Última funció de La casa sota la sorra

El muntatge musical D'EGOS teatre basat en la novel.la homònima de Joaquim Carbó

Demà diumenge 29 de juliol al Teatre Borràs de Barcelona es celebra la última funció de l’espectacle que ha donat el salt del teatre públic al circuit comercial després de L’èxit assolit fa dues temporades en la seva presentació a la Sala Gran del TNC (van esgotar les localitat la primera setmana). Cinc nominacions rebudes als Premis Butaca 2010 i 4 més als Premios de Teatro Musical 2011, avalen la trajectòria D’aquesta coproducció D’EGOS teatre amb el Teatre Nacional de Catalunya i la col·laboració de Vania Produccions.

Perdut en un hotel D’El Caire, en Pere Vidal, un jove barceloní amb ganes D’aventura es pregunta per què ha creuat la mar Mediterrània responent un misteriós anunci al diari. Ben aviat, una atractiva i perillosa agent secreta li respondrà els seus dubtes: a partir D’aquest moment, sota la identitat de L’arqueòleg Peter Whitel. En Pere haurà D’emprendre un viatge a través D’Egipte i el Sudan transportant documents de gran valor, fins arribar a la seva destinació final: la casa sota la sorra, la seu d´una organització criminal comandada pel malèvol senyor Ti, un criminal pertorbat amb un obscur propòsit.

Aquest és L’argument de la versió teatral de La casa sota la sorra, el segon espectacle propi D’EGOS teatre, una obra de teatre musical de sèrie negra que parodia les pel·lícules d´aventures, basada en L’exitosa novel.la juvenil D’un dels autors més prolífics de la literatura catalana, Joaquim Carbó. La novel·la, publicada L’any 1966, compta ja amb 72 reedicions i ha venut més de 180.000 exemplars. Fins i tot a Hollywood, on va ser un projecte de pel·lícula, però finalment no va arribar a bon port.

L’adaptació a càrrec D’EGOS teatre és nou text teatral que incorpora també elements d´altres novel·les del mateix autor, i tot plegat resulta un espectacle trepidant, ple d´humor, suspens i números musicals. La banda sonora està inspirada en el jazz de la primera meitat de segle XX però de vegades s´impregna d´un perfum ara exòtic, ara irreverent, d´un aire aventurer o fins i tot wagnerià, de pinzellades folklòriques i reminiscències de cabaret alemany.

Etiquetes: