Terra Baixa i Lluís Homar torna als escenaris aquesta tardor

Una interpretació magistral, reconeguda amb el Premi Max al millor actor protagonista

Terra Baixa i Lluís Homar, adaptació del clàssic de Guimerà per a una sola veu dirigida per Pau Miró, va ser un èxit rotund de crítica i públic en la seva estrena la passada temporada, i va conquerir el Premi Max al millor actor protagonista. El Teatre Borràs de Barcelona tornarà a acollir, del 23 de setembre al 25 d’octubre, aquest tour de force amb què Homar desplega tota la seva mestria al servei d’un dels textos més populars del teatre català, alhora que reconnecta una obra canònica amb el públic del segle XXI. Serà l’última oportunitat per veure el muntatge a la capital catalana, abans que engegui una gira pel país que el portarà, entre d’altres cites, al festival Temporada Alta, amb una única funció el 22 de novembre (Teatre Municipal de Girona).  

Lluís Homar, en plena maduresa professional, revisita el clàssic d’Àngel Guimerà que el va donar a conèixer i que ha estat una referència al llarg de tota la vida de l’actor. Després de fer l’obra als 16 anys va decidir ser actor, i un moment molt recordat de la seva trajectòria l’hem de situar al 1990, en què Homar va ser protagonista de la mítica posada en escena de Fabià Puigserver al Teatre Lliure. Vint-i-quatre anys després, Homar assumeix els quatre papers principals de l’obra sol a l’escenari: l’ingenu pastor Manelic, que baixa de la  terra alta per casar-se amb la Marta, la noia que treballa al molí de l’amo  Sebastià, i també la  Nuri, amiga de Manelic. Tots quatre acaben rebolcant-se al fang de les passions humanes més turbulentes, les de la terra baixa.

Un equip guanyador

A Lluís Homar i Pau Miró hi hem de sumar el treball de la resta de l’equip del muntatge: Xavier Albertí, que signa el disseny de llums; Lluc Castells, responsable de l’escenografia, i Sílvia Pérez Cruz, la composició musical. La unió del talent jove de Miró, Castells i Pérez Cruz amb l’experiència i el recorregut d’Homar i Albertí són un exemple de treball intergeneracional al teatre català.