poble aïllat que s’ha d’enfrontar a una criatura que aguaita des de les muntanyes. Kevin Kölsch i Dennis Widmyer exploren a The Swallow els límits del gènere des d’una proposta marcada per allò sinistre i sobrenatural a través de la història de cinc joves abandonats en un bosc mortal.

En una línia més fantàstica, The House on the Moon, de Nelson Yeo, s’incorpora a la selecció amb una història d’amor, exili i sacrifici que transcorre a la cara oculta de la Lluna. Red Snow, d’Ilja Rautsi, converteix el Nadal en un conte sagnant quan una adolescent s’enfronta a un Santa Claus vampir. Parlant de criatures amb ullals, a HALF, de Samjad, dos vampirs mestissos emprenen una cacera violenta, protagonitzant persecucions a tota velocitat mentre duen a terme un pla de venjança arrelat en la mitologia vampírica.

Del Nadal a Halloween, La Oveja Shaun: Misión Calabaza, de Steve Cox i Matthew Walker, porta l’humor i l’animació a l’univers de Sitges a través d’una nova aventura de la coneguda ovella i el seu ramat, en una aventura per salvar la granja i l’hort de carbasses la nit més «terrorífica» i divertida de l’any.  L’slasher i la tradició del cinema de terror troben una nova volta de rosca a Teenage Sex and Death at Camp Miasma, de Jane Schoenbrun, que recupera l’imaginari d’una franquícia de terror fictícia ambientada en un campament d’estiu i segueix una cineasta encarregada de dirigir-ne el reboot.

Passant al terreny de l’acció, Rogue Trooper, de Duncan Jones, porta a l’animació l’icònic còmic britànic de 2000 AD per seguir un supersoldat modificat genèticament, únic supervivent d’una força d’invasió, que emprèn la recerca del traïdor responsable de la mort dels seus companys, les personalitats dels quals sobreviuen emmagatzemades a la seva arma, el seu casc i la seva motxilla.

A Sacrifice, de Romain Gavras, una gala benèfica es converteix en un caos quan un grup radical irromp a la recerca d’un artefacte místic lligat a una antiga profecia.

Finalment, a Crawlers, d’Ángel Hernández Gómez, una misteriosa mort destapa una amenaça mortal quan una nova espècie d’aranyes verinoses envaeix un complex residencial. Atrapats en quarantena, els seus habitants hauran de lluitar per sobreviure mentre el terror s’estén per l’edifici.

SEVEN CHANCES: UNA MIRADA RETROSPECTIVA 

Amb una perspectiva històrica i una curadoria marcada pel rigor, la passió i una mirada crítica insubornable, Seven Chances s’ha consolidat com un dels espais més estimats de SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Programada en col·laboració amb l’Associació Catalana de Crítica i Escriptura Cinematogràfica (ACCEC), la secció proposa una mirada singular, allunyada dels cànons més transitats del gènere, recuperant set títols amb almenys quinze anys d’antiguitat i reivindicant obres de culte, rareses i pel·lícules fonamentals que mereixen ser redescobertes.

Dead Mountaineer’s Hotel (1979), dirigida per Grigori Kromanov i basada en la novel·la d’Arkadi i Borís Strugatski, combina misteri, ciència-ficció i terror en un remot hotel de muntanya. Un inspector de policia arriba a l’establiment després de rebre una trucada anònima i queda aïllat juntament amb els seus hostes excèntrics quan una allau bloqueja les sortides. A partir d’aleshores, una sèrie d’esdeveniments inexplicables desafiarà qualsevol intent de trobar-hi una explicació racional.

Love Massacre (1981), de Patrick Tam, és una de les peces més singulars de la Nova Onada de Hong Kong. Ambientada als Estats Units i protagonitzada per Brigitte Lin, transita del drama romàntic al thriller i l’slasher a través d’una relació que deriva progressivament cap a l’obsessió, el desequilibri i la violència.

Misterio (Studio Q) (1980) 4K Restoration, dirigida per Marcela Fernández Violante i basada en la novel·la de Vicente Leñero, juga amb els límits entre realitat i ficció a partir d’una premissa inquietant: un actor descobreix que la telenovel·la que protagonitza comença a reproduir els esdeveniments de la seva pròpia vida. A mesura que les fronteres entre allò representat i allò real es difuminen, la pel·lícula converteix el mateix llenguatge audiovisual en part del misteri.

The Quiet Earth (1985), de Geoff Murphy, planteja un dels grans interrogants de la ciència-ficció postapocalíptica: què passaria si la humanitat desaparegués d’un dia per l’altre? Un científic es desperta i descobreix que sembla ser l’únic habitant d’una Terra deserta. Mentre recorre aquell món buit a la recerca de respostes i d’altres supervivents, comença a sospitar que un experiment científic en què estava implicat podria estar relacionat amb el que ha passat.

The Bullet Train (1975), dirigida per Junya Satō, converteix el tren bala japonès en l’escenari d’una vertiginosa cursa contrarellotge. Una bomba col·locada en un Shinkansen amenaça d’esclatar si el comboi redueix la seva velocitat per sota dels 80 quilòmetres per hora, mentre les autoritats intenten localitzar els responsables i evitar una catàstrofe.

Office Killer (1997), únic llargmetratge dirigit per la cèlebre fotògrafa i artista Cindy Sherman, combina sàtira, humor negre i terror per retratar l’alienació de la vida d’oficina. Quan una empleada aparentment invisible provoca accidentalment la mort d’un dels seus companys, descobreix una manera macabra de combatre la seva solitud i comença a formar al soterrani de casa seva una peculiar comunitat integrada pels seus companys morts.

Tanca la selecció Carne apaleada (1978), dirigida per Javier Aguirre i basada en la novel·la autobiogràfica d’Inés Palou. La pel·lícula s’endinsa en l’experiència d’una dona empresonada per estafa i sotmesa a un entorn marcat per la violència, les humiliacions i els abusos, construint un retrat cru de la vida a les presons de dones durant el franquisme.

II Premi Josefina Molina: noves mirades femenines per al cinema fantàstic 

La Fundació SGAE i el SITGES – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya presenten la segona edició del Premi Josefina Molina de Guió de Llargmetratge Fantàstic d’Autoria Femenina. El guardó, dotat amb 10.000 euros, distingirà un guió original i inèdit escrit per una autora sòcia de la SGAE, amb l’objectiu d’afavorir una participació femenina més gran en un àmbit encara molt masculinitzat. L’obra guanyadora es farà pública durant el 59è Festival de Sitges, dins del programa WomanInFan. La iniciativa manté viu el llegat de Josefina Molina, cineasta pionera i figura clau en la defensa de la igualtat en el sector audiovisual, que va morir el maig de 2026. En la primera edició, celebrada el 2025, el premi va distingir la cineasta i guionista asturiana Ángeles Huerta pel guió de Lampreas.

Premis SGAE Nova Autoria: descobrint el talent audiovisual català 

Els Premis SGAE Nova Autoria reconeixen i projecten el talent emergent de les escoles i universitats de cinema catalanes en les categories de direcció-realització, guió i música original. Els organitzen la SGAE i la Fundació SGAE, a través del Consell Territorial de la SGAE a Catalunya, en col·laboració amb el Festival de Sitges.

En 25 anys, més de 200 alumnes de més de 25 centres hi han presentat més de 500 curtmetratges. Les obres seleccionades formen part del palmarès oficial del Festival de Sitges, fet que ha convertit els premis en un trampolí per a nous professionals de l’audiovisual català.

Un total de 45 professionals han integrat els jurats al llarg de la seva història. En aquesta 26a edició, en formen part el director i guionista Mikel Gurrea, l’escriptora i guionista Laia Aguilar, i el compositor i director Roque Baños.

CUPRA i el cinema: un compromís que inspira el món des de Barcelona 

Per quart any consecutiu, CUPRA refirma el seu paper com a Automotive Partner del Festival, consolidant el seu compromís amb el món del cinema i la seva missió de continuar inspirant el món des de Barcelona. Aquesta col·laboració no només celebra el cinema fantàstic, sinó que també impulsa les noves generacions a través de The Dream Makers, una iniciativa de la Fundació SEAT CUPRA que connecta la formació, els festivals i la indústria per donar suport al talent emergent en l’àmbit cinematogràfic.

En la seva tercera edició, The Dream Makers assoleix la seva dimensió més ambiciosa i internacional fins ara, reunint per primera vegada sota un mateix marc de col·laboració l’ESCAC, el Festival de Sitges, la Berlinale, Berlinale Talents i Studio Babelsberg, juntament amb els ambaixadors de CUPRA, J. A. Bayona i Daniel Brühl. A través d’aquesta xarxa internacional, la iniciativa continua generant oportunitats reals perquè nous talents desenvolupin la seva visió creativa i facin els seus primers passos dins la indústria.

Desenvolupat sota la mentoria de J. A. Bayona, figura clau en l’acompanyament creatiu del projecte, el curtmetratge representa el talent emergent que la Fundació SEAT CUPRA i CUPRA impulsen a través de The Dream Makers. Aquesta obra no només reflecteix la visió d’una nova generació de cineastes, sinó que també reforça el compromís de CUPRA amb la creativitat, la innovació i el desenvolupament de noves veus cinematogràfiques.

Nova edició del Jurat Carnet Jove de Sitges 

El Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, amb el suport de l’Agència Catalana de la Joventut a través del Carnet Jove, convoca una nova edició del Jurat Carnet Jove de Sitges, el qual atorgarà el Premi Jurat Carnet Jove a la millor pel·lícula de la Secció Oficial Fantàstic. Aquesta iniciativa pretén apropar el cinema al públic jove i promoure la professionalització de la crítica cinematogràfica, oferint-los l’oportunitat de participar com a jurat oficial en el marc del Festival. Els membres del Jurat Carnet Jove de Sitges 2026 són: Anna Rodellas Gràcia, de Barcelona (presidenta); Hug Banqué Majó, de Barcelona; Naomi Lladó Quer, de Sant Mateu de Bages; Nerea Serrano Morales, de Sabadell; i Noah Aznar Canorea, de Gavà.