18 abr. 2010 Torna Aprés moi le déluge de Lluïsa Cunillé en versió castellana a l'Espai Lliure

Lluïsa Cunillé és una de les autores més singulars de la nova dramatúrgia catalana

Fins el diumenge 25 d’abril l’Espai Lliure acollirà la versió en castellà que està de gira per Espanyad’ Après moi le déluge de Lluïsa Cunillé amb direcció de Carlota Subirós i interpretada per Vicky Peña i Jordi Dauder.
Aprés moi, le déluge  va ser escrita a partir d’un encàrrec del Teatre Lliure, dins el Projecte d’Autoria Textual i estrenada a l’Espai Lliure el 13 de desembre del 2007 amb Andreu Benito en el paper d’Home. El text va ser Premi Lletra d’Or 2008 al millor text teatral editat en català.

A l’obra, un home i una dona es troben en una habitació D’hotel de Kinshasa, la capital del Congo. Ell treballa per a una companyia sudafricana que es dedica a L’extracció i la comercialització del coltan, un mineral descobert en els darrers anys que resulta essencial en el desenvolupament de noves tecnologies. Ella fa anys que està instal·lada a L’hotel, on fa D’intèrpret per als homes de negocis que s’hi allotgen. La resta del temps es dedica a prendre el sol al costat de la piscina i, de fet, ni tan sols recorda quan va ser L’última vegada que va sortir de L’hotel. Són dos europeus que en algun moment de la seva vida van descobrir la fascinació per L’Àfrica i van convertir-la en el seu refugi. Al llarg de la conversa, la crua realitat del món que els envolta, marcada per la injustícia i el saqueig, anirà fent-se present dins de L’aparent aïllament D’aquesta habitació D’hotel, malgrat tots els seus esforços per tancar els ulls i L’ànima.

Lluïsa Cunillé, tal i com diu Carlota Subirós, una de les autores més singulars de la nova dramatúrgia catalana, ens ofereix una visió insòlita i personal de la complexa relació entre els anomenats primer i tercer món. Temes polèmics com les formes de solidaritat, de diàleg, D’explotació o de caritat apareixen silenciosament en el text, sense caure en idees preconcebudes o simplificadores. Amb la trobada de tres persones en una habitació D’hotel deKinshasa, Cunillé ens revela una penetrant imatge de la lluita africana, afrontant així una realitat que no podem ignorar però que difícilment sabem afrontar.