21 des. 2020 Temporada Alta tanca demà amb una previsió del 88,8% d’ocupació mitjana, entre presencial, 12.991 espectadors i virtual, 70.286 visualitzacions

Al festival s’hi hauran vist 111 espectacles, 55 en la programació A distància i 56 en la presencial

Redacció.- Temporada Alta tancarà la seva 29a edició demà dimarts, amb un concert de Sílvia Pérez Cruz, després de gairebé 3 mesos de programació marcats per les mesures derivades de la Covid-19.
Aquesta ha estat una edició afectada per les adversitats generades per la pandèmia, que el festival ha superat aconseguint mantenir la pràctica totalitat d’espectacles previstos i amb un alt índex d’ocupació. La situació de crisi sanitària i cultural ha representat, també, una oportunitat per explorar noves formes d’apropar la cultura als espectadors amb una nova línia de programació A Distància que, després de l’èxit d’acollida per part del públic, tindrà continuïtat en les pròximes edicions.
Tot i la complexitat d’organització i gestió, el festival tanca (amb dades a 15/12/20) amb un 88,8% d’ocupació mitjana, una xifra només mig punt inferior a la de l’anterior edició que parteix, és clar, d’una limitació d’aforament del 50%. El públic total del festival ha estat de 88.876 persones, sumant els espectadors de sala (12.991 persones), les visualitzacions del festival A Distància (70.286 visualitzacions –8.756 d’espectacles de pagament i 61.530 de continguts gratuïts–), els assistents a les activitats complementàries (1.600 persones) i els participants del projecte educatiu A Tempo (3.999).
ADAPTAR-SE A LA SITUACIÓ
L’organització ja havia construït la programació tenint en compte els diversos escenaris que podrien afectar el desenvolupament del festival. És per això que, malgrat les mesures i restriccions de mobilitat i aforament, dels 120 espectacles programats inicialment, només 4 s’han hagut de suspendre (Fairfly, La lluna en un pot , Il Terzo Reich i La consagración de la primavera) i 3 més s’han reprogramat per veure’s en els propers mesos o en la propera edició de Temporada Alta (Llibràlegs, Testimoni de guerra i Els gossos). Només prorrogant dues setmanes el calendari de funcions, s’ha pogut reprogramar i assumir doncs la major part del programa, a banda dels espectacles que han canviat de presencials a A distància.
Les mesures per frenar la pandèmia van obligar a aturar els espectacles presencials durant dues setmanes. Davant d’això es va decidir allargar el festival, finalitzant el 22 de desembre, i optar per reprogramar el màxim d’espectacles possibles, bé presencialment en altres dates o en format digital dins la programació A Distància. D’aquesta manera, la plataforma virtual també ha augmentat els espectacles previstos inicialment, amb 10 espectacles afegits.
Programació presencial 
El festival va optar des del primer moment per intentar mantenir la programació i poder garantir la feina als actors i equips tècnics de les companyies, un sector fortament castigat per les mesures derivades de la crisi. D’aquesta manera s’han pogut veure propostes d’alt nivell ja siguin del país o internacionals com ara Molly Bloom de Needcompany, La Gioia de Pippo Delbono o Tiburón de Lagartijas tiradas al sol. De propostes presencials, els espectacles més vistos han estat T’estimo si he begut, 53 diumenges, Els Brugarol, Eva contra Eva i Prostitución.
Temporada Alta ha tingut una cura especial pel que fa a les produccions i coproduccions per mantenir el compromís de col·laboració econòmica amb les companyies. Totes les coproduccions s’han tirat endavant i esperem que ben aviat, algunes ja ho han fet, puguin iniciar les seves gires. Entre altres La gavina d’Àlex Rigola o Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) de Gabriel Calderón. Per primer cop el festival ha dedicat una línia de coproduccions per a propostes A distància com ara el projecte audiovisual En mis manos de David Selvas i Taida Martínez, o La first casi blid date, de Francesc Cuéllar.
Programació A distància
Amb l’objectiu de mantenir el compromís amb la cultura, la creació i el públic, Temporada Alta ha aprofitat aquesta edició excepcional per reinventar-se i incorporar una nova línia de programació A distància. El projecte ha tingut una resposta del públic molt positiva i ha permès experimentar amb altres formats i mantenir la programació en el cas d’espectacles que no s’han pogut representar presencialment. Així doncs, aquesta nova oportunitat generada per la pandèmia ha resultat ser una aposta de futur que tindrà una part fixa dins les pròximes edicions.
D’entre els muntatges que s’han pogut veure dins la programació A Distància, l’espectador ha pogut escollir entre diversos tipus de propostes organitzades en 7 canals: un En catàleg de gravacions d’obres destacades de la història del teatre europeu i del país contemporani; Emissions en directe d’espectacles de la programació presencial (com Bouvetoya o el Torneig de Dramatúrgia); espectacles que no ha estat possible veure’ls de forma presencial (Sonoma, Hidden, Explore el jardín de los Cárpatos…); Nous formats amb propostes experimentals pensades expressament per a un suport virtual, com Audioguia per a supermercats en temps de pandèmia; l’Espai Zoom amb muntatges d’aforament reduït per veure en directe a través d’una videotrucada conjunta, com Psicosis de las 4:48 d’Anna Alarcon; les Càpsules amb continguts audiovisuals breus o el canal Audiovisual TA, un recull dels espots i peces artístiques que ha generat el festival en els darrers anys.
En termes de públic, destaquen els espectacles Les aventures del lleó vergonyós, d’El Pot Petit, les propostes d’En Catàleg, l’Audioguia per a supermercats en temps de pandèmia de CaboSanRoque, Història d’un senglar (o alguna cosa Ricard) de Gabriel Calderón i les retransmissions del Torneig de Dramatúrgia Catalana.
Hi ha hagut diverses propostes que s’han vist en doble format: presencial i digital. És el cas del Torneig de Dramatúrgia, que gràcies a aquesta dualitat s’ha pogut continuar celebrant durant el període de tancament de teatres. També s’han vist en doble format les dues produccions executives del festival: Bouvetoya, dirigida per Julio Manrique i Història d’un senglar (o alguna cosa Ricard) de Gabriel Calderón.
Internacionalització de les propostes del país
Una de les tasques que any rere any ocupa el festival és la internacionalització de les companyies del país, ja sigui participant en coproduccions internacionals d’artistes del país –com Sonoma de La Veronal o Hidden de Lali Ayguadé– com en l’organització de la Setmana de Programadors, que cada any acull més d’un centenar de professionals.
Enguany, la pandèmia també ha impossibilitat la celebració de forma presencial d’aquest esdeveniment. Part de la programació prevista durant aquella setmana s’ha reprogramat i s’ha pogut veure de forma presencial per part d’alguns programadors del país i del sud de França. Quan no ha estat possible, les propostes s’han traslladat a la programació A Distància, i s’ha fet accessible a tots els programadors convidats per mantenir la relació entre els artistes del país i els professionals internacionals, superant les 300 visualitzacions dels espectacles proposats.
Temporada Alta A Distància també ha permès projectar diverses produccions i coproduccions del país, un fet que ha ajudat als artistes i companyies a tirar endavant els seus projectes, que han vist com la situació habitualment complicada s’agreujava amb la crisi de la Covid-19.
TREBALLANT EN NOUS PROJECTES
El 2021 serà un any de consolidació de nous models i de noves propostes que veuran la llum. Un dels projectes amb el qual Temporada Alta ja està treballant és People Power Partnership, una proposta de professionalització i internacionalització de joves artistes que compta amb el suport del programa Europa Creativa de la Comissió Europea i que està liderat per la companyia alemanya PanOptikum. Aquest projecte veurà els seus primers fruits artístics a Temporada Alta 2021.
Pyrenart, el projecte inclòs al programa europeu Interreg, s’ha allargat fins al desembre de 2021 i s’ha adaptat a les mesures derivades de la pandèmia. Alguns dels espectacles que s’havien de presentar presencialment, com That’s the story of my life de Macarena Recuerda o Hidden de Lali Ayguadé, s’han hagut de presentar en format online dins la programació A Distància.
Finalment Temporada Alta Iberoamèrica també s’ha vist afectat per la situació actual. Les tres edicions, a Buenos Aires, Montevideo i Lima, tindran continuïtat el proper mes de febrer en un format adaptat a la pandèmia condicionat per les mesures de mobilitat internacional. Les propostes d’aquesta nova edició combinaran la presencialitat amb la virtualitat.
CULTURA SEGURA
Temporada Alta ha treballat des del primer moment per garantir la seguretat dels espectadors, el personal de sala i els artistes seguint les restriccions marcades per les autoritats. El festival ha limitat els aforaments al 50% d’ocupació (amb una cadira lliure a banda i banda d’una cadira ocupada) i ha aplicat els protocols de distància i higiene respiratòria.
El festival s’ha hagut d’anar adaptant a la normativa canviant i va haver de tancar les portes de teatres i sales durant dues setmanes com a mesures temporals per evitar la propagació del virus. També s’han hagut d’avançar els horaris dels espectacles per facilitar el retorn dels espectadors als seus domicilis abans del confinament nocturn i, en molts casos, s’han reprogramat espectacles entre setmana per respectar el tancament perimetral.
Pel que fa a l’aforament, malgrat que quan es van posar a la venda les entrades es permetia una ocupació del 70% dels teatres, el festival va posar a la venda només el 50% de l’aforament prioritzant la seguretat dels espectadors.
El festival ha hagut d’adaptar els seus protocols d’atenció a l’espectador i ha reforçat els canals de comunicació i gestió de retorn d’entrades per tal de poder garantir la correcta atenció a les peticions rebudes. Des del primer moment el festival ha seguit una política de retorn dels diners de les entrades per a les persones afectades per suspensions, confinaments o altres causes derivades de la pandèmia. Fins al 15 de desembre s’havien retornat 7.811 entrades.
UN FESTIVAL SOCIAL I EDUCATIU
Les restriccions de la pandèmia també han condicionat els programes educatiu i social del festival. No obstant, 5.071 persones s’han beneficiat dels projectes socials i educatius garantint l’accés a assajos oberts, oferint entrades amb descompte a públics del projecte Apropa Cultura o Escena 25, establint convenis amb escoles de teatre, de dansa, l’ERAM i associacions de professionals de les arts escèniques, i col·laborant amb el programa Girona Cultura, entre d’altres.
Concretament, d’entre aquestes entrades, 1.072 s’emmarquen dins el programa d’entrades destinades a col·lectius en risc d’exclusió social de Girona i Salt,  incloses les cedides per la Fundació La Ciutat Invisible.
A Tempo – Arts i Formació, el projecte de la Fundació La Ciutat Invisible amb el suport de la Fundació Banc Sabadell,  també ha adaptat les seves activitats a la situació actual. Tot i això ha mobilitzat 3.999 participants, entre ells els artistes del festival, que han seguit apropant les arts als centres educatius treballant amb grups reduïts. En total s’han fet 109 funcions de 6 espectacles de petit format en el marc de l’activitat Temporada Alta a l’Aula, en un total de 40 centres de Girona i Salt.
També, s’ha celebrat la II edició de Torneig de Dramatúrgia per a Instituts, en la qual han participat més de 70 joves d’ESO i Batxillerat d’un total de 4 centres de Girona i Salt. Alhora, durant el primer trimestre del 2021, alguns artistes de l’edició actual (Gabriel Calderón, Les Impuxibles i José y sus hermanas) compartiran amb els instituts participants material digital amb propostes de treball pràctic relacionades amb les arts escèniques.
ELS PÚBLICS DEL FESTIVAL
Amb la incorporació d’una programació A Distància i els problemes de desplaçaments i restriccions, el festival ha registrat un canvi de comportament entre el seu públic. La programació online ha permès arribar a nous espectadors, la majoria d’ells de fora de l’àmbit de Girona i Salt.
El 60,24% del públic que ha participat en la programació presencial han estat nous compradors respecte a l’anterior edició, una xifra lleugerament més baixa que el 73,96% de TA19. Pel que fa a la programació A distància, la xifra de nous compradors respecte anteriors edicions, és més alta que en la programació presencial, enfilant-se fins al 84%.
En aquesta edició 2020, Temporada Alta ha afrontat el repte de replantejar el festival i ha acabat assolint una bona resposta per part del públic. Per una banda, els espectacles presencials han assolit bones xifres d’ocupació i, pel que fa a la programació virtual, ha aconseguit arribar a públic mai abans present al festival.  Una edició en la qual Temporada Alta vol fer un reconeixement especial als patrocinadors i entitats col·laboradores que han mantingut el seu compromís amb el projecte malgrat que aquest hagi estat un any especialment dur per a les empreses