Temporada Alta estrena “Casares-Camus: Una història d’amor” i “Sísif fa no fa”

Dues estrenes catalanes produïdes conjuntament amb el Teatre Lliure

Redacció.- Any rere any, el festival Temporada Alta treballa ininterrompudament per establir aliances i sumar esforços amb altres companyies i agents culturals per garantir que nous espectacles vegin la llum, així com aconseguir que alguns d’ells faci temporada en alguna sala o tingui gira posterior. En el marc d’aquest treball conjunt, Temporada Alta 2023 estrena dues produccions amb el Teatre Lliure: Casares – Camus: una història d’amor, dirigida per Mario Gas, i Sísif fa no fa –aquesta també amb Indi Gest– dirigida per Jordi Oriol.

Casares – Camus: una història d’amor

Temporada Alta i el Teatre Lliure s’uneixen per produir un espectacle que neix a partir de les 865 cartes, a més d’apunts i anotacions en quaderns, que es van escriure durant 15 anys l’escriptor Albert Camus i la reconeguda actriu María Casares. A través de la correspondència dels dos personatges, primer amants i més tard ja convertits en parella, Mario Gas presenta i dirigeix Casares – Camus: una història d’amor, adaptada per Rosa Renom i interpretada ella mateixa i Jordi Boixaderas.

La parella es va conèixer la nit del 6 de juny de 1944 a París –el mateix dia del desembarcament de Normandia– quan la ciutat encara es trobava sota l’ocupació nazi. Casares, filla de Santiago Casares Quiroga, ministre de l’Estat espanyol abans de la sublevació militar en contra de la Segona República, es va veure obligada a exiliar-se amb la seva mare a França l’any 1936. Allà també residia Camus, exiliat des d’Algèria davant la inestabilitat i misèria en què es trobava el seu país.

La seva primera trobada va ser en una lectura dramatitzada en la que Casares havia sigut contractada com a actriu per El malentendido de Camus. Des d’aquella nit, els dos artistes es van convertir en amants. Ell estava casat amb Francine Faure, que continuava vivint a Algèria a causa de l’ocupació nazi de París, i malgrat que Francine es traslladà definitivament a París l’any 1944 –fet que va separar puntualment als dos amants– aquests es van tornar a retrobar el 1945 i ja no van deixar la seva relació fins al 4 de gener de 1960, quan un accident de cotxe va acabar amb la vida de l’escriptor.

Durant tots aquests anys, entre la vida pública i l’activitat creativa dels dos, les cartes que es van escriure descriuen la intensitat de la seva relació. Els escrits d’ella permeten entendre amb quina passió l’actriu era capaç d’interpretat els seus personatges, així com descobrir el seu temperament desbordant, la seva punyent ironia i el seu gran talent per l’escriptura.

Les cartes estan redactades principalment durant les separacions que es produïen en les estades a zones amb climes propicis per tractar la tuberculosi que patia Camus, així com també durant les gires que tots dos havien de fer per les seves respectives professions. Per no distanciar-se, s’obligaven a escriure’s cada dia, compromís que van complir els primers dels gairebé setze anys que va durar la relació.

A través de les cartes, a més de conèixer l’activitat cultural de la ciutat, el públic pot entreveure com respirava el París dels anys cinquanta, amb vagues que aconseguien paralitzar la capital, el clima prebèl·lic amb l’omnipresent amenaça de la bomba d’hidrogen, o les pressions del Partit Comunista per aconseguir adhesions als seus manifestos entre els escriptors, directors, dramaturgs i actors.

La correspondència que ara es transforma en obra de teatre va ser publicada a França el 2017 per l’editorial Gallimard, segell habitual de Camus. L’espectacle, que s’estrena al Teatre de Salt en el marc de Temporada Alta el 2 i 3 de desembre, farà temporada al Teatre Lliure del 2 al 21 de gener.

Sísif fa no fa

Jordi Oriol es fixa en la mitologia grega i escull Sísif, heroi interpretat per Carles Pedragosa, per parlar des de la consciència de la fragilitat humana, la caducitat de l’home i la ja no tant apocalíptica idea d’un final imminent de l’ésser humà. En aquesta coproducció d’Indi Gest amb Temporada Alta i el Teatre Lliure, Oriol posa en escena a Sísif, l’heroi condemnat –per haver intentat enganyar els déus– a empènyer eternament una pedra fins a un cim del que sempre torna a caure. La condemna de Sísif es converteix alhora en la condemna de l’home contemporani en la societat capitalista a perseguir els esquers que el capitalisme ens proposa sense cap sentit.

Segons Jordi Oriol, amb Sísif fa no fa, que s’estrenarà a Temporada Alta “pretenem convèncer els altres que no passa res, que som invencibles” explica el creador i director de la peça, que afegeix: “treballem perquè arribi un dia que puguem deixar de treballar, però tots sabem que aquest anhelat dia mai no arribarà. Volem acabar de construir un futur que ja fa temps que es va ensorrar. És aquest absurd autoengany de l’home inventant-se ficcions per poder seguir fent la seva que em fascina”.

Després de la seva trilogia shakespereana (La caiguda d’Amlet, L’empestat i La mala dicció), presentada en la seva totalitat a Temporada Alta, en aquesta nova peça, Oriol agafa la història de Sísif (el mite) com a arquetip i punt de partida, i el fa parlar com un personatge d’aquest temps, que de manera perversa entabana als espectadors tot manipulant la seva història per a fer creure allò que tothom sap increïble. L’obra s’estrenarà el 3 de desembre a El Canal – Centre d’Arts Escèniques de Salt i es veurà del 25 de gener a l’11 de febrer al Teatre Lliure.