10 oct. 2011 Una alternativa a les exposicions tradicionals
El Centre d'Arts Contemporànies de Vic acull l'exposició 'Això no és un museu. Artefactes mòbils a l'aguait'
‘Això no és un museu. Artefactes mòbils a l’aguait’ és una exposició comissariada per Martí Peran i produïda per ACViC-Centre d’Arts Contemporànies en col·laboració amb AC/E Acción Cultural Española. S’inscriu en el marc del projecte ‘Ceci n’est pas une voiture’, impulsat de manera conjunta per ACVic, Can Xalant i Idensitat. Compta amb diverses fases de desenvolupament en les que col·laboren o han col·laborat Universitat de Barcelona, Museo Centro de Arte Reina Sofía, Roulotte, Trànsit i Cercle Artístic Sant Lluc.
L’exposició es planteja, segons Martí Peran, “com un exercici de documentació i reflexió sobre la construcció d’artefactes mòbils en qualitat D’elements per a una concepció expandida del museu o, en alguns casos, com una alternativa al mateix”. En ella es presenta una primera selecció de més de 50 casos d’estudi procedents de diverses ciutats i països. Plantejada com un arxiu informatiu, l’exposició exhibeix també alguns dels artefactes originals així com diferents produccions realitzades a partir de la seva tasca al carrer. S’ha previst una itinerància durant la qual es podran afegir nous casos en relació amb els contexts específics on s’exhibeixi.
En el seu conjunt, el projecte ‘Ceci n?est pas une voiture’ s’ha articulat mitjançant una successió de fases que es vehiculen temporalment i es porten a terme en diferents espais. Aquesta exposició és una D’elles i precedeix una fase de residència i producció de projectes que s’ha realitzat a Vic i Mataró amb L’objectiu d’impulsar nous projectes incorporant uns artefactes mòbils preexistents, el Dispositiu Itinerant D’Idensitat i el CX-R de Can Xalant. Els projectes Servei Públic D’Optimització de Trastos (S.P.O.T.) del col·lectiu MAkea i Càmping, Caravaning, Arquitecturing de Miquel Oller i Sofia Mataiz, que s’han realitzat a través D’aquesta residència a ACVic i Can Xalant, es presenten conjuntament amb els projectes d’una llarga llista d’artistes.
L’exposició adquireix una posada en escena caracteritzada per una acumulació, selecció i ordenació D’iniciatives i estratègies que es despleguen i transiten per L’espai urbà. Algunes es camuflen, altres lluiten per la seva visibilitat, unes desenvolupen accions paral·leles, altres són part D’elles en erigir-se com formalitzadores de processos, unes construeixen espais, altres el parasiten, unes imiten artefactes autoconstruïts ja existents, altres plantegen enginyosos aparells innovadors. La majoria busquen la interacció directa, el deambular per l’espai públic eminentment urbà, i en el seu conjunt es desprèn la suposició D’una recerca per trobar una alternativa a les vies més institucionalitzades de L’art o, com planteja Martí Peran, ?una subversió de la lògica del museu?. El fet D’ubicar-se fora de, encara que aguaitant el museu, esbossa múltiples interrogants. La pluralitat de formats, situacions, llocs i temps contribueixen en alguns casos a apuntar possibles respostes, mentre que en d’altres exprimeixen aquesta llarga agonia plantejada des del recorrent tema de la mort de L’art.
El territori, allò social i també allò educatiu estan presents en la majoria dels casos d’estudi que es presenten a l’exposició, però ho estan també en el desenvolupament generat per aquest complex projecte sota el títol ‘Ceci n?est pas une voiture’. ACVIc se sent còmode en aquests processos expandits, dilatats en el temps, estesos per diferents llocs i relacionats entre sí mitjançant múltiples negociacions amb diversos agents involucrats, ja siguin individus, institucions o col·lectius autogestionats. Ens interessa l’art, l’educació i el territori establint entre i per mitjà d’ells xarxes, però generant estructures de caràcter rizomàtic, en les que alguns nodes aspiren i assoleixen la independència D’altres. Alguns formen part de la xarxa mitjançant escassos punts de connexió, però els vincles que no es desprenen són del component educatiu plantejat com a pràctica estètica i política vinculada a un context territorial.
La mostra es pot veure del 15 de novembre al 15 de gener del 2012. S’inaugura el dissabte 15 D’octubre a dos quarts de vuit del vespre.
