Una exposició al Palau Robert recorda el món literari i la personalitat de Baltasar Porcel

L’exposició “Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món”, recorda i dóna visibilitat a una de les figures més rellevants de la literatura contemporània catalana.

La Institució de les Lletres Catalanes i l’Obra Social “la Caixa” organitzen, amb la col·laboració del Palau Robert, aquesta mostra, que té com a comissari l’escriptor i crític Julià Guillamon. Es pot visitar del 20 de novembre al 28 de febrer de 2016 al Palau Robert, i del 5 de juny del 2016 al 8 de gener del 2017 al CaixaForum Palma. 

Aquesta iniciativa arriba en complir-se els sis anys de la mort de Baltasar Porcel (Andratx, 1937 – Barcelona, 2009), una figura central de la cultura catalana de les últimes dècades, amb una literatura que connecta amb els mites clàssics i ofereix una imatge trepidant del món contemporani. 

Porcel, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2007, va destacar per la força i la vitalitat d’una narrativa que travessa gèneres. El seu treball com a autor de teatre, novel·lista, autor de grans reportatges, entrevistador i columnista posa de manifest la combinació de coneixement, passió i implicació, un fet que dota la seva obra d’un segell propi. Un llegat immens pel que fa al volum i a la qualitat literària. Des que va arribar a Barcelona l’any 1960, la seva vida va seguir una transformació constant que va culminar en la seva penúltima etapa d’home públic com a president delegat de l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació.

 

El mite d’Andratx

L’exposició reconstrueix tots els aspectes de la seva personalitat i ens introdueix en el ric món literari de l’escriptor. El relat s’estructura en tres àmbits: “El mite d’Andratx”, “Notícies del món” i “El desordre global”. “Baltasar Porcel. Mallorca, Barcelona, el món” és un viatge d’anada i tornada des del món originari d’Andratx, un lloc retirat del món que obliga els seus habitants a sortir a l’aventura. 

El primer àmbit, “El mite d’Andratx”, descobreix el paisatge de Mallorca i els orígens familiars, la creació d’un espai propi i la seva interpretació en clau literària. Aquest món originari de Sant Elm, S’Arracó, Cala Conills, La Trapa, Es Pantaleu, puig Tortuga, – el mite d’Andratx– que es formula en els primers llibres, en el pas dels anys cinquanta als seixanta i que reapareix obsessivament en les seves creacions. També revela un passat mític, connectat amb les grans epopeies de la Mediterrània i amb l’aventura d’ultramar: pirates i contrabandistes, aventurers i assassins. 

L’apartat, mitjançant objectes, imatges, instal·lacions i audiovisuals, desenvolupa quatre línies argumentals: la vida al camp i la lluita per la terra, el contraban, la pirateria mediterrània i l’emigració dels andritxols a Cuba… 

L’àmbit se centra en les seves novel·les més conegudes, “Solnegre”, “La lluna i el cala Llamp”, “Els argonautes”, “Difunts sota els ametllers en flor”, “Cavalls cap a la fosca” i “El cor del senglar”.

 

Notícies del món 

En l’àmbit “Notícies del món” s’hi relata la sortida de Baltasar Porcel del món originari d’Andratx per iniciar la seva l’aventura literària, periodística i política a Barcelona. El va moure la seva ambició, sempre renovada, d’obrir altres mons i conquerir fites més altes. L’escriptor considera que tot allò que viuràs mentre siguis fora et transformarà de tal manera que quan tornis serà com si haguessis mort l’home que eres quan vas marxar. 

Des de finals dels anys cinquanta la carrera periodística de Porcel corre en paral·lel a la seva obra literària. El periodisme li permet dur una vida d’acció, conèixer tots els estrats de la societat, ser a prop del poder i, com l’admirat Chateaubriand, intervenir en la vida política des de la cultura. Una època que abasta els grans viatges i reportatges i el columnisme diari, l’anarquisme i el pujolisme, la recuperació de les grans figures de la literatura catalana del segle XX, els filòsofs, els pensadors i els activistes internacionals. 

Porcel va alternar dues capçaleres: “Destino”, de la qual va ser director en diversos moments, per fer reportatges i entrevistes, i “Serra d’Or”, per fer entrevistes. Pertanyen a aquesta època les entrevistes amb personatges rellevants (Joan Miró, Pau Casals, Salvador Dalí, Salvador Espriu, Raimon, Josep Trueta, Josep Pla, Josep Tarradellas, Josep Pla, Víctor Català, Josep Carner…). Les entrevistes de Porcel són una referència i s’han recollit en el volum “L’àguila daurada. Grans creadors a la Catalunya del segle XX (2003)”. També són d’aquesta època el viatge a Egipte i Israel, acompanyat del fotògraf Toni Catany, per veure els efectes de la Guerra dels Sis Dies, París i la Xina. Porcel és el periodista que va a buscar elements d’anàlisi sobre el terreny i que apareix fotografiat en els seus reportatges sovint a la coberta. 

Posteriorment, Baltasar Porcel va ser impulsor i president delegat de l’Institut Català de la Mediterrània d’Estudis i Cooperació (1982-1990), des d’on va promoure les trobades d’ambdós costats del mar i la projecció exterior de Catalunya, director d’algunes col·leccions d’Editorial Planeta. A partir del 1982, escriu una columna diària a “La Vanguardia”, que esdevé una de les grans referències del columnisme català. Baltasar Porcel també va ser el president delegat del Premi Internacional Catalunya, creat per la Generalitat el 1989, amb l’objectiu de reconèixer i estimular els creadors, oferir als catalans exemples de la més alta qualitat i exigència en tots els aspectes, i situar Catalunya a l’escena dels grans guardons internacionals. 

 

El desordre global 

La part final de la mostra recrea el món de les novel·les contemporànies de Porcel, la nova línia en la seva novel·lística a partir del 1989, amb una sàtira implacable de tots els sectors de la vida econòmica, política i cultural. La pobresa, els símbols del poder –cotxes i gratacels–, l’especulació immobiliària, el gran espectacle de les revistes del cor i el populisme apareixen en el remolí de la ciutat postmoderna. 

Pertanyen a aquesta nova línia en què l’escriptor s’aboca a l’actualitat de la política, la cultura i els negocis obres com ara El divorci de Berta Barca, escrita en la vigília dels Jocs olímpics de 1992, “Lola i els peixos morts”, “Ulisses a alta mar”, i “Cada castell i totes les ombres”. 

En aquest últim espai també es reserva un espai per a la Mallorca més actual i un racó purament biogràfic a través de la seva documentació personal. 

Galàxia Gutenberg, “La Vanguardia” i l’Institut Europeu de la Mediterrània col·laboren en aquesta mostra amb diverses iniciatives que ajuden a la difusió del projecte.