17 jul. 2018 Torna E.V.A., la comèdia dramàtica de T de Teatre, que commemora els 25 anys de la companyia als escenaris

L'espectacle, dirigit per Julio Manrique i que han vist més de 40.000 espectadors des de la seva estrena, torna al Teatre Romea sis úniques setmanes, del 6 de setembre al 14 d'octubre

Redacció.-E.V.A. de T de Teatre torna a Barcelona (del 6 de setembre al 14 d’octubre) després de la bona acollida que va tenir per part del públic la seva primera temporada l’estiu passat al Teatre Romea i de girar per tot Catalunya i la resta de l’Estat Espanyol, com per exemple la temporada que va fer al Teatro Pavón de Madrid el març d’aquest any.
E.V.A és una comèdia dramàtica amb la qual les T de Teatre ens conviden a reflexionar sobre el dolor. Ens parlen de la poètica que de vegades l’acompanya i ens presenten un catàleg de les diverses formes que adopta a partir de les històries de quatre antigues companyes d’escola: una actriu que pateix un bloqueig i no pot cantar; una anestesista experta en l’E.V.A. que ha acabat anestesiant els seus sentiments; una mare soltera a punt de deixar marxar del niu la seva filla (l’Eva!), i una agent de la propietat immobiliària que mai no s’ha atrevit a fer les seves pròpies eleccions a la vida.
Les integrants de T de Teatre, que amb aquest espectacle celebren vint-i-cinc anys de trajectòria, són les encarregades de compartir amb el públic els dolors diversos que pateixen aquestes dones sota les ordres de Julio Manrique, en una peça coescrita pel director juntament amb Marc Artigau (Ushuaïa, T’estimem tant, Grace) i amb l’actriu, traductora i dramaturga Cristina Genebat (Santa Nit). El repartiment està format per Rosa Gàmiz, Carolina Morro, Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta, Jordi Rico i Àgata Roca.
NOTES DEL DIRECTOR
Llegeixo, recentment, una entrevista en un popular diari de casa nostra que em crida molt l’atenció. L’entrevistat és un prestigiós neurocirurgià, el doctor Jordi Montero, tota una eminència en el camp del dolor. Al final de l’entrevista, el doctor ens regala el següent diagnòstic: “El segle XXI és el segle de les emocions, de les neurociències i de les dones.”
Tanco el diari, fascinat. I, és clar, no puc evitar escombrar cap a casa. Penso en E.V.A. i en les Eves que conté. En la nostra Eva, una noia de vinti-cinc-anys plena de projectes, d’incerteses, de curiositat, de temors i de desig. Una pàgina, encara, en blanc. Una noia del segle XXI.
I penso, també, en l’altra E.V.A.: l’escala visual analògica del dolor. Una eina utilitzada en l’àmbit de la medicina per tal d’avaluar numèricament el dolor que sentim. Per mirar, d’alguna manera, d’objectivar-lo. Tot i que, és realment possible objectivar el dolor? El dolor que sentim? Podem mesurar allò que sentim, allò que ens fa maL’ Podem reduir les emocions a un càlcul, a un nombre? I, finalment, penso en elles. En les T de Teatre. En les quatre dones que ara fa poc més de vint-i-cinc anys decidien emprendre, totes juntes, un viatge que, intueixo, potser no imaginaven, aleshores, que les duria tan lluny.
Si el doctor Montero té raó, i jo crec que en té, aquesta nova “escala” en el viatge de les T se’ns revela plena de sentit: parlarem de dones, d’emocions i de neurociències. I d’altres coses, és clar: de casualitats que potser no ho són del tot, d’amistats que el temps, inexorablement, aprima o engreixa però que sempre modifica, o d’aquell concepte de què tant es parla i en la pràctica del qual encara no passem de ser uns aprenents força maldestres: l’empatia. I també hi haurà armaris tancats que ens fa molta por obrir encara que a dins hi faci un fred insuportable, i hi haurà cançons que no ens atrevim a cantar, i hi haurà humor, i amor, i dolor i teatre. I hi haurà, espero, esperem, vida.
Em sento molt afortunat d’haver rebut l’encàrrec de dirigir aquest nou espectacle de les T de Teatre. Un espectacle concebut i escrit pensant en elles, pensat amb elles, pensat per a elles. Quatre dones de teatre, quatre amigues que bufaran les vint-i-cinc espelmes d’un pastís per celebrar que continuen juntes, en ple segle XXI. I que continuen endavant.