Som Cultura Popular proposa 300 activitats relacionades amb la tradició del 21 al 24 de gener en un format novedós

Durant quatre dies es reuneixen a Sant Andreu nombroses entitats de cultura popular així com representants de l’àmbit de l’antropologia i les ciències socials

Del 21 al 24 de gener, es reuniran al barri de Sant Andreu de Barcelona més de 130 associacions -institucions, entitats, federacions, confederacions i col·lectius- en la primera Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona Som Cultura Popular. La proposta agruparà prop de 300 accions ben variades, des de dos vessants diferents: per un costat, una sèrie d’activitats dirigides als col·lectius de la cultura popular i al món científic i de l’antropologia, per tal que puguin interactuar i aprendre els uns dels altres. Per altra banda, la proposta ofereix un seguit d’activitats obertes al públic general perquè qualsevol persona que s’hi atansi pugui viure la cultura popular en primera persona.

Els màxims responsables de cultura popular de l’Ajuntament i la Generalitat, han posat de relleu la importància de la Mostra. És el cas deFrancesc Fabregat, artífex del projecte i Cap de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona, el qual afirma que “la proposta és novedosa perquè no ho fem gaire, d’escoltar-nos. Per això és especialment important posar les bases d’aquesta trobada que només el futur ens dirà, en funció del desenvolupament d’aquesta primera edició, quina periodicitat, format i abast ha de tenir. Al Som Cultura Popular ajuntem associatius i teòrics i no hi ha precedents, en això. Ens hauríem de remuntar a les expocultures dels anys ’80, potser”. Francesc Fabregat afirma també que s’ha cregut oportú fomentar aquest debat tranversal ara “que les entitats han mostrat una maduresa i capacitat d’organització màximes”.

Al seu torn, Carles Sala, director de Barcelona Capital de l’ICUB, afirma que l’objectiu de la trobada és “no només de mostrar-se sinó explicitar la voluntat del sector de crear debat, reflexió, marc teòric a l’entorn de la cultura popular”. Ha afirmat també que “el sector ja ha conquerit el carrer, el contacte amb la gent, fer les coses de bracet amb les persones, fer-los participar. El repte actual és aprofundir en el treball artístic, és un treball complementari al de mantenir viu el contacte amb la gent”.

Finalment, Lluís Puig, director general de Cultura Popular de la Generalitat, reflexiona sobre el sector afirmant que “contràriament al que es pensa, el sector de la cultura popular és dinàmic i notablement autònom. El sector federatiu no hauria pogut respondre a una trobada com aquesta fa uns anys, ja que no tenia la potència que té ara. Actualment hi ha una trentena de federacions i 3 confederacions. El sector s’ha organitzat en els últims anys en entitats de diversos nivells i això fa que resulti, en la seva globalitat,  molt més operatiu i eficaç”.

La Mostra s’inaugurarà aquest dijous, 21 de gener, a les sis de la tarda, a la Fàbrica de Creació amb una visita guiada a les exposicions que configuren el Museu Nòmada, sota el guiatge del Museu Etnològic, i amb els dos debats inaugurals programats: l’un sobre cultura popular i mitjans de comunicació amb la participació de periodistes i agents de la cultura popular, a les 18.30 h, i l’altre sobre què és i què significa el patrimoni immaterial, a les 20 h, a l’Espai Josep Bota, a càrrec de l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català.

Durant quatre dies, el públic trobarà nombroses propostes per assaborir el patrimoni immaterial: danses tradicionals, bastoners, castellers, cançó improvisada, gegants i teatre es veuran tant a la plaça de Can Fabra com a l’escenari de l’esplanada de Fabra i Coats. Entre les actuacions hi ha una cercavila participativa que dissabte sortirà a la plaça d’Orfila, o els Versots infernals dels Diables del Clot.

Per altra banda, un espai gastronòmic al bar de la Fabra i Coats, a càrrec de l’associació El Cargol Graciós, oferirà un berenar de coca i moscatell (divendres 20), a més d’un tast de caves (dissabte 21), un tast de cervesa neolítica o un dinar de Festa Major (diumenge 22), a més de cargolades durant tots els dies i altres tastos.

Per als més petits hi haurà una sèrie de tallers infantils i familiars gratuïts: les famílies que s’hi acostin aprendran a ballar sardanes, fer castells o dansar al ritme del ball de bastons. També hi haurà propostes per conèixer millor el bestiari popular, com fer un pessebre oconfeccionar puntes. A la Fira de Jocs i Joguines, al pati del CEIP de Can Fabra, els nens i nenes podran jugar al carrer tal i com ho feien els seus avis, amb baldufes, bombolles de sabó, cartes, bitlles, i un llarg etcètera. En aquesta mostra es podran trobar diverses iniciatives adreçades a nenes i nens amb relació amb la cultura popular catalana.

Encara en relació al Museu Nòmada, una exposició d’exposicions instal·lada a la Fabra i Coats, cal apuntar que agrupa 43 exposicionsdivulgatives creades per diverses associacions i col·lectius catalans. Totes elles tenen caràcter itinerant i una temàtica ben diversa, que va des de la Moixiganga al Campanar de Gràcia, passant per les cançons de Pandero o la història dels Ateneus Catalans. Amb la mateixa idea, també hi ha l’Espai de les pantalles, en què es podrà veure una mostra de cinema etnogràfic, que inclou una àmplia selecció d’audiovisuals que han estat generats per entitats i que exposen algunes de les tradicions del país.

Per altra banda, també a la Fàbrica de Creació hi haurà una Mostra d’entitats, on una trentena d’entitats de la ciutat de Barcelona i una vintena més d’arreu dels territoris de parla catalana tindran instal·lats els seus estands. La Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona es convertirà  en un espai de reflexió al voltant de la cultura popular, ja que acollirà més de trenta presentacions de temàtiques diverses al llarg dels quatre dies, amb el valor afegit que moltes d’elles han estat a proposta de les entitats participants. Som Cultura Popular també inclou una part de reflexió, amb debats, conferències, cursos de formació, assemblees i reunions. Entre altres temes, es parlarà sobre el paper que juga la cultura popular en la integració, quina repercussió tenen els canvis socials, polítics i econòmics del país en la cultura popular, o abordarà el debat de cultura popular i gènere. 

La proposta ha estat impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, i ha tingut una molt bona resposta per part de col·lectius de perfil tan divers com l’Associació per a la Difusió del Folklore, la Confederació Sardanista de Catalunya, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya i el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Socials de la Universitat de Barcelona, el Grup de Recerca i Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia o l’Institut Català de la Cuina Catalana, entre altres.