22 ag. 2010 Tot a punt per a la IV Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani

El certamen obre una finestra a la cinematografia algeriana amb la projecció de cinc títols D'aquest país

La cita catalana amb la filmografia àrab arriba a la seva quarta edició amb renovats suports institucionals i civils, al mig D’una conjuntura especialment crítica pel que respecta al finançament D’activitats culturals i de cooperació. Del 21 al 24 D’octubre de 2010, la Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya projectarà deu títols de ficció i documentals compromesos amb la realitat que envolta els seus realitzadors, apropant al nostre país produccions de difícil cabuda als circuits comercials. La mostra, sense caràcter competitiu, està organitzada per L’ONG Sodepau i el Cinebaix (amb la col·laboració del prestigiós Festival de Beirut ?Ayam Beirut Al Cinema?iya?) i vol afavorir un intercanvi professional i cultural entre cineastes, a la vegada que trencar els tòpics sobre el món àrab.

Una finestra oberta a la filmografia algeriana

Algèria serà el país convidat a mostrar a Sant Feliu el millor de la seva recent filmografia. La selecció inclou dos títols de ficció,  Harragas (2009, Merzak Allaouache) i Dernier maquis (2008, Rabah Ameur-Zaïmeche) i tres documentals, Lettre à ma soeur (2008, Habiba Djahnine), Frantz Fanon. Memoire D’asile (2002, Abdenour Zahzah) i China is still far (2009, Malek Bensmaï).

Harragas (2009, Merzak Allaouache)
Harragas, dirigida per Merzak Allouache, reflecteix el drama de la immigració i dels que arrisquen les seves vides creuant en patera des de les costes magrebines cap a les espanyoles. Protagonitzada per Nabil Asli, va guanyar la Palmera d’or al Festival de València el 2009.

 
Dernier maquis (2008, Rabah Ameur-Zaïmeche)
Dernier maquis, de factura franco-algeriana i dirigit pel cineasta Rabah Ameur-Zaimeche, és l’últim capítol del tríptic sobre la immigració format per Wesh Wesh, qu’est-ce qui se passe? i Bled Number One.

 
Lettre à ma soeur (2008, Habiba Djahnine)
Lettre à ma soeur és un documental signat per la realitzadora Habiba Djahnine, amb el qual vol donar una resposta impossible a la seva germana assassinada. ?És una manera D’explicar el que ha passat des de fa deu anys. Vull tornar sobre els llocs per veure el que ha estat de Tizi-Ouzou i la gent que coneixia i amb la qual militava. Vull preguntar-los per què L’assassinat i la massacre de civils han estat L’única resposta al conflicte D’Argèlia. Per què el diàleg s’ha fet impossible??

 
Frantz Fanon. Memoire D’asile (2002, Abdenour Zahzah)
Frantz Fanon. Memoire D’asile és un retrat del psiquiatra i teòric revolucionari Frantz Fanon, nascut el 1925 a Martinica, resistent al petainisme colonial, escriptor i posteriorment ambaixador de la República Algeriana a l’Àfrica Negra. Personatge emblemàtic dels anys 60 i 70, denunciant amb passió el racisme i el colonialisme. Va ser admirat pels Black Panthers, els joves revolucionaris del Tercer Món i d’Europa.

 
China is still far (2009, Malek Bensmaï)
Una mirada nostàlgica que recorda la batalla algeriana per la seva independència, fa cinquanta anys. El director Malek Bensmaï visita un poble petit al camp algerià, entre un oasi i una estepa, descrit com el ‘bressol de la Revolució’. Filmant els habitants actuals i la quotidianitat del lloc, aprofundeix en el seu passat, desenterrant un tapís fascinant d’històries que reflecteixen la lluita algeriana per definir un futur, a la vegada que assimilen el tumultuós llegat del seu passat.