Una trentena de festes es citen a Vilafranca

Especialistes de les principals celebracions del país i de l’estat debaten realitats comunes

Vilafranca del Penedès esdevé els propers 29 i 30 d’octubre la capital de les festes patrimonials de Catalunya, amb motiu de ser Capital de la cultura catalana el 2015. Una trentena de celebracions del país i també algunes de les més significatives d’altres territoris i pobles de l’Estat espanyol es trobaran per analitzar i debatre el seu present i el seu futur, i alhora aprendre unes de les altres. L’àgora serà l’edifici de l’antic Escordaxor de la capital penedesenca.

Com no podia ser d’altra manera Vilafranca del Penedès, ha volgut exercir de capital de les festes majors convocant una trentena de celebracions els propers dijous 29 i divendres 30 d’octubre a la vila que senyoreja amb ‘la festa major més típica’, la de Sant Fèlix. Per això, durant dues jornades experts coneixedors d’algunes de les principals celebracions catalanes com la Patum de Berga, les Santes de Mataró, els Carnavals de Vilanova i la Geltrú i de Sitges, la Passió i Processó de Verges, les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, el Sant Narcís Gironí, o la Festa Major de Gràcia, s’asseuran junt amb les Festes de Sant Joan de Ciutadella, les Falles valencianes, l’Aste Nagusia o Semana Grande de Bilbao, i el Pilar de Saragossa, per posar en comú algunes de les realitats compartides i experimentades. La massificació, la seguretat, l’equilibri entre tradició i modernitat, o la manera d’integrar tots els segments de població seran alguns dels aspectes que presidiran les jornades.

La major concentració de festes populars assegudes a parlar que recorden els especialistes del moment ha estat estructurada en sis àmbits o taules rodones. Al costat de les celebracions més conegudes, l’organització també ha volgut comptar amb festivitats que, durant l’actual període democràtic, han passat del no res a ser àmpliament reconegudes. La festa dels Blancs i Blaus de Granollers, la Setmana Medieval de Montblanc, l’Aplec del Cargol de Lleida, la Festa del Renaiment de Tortosa o el Misteri de l’Assumpció de la Selva del Camp, són noves festes amb aroma d’arrel, com les defineixen els organitzadors d’aquestes jornades tècniques. Amb l’arribada de la democràcia a cavall dels anys 70 i 80 del segle passat, certes localitats es van adonar que no tenien celebracions que mantinguessin el suport majoritari de la població local. En alguns casos van optar per crear-les pràcticament del no res; en d’altres, s’inspiraren en motius locals més o menys coneguts. Avui aquelles festes que un dia van ser noves estan impregnades d’aromes d’arrel fins el punt que per a alguna generació ja són ‘de tota la vida’.

ÈXITS I PROBLEMÀTIQUES
Al costat de l’èxit, algunes d’aquestes manifestacions han viscut problemàtiques sovint comunes. L’àmbit d’anàlisi de la Fira de Festes Majors reflexiona sobre aquestes circumstàncies en què ha esclatat el conflicte. Les jornades treballen casos en què col·lectius alternatius han acabat sent eix conductor de la celebració; d’altres en què aquestes entitats han quedat fora de la programació considerada oficial, com sovint ha passat amb barraques o amb la Colla de Diables Foc i Gresca a Tarragona; així com festes que romanen fora dels models estandarditzats a nivell de país per la qual cosa són sovint considerades de segon rang i fins i tot atacades. Per això, les festes amb bous com el Corre de bou de Cardona, al Bages, o les de les Terres de l’Ebre, al sud del país, també seran representades tant des de l’àmbit universitari com des de les penyes i comissions taurines.

També es posaran a debat els canvis festius, com els que han comportat la introducció del Halloween; o processos de transferències de pràctiques festives d’uns territoris a uns altres, com les txoznes basques cap a Catalunya; o els tambors i bombos del Baix Aragó també cap a algunes localitats catalanes. Aquestes circumstàncies han convocat diferents analistes de la festa com la fotoperiodista i investigadora María Ángeles Sánchez –distingida amb el premi estatal de turisme i amb diferents llibres sobre les festes populars-, d’Elx i amb residència a Madrid; l’etnòleg i gestor cultural Bienve Moya –premi nacional de cultura-, de Vilanova i la Geltrú; o l’investigador Salvador Palomar de Reus.

Les jornades també han volgut posar sobre la taula experiències que, fora de l’àmbit del cicle de les festes majors, han esdevingut les celebracions més importants en els seus municipis. La festa patronal no sempre és la festa gran d’una localitat. N’hi ha casos que d’altres celebracions del calendari anual són les més viscudes i socialment acceptades per una comunitat local. En aquest sentit, les falles del Pirineu –en ple procés cap a una possible declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO- , la festa dels Raiers de la Pobla de Segur o el Pessebre de Sant Guim de la Plana, són entre la trentena de manifestacions festives representades.

Les sis taules rodones seran moderades per diferents especialistes vinculats al món festiu. De la mateixa Vilafranca, assisteixen dos ex Administradors –la figura anualment renovada i que cada any organitza la Festa Major- representant dues generacions diferents amb l’expert en castells i gegants Eloi Miralles, i la historiadora i corresponsable de xarxes socials del darrer Sant Fèlix Foix Huguet. Completen el bloc de moderació el director de la magna obra ‘Tradicionari’, Joan Soler Amigó, de Badalona; el director del recentment renovat Museu Etnològic de Barcelona, Pep Fornés; els periodistes Manel Carrera –del portal Festes.org- i Joan Ignasi Gómez –del programa Gaudeix la Festa de la Xarxa de Televisions Locals-; amb la coordinació científica del gestor cultural tarragoní Jordi Bertran, actualment conductor del projecte del Museu Casteller de Catalunya a Valls.

Les jornades comptaran també amb dues mostres etnogràfiques que donaran la benvinguda als assistents en els accessos a l’Escorxador vilafranquí. D’una banda, es tracta de les projeccions audiovisuals sobre bestiari festiu europeu i també sobre les àligues dels Països Catalans, a càrrec del veterà fotògraf vilanoví Ramon Saumell. Per altra, dins l’ADN casteller de Vilafranca del Penedès, no podia faltar una mirada cap a l’àmbit dels seus orígens. En aquest cas, després del seu pas per la seu del Departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona i per la Fira de Santa Úrsula a Valls dins el 5è Fòrum Casteller, una exposició ofereix una mirada calidoscòpica cap a la moixiganga com a antecedent casteller. La producció ha estat a càrrec de la Moixiganga de Tarragona en els 15 anys de la seva recuperació.