Núria Guiu i Ingri Fiksdal

“SUPERMEDIUM” de Núria Guiu i Ingri Fiksdal arriba al Mercat de les Flors

A l'escenari hi participaran 9 excel·lents ballarines, inclosa la Núria Guiu

Redacció.- El Mercat de les Flors presenta SUPERMEDIUM, una creació de les coreògrafes Núria Guiu i Ingri Fiksdal. L’espectacle és una producció del Mercat de les Flors en el marc del projecte CÈL·LULA de suport als creadors. En aquesta obra s’investiga la metàfora del fantasma, el cos com a canal i arxiu que invoca altres cossos. Guiu és una de les ballarines catalanes amb més bagatge internacional: ha actuat amb companyies com Cullberg Ballet, Gisèle Vienne, Carte Blanche Dance Company, Batsheva Dance Company, La Veronal o Cobalt Works. Com a coreògrafa s’ha centrat en la relació entre cos, imatge, poder i digitalitzat i pel seu treball ha rebut nombrosos premis, com el Premi Nacional de Cultura 2022.

SUPERMEDIUM és l’espectacle del projecte CÈL·LULA #4, una producció del Mercat de les Flors que duran a terme les coreògrafes Núria Guiu i Ingri Fiksdal. Aquesta creació és una versió en gran format inspirada en Medium, un solo que les
dues coreògrafes van crear el 2022 i que es va veure al Mercat de les Flors a l’inici de la temporada 2023-24.

En la història de la dansa fins als nostres dies, hi ha diferents aproximacions a la representació d’allò que és virtual o invisible. Les bruixes o les mèdiums sempre han estat dones a qui s’ha relacionat amb els marges de la societat i els superpoders. En
aquesta obra s’investiga la metàfora del fantasma, la creació i la presentació sobre l’escenari com un ritual, el cos com a canal i arxiu que invoca altres cossos.

Supermedium també és una metàfora de la «superballarina» actual, una persona que viu al llindar del que és una feina precària i una feina valorada i remunerada, amb els mateixos drets que qualsevol altra persona treballadora. En aquesta creació, vuit ballarines canalitzaran moviments i coreografies que invoquen una singularitat travessada per un passat i un present comuns. Un exorcisme que crema, expulsa i convida a renéixer la dansa, la ballarina i les arts en viu del futur.

Coreografia

A SUPERMEDIUM nou ballarines, inclosa la mateixa Núria Guiu, canalitzaran el moviment des dels seus propis arxius corporals. Cada ballarina transcendirà, transformarà i revelarà diferents rastres de moviments fantasmals. Moviments que han viatjat per diferents cossos durant generacions; potser d’un mestre a un alumne, d’una mare a una filla, d’un videotutorial d’internet a un espectador. Els seus cossos són posseïts per moviments que corresponen a diferents èpoques i llocs. Potser l’espectador pot reconèixer o anomenar els moviments d’una manera subtil mentre s’esvaeixen, muden, desapareixen o es transformen. Cossos posseïts per molts cossos. Cossos posseïts per la història. Cossos posseïts per la música. Cossos que transiten pels arxius culturals, personals i virtuals durant el temps i l’espai de l’espectacle.

Concepte

A Supermedium s’examina com el cos és posseït per fantasmes del passat, el present i el futur. En aquest cas, el fantasma es considera una metàfora de com les diferents històries del moviment i els conceptes físics es manifesten en el cos, però també
concretament amb coreografies que pretenen canalitzar fantasmes o esperits reals. En la modernitat occidental, la concepció de la humanitat s’ha basat en una distinció entre l’ésser humà i la natura, però també en un desencantament del món en què ja
no hi ha lloc per a fantasmes i esperits. En els darrers anys el gir posthumanista ha provat de reintegrar tot allò que no és humà i tornar a involucrar l’ésser humà com algú que ja hi té sempre relació. Això no obstant, aquesta involucració tendeix a
afavorir el món natural, on els éssers com els bacteris i els fongs actuen sobre els éssers humans i viceversa. Tanmateix, hi ha més reticència a tenir en compte també allò que és supernatural i el que hi ha més enllà del que és material i visible, com els actors no humans.

Medium vol tractar l’univers del que és visible i el que és invisible, de la materialitat i la volatilitat, l’esperit i la carn, per posar en qüestió aquesta tríada del cos com a natural, cultural i també com a canal del que és supernatural.

Cos – Imatge – Mèdium

A l’antiguitat, en els cultes funeraris, el cos era un vehicle entre la vida i la mort. Una persona viva oferia el seu cos a una persona morta com un mitjà perquè la difunta pogués manifestar-se i expressar-se. Arreu del món hi ha ritus en què el cos esdevé
l’instrument perquè els morts es comuniquin amb el món dels vius, del que és invisible i el que és visible, dels esperits i la matèria. En aquests rituals, el cos és posseït i l’esperit sovint es manifesta per mitjà d’una veu, música, moviment o dansa.
En el dia a dia, els corrents ideològics, la política i també la cultura a vegades formen part d’aquest espectre que ens posseeix i que nosaltres encarnem tot i que no és visible a primer cop d’ull.

En la història de la dansa i també avui, hi ha moltes aproximacions diferents a l’encarnació del que és virtual o invisible. A Occident, la dansa clàssica ha estat un referent pel que fa a la representació de les dones com a esperit. El segon acte del ballet (també anomenat acte blanc) sovint es representa amb les ballarines cobertes amb tul blanc. En aquest acte les ballarines fan uns moviments àgils i lleugers per representar les ànimes i els esperits dels diferents personatges (Giselle, La sílfide i El llac dels cignes en són alguns exemples). En la dansa nord-americana moderna, Loïe Fuller es va fer famosa per la seva Dansa serpentina. La posada en escena consistia en un vestit fet amb una tela ampla i lleugera que la cobria de cap a peus. Allargant els braços amb uns bastons, Fuller podia manipular el vestit i crear grans volums, figures i formes fantasmagòriques sota les quals el seu cos desapareixia. La intenció de la dansa de Fuller era no centrar-se en el cos, sinó en la seva desaparició, i alhora crear una experiència extàtica o hipnòtica que també integrava el so i la llum. Tant Mary Wigman com Martha Graham, grans referents de la dansa moderna, van crear imaginaris en què el cos desapareixia o es transformava amb el vestuari (per exemple, Lamentation de Graham i Totentanz de Wigman). Graham va rebre molta influència dels seus mestres Ruth Saint Denis i Ted Shawn, que havien viatjat a Orient (sobretot a l’Índia) i havien adoptat una estètica orientalista (que més endavant va
rebre moltes crítiques). Amb tot, les seves coreografies van adquirir importància a Occident, ja que impulsaven una nova concepció del cos com una forma d’expressió espiritual.

Avui més que mai gràcies a l’expansió d’internet, les imatges dels cossos i el moviment tenen molt poder sobre la nostra imaginació. La cultura digital ha produït una sobreabundància de continguts visuals. Aquests continguts, volàtils com un esperit, viatgen a gran velocitat per internet i arriben a tots els racons del món. Internet, però, lluny de ser un núvol invisible, es materialitza en dispositius, pantalles, cables que travessen oceans, brossa que s’acumula als països que Occident explota i esclavitza sota una economia capitalista. Aparentment, tots els continguts d’internet són una mena de fantasmagoria que colonitza els nostres imaginaris, la carn, el pensament i l’entorn natural.

Crèdits

Direcció Núria Guiu Sagarra
Coreografia Núria Guiu i Ingri Fiksdal en col·laboració amb les ballarines
Acompanyament Clàudia Solwat
Interpretació Clara Tena, Emma Riba, Mabel Olea, Aina Lanas, Blanca Tolsà, Anna Calsina, Laura Morales, Berta Pascual i Núria Guiu
Disseny vestuari i escenografia Ronak Moshtaghi
Disseny llum original Phillip Isaksen
Adaptació, disseny i tècnic llum Arnau Sala
Disseny sonor i música original Uge Pañeda
Assistència vestuari Manuel Mateos
Fotografia i vídeo Tristán Pérez-Martín

Producció Mercat de les Flors dins del projecte CÈL·LULA
Estrena del 24 al 28 de gener de 2024 al Mercat de les Flors