
07 set. 2017 Un tret al cap, de Pau Miró, obre la temporada 2017-18 a la Sala Beckett
El text de Pau Miró, una reflexió tendra i punyent sobre el periodisme, torna del 13 de setembre a l’1 d’octubre
Redacció.- La Sala Beckett reprèn l’activitat aquest cap de setmana, amb tres funcions de Fantasmes. Històries de Pau i Justícia amb les localitats exhaurides, amb motiu de la Festa Major del barri del Poblenou.
I la setmana que ve, torna a la cartellera Un tret al cap, la història d’una periodista (Emma Vilarasau) que ha estat despatxada del seu diari, punt de partida que serveix per ordir una reflexió sobre quin és el paper del periodisme en la nostra societat. Una història que el mes de juliol, dins del Festival Grec, va tenir una molt bona acollida tant de públic com de crítica. Els espectadors poden recuperar-la ara a la sala de Poblenou del 13 de setembre a l’1 d’octubre, engegant la temporada 2017/18 de la Sala Beckett. Les entrades ja estan a la venda.
Un tret al cap és un text del dramaturg Pau Miró, dirigit per ell mateix. Vilarasau està acompanyada a escena per Imma Colomer, que interpreta la seva germana, i Mar Ulldemolins, una noia jove que vol denunciar una situació injusta que ha patit i demana ajut a la periodista. A partir del 27 de setembre, però, hi haurà una modificació en el repartiment i Vicky Luengo substituirà Mar Ulldemolins en el muntatge. Luengo també interpretarà el paper en les actuacions de la gira de l’espectacle, programades a Manacor, Girona -dins del Festival Temporada Alta-, Castelló i Palafrugell.
Pau Miró proposa una història tendra i amarga a la vegada, interpretada per tres personatges femenins que ens parlen de les formes diverses que pren la censura tant en l’àmbit públic com en el privat. L’última creació del dramaturg Pau Miró no renuncia a l’humor ni a mostrar els aspectes més íntims dels personatges protagonistes. Un tret al cap és una coproducció de la Sala Beckett i el Grec 2017 Festival de Barcelona.
Sinopsi
Tres dones formen un triangle encapçalat per una periodista massa incòmoda per al diari en el qual treballava i que l’acaba d’acomiadar. L’acompanyen en escena la seva germana, que només vol gaudir dels darrers anys de la seva vida en plenitud, i una víctima que exigeix que el seu cas surti a la llum pública. Totes tres han anat a parar a un carreró sense sortida del qual només podran sortir-ne dient aquelles coses que són tan difícils de dir…