
13 febr. 2015 Torna la tragèdia Lucrècia, l'obra més important del Neoclassicisme literari i teatral català
L’autor Joan Ramis és un dels escriptor en llengua catalana cabdals per a la literatura del segle XVIII
Dimecres 18 de febrer es podrà tornar a veure a La Seca Espai Brossa Lucrècia, de Joan Ramis i Ramis, considerada l’obra neoclàssica més important de la literatura catalana, que va ser descoberta pel filòleg i polític Jordi Carbonell i que ara dirigeix Sergi Marí.
La tragèdia Lucrècia o Roma lliure (1769) és la més reconeguda de les tres obres dramàtiques de l’il·lustrat menorquí Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819) i la més significativa del teatre neoclàssic en català. Es tracta d’una obra patrimonial que no havia estat mai escenificada en versió original i que només ha conegut un muntatge anterior, basat en una adaptació, a Palma en 1982. De les diverses Lucrècies, (Shakespeare 1594, Moratin, 1763) la de Ramis és una de les més polítiques (juntament amb la de Rousseau, 1792) i destaca per la seva denúncia de la tirania i la defensa de l’imperi de la Llei. Fou escrita quan Menorca, sota el domini britànic, després de la desfeta austriacista de 1714, era l’únic reducte on el català es trobava en una situació de normalitat.
Amb aquest espectacle, es vol difondre el patrimoni cultural de la literatura catalana. Joan Ramis és el màxim representant del que Jordi Carbonell ha anomenat “el període menorquí de la literatura catalana”, centrant-lo en la segona meitat del segle XVIII i primers anys del XIX. Les successives dominacions britàniques i una de francesa de l’illa de Menorca van tenir uns efectes polítics i socials que van propiciar un desenvolupament literari modest però molt significatiu, especialment en comparació amb la resta dels països catalans, sotmesos com estaven a l’opressió lingüística dels regnats borbònics. Joan Ramis i tota una sèrie d’il·lustrats menorquins van mantenir el caliu del català literari amb un esperit molt conscient, exercint una meritòria funció de “custodis culturals” avui encara no prou reconeguda en aquest país ple de llacunes històriques sobre els fonaments de la seva identitat.