08 nov. 2009 Viatjar al país de les meravelles

?Alícia, un viatge al país de les meravelles' és un aventura pel món dels somnis.

El Teatre Lliure acollirà durant el mes de novembre Alícia (un viatge al país de les meravelles) a partir de l’obra homónima de Lewis Carroll amb dramatúrgia i direcció de Carlota Subirós a la Sala Fabià Puigserver fins el 29. Es tracta D’una estrena amb producció pròpia.

Un viatge que va ser somiat per primera vegada L’any 1862, en una cèlebre excursió en barca, una tarda assolellada de juliol. El matemàtic i professor de la
Universitat D’Oxford Charles L. Dodgson i un amic havien sortit amb les tres filles del degà Liddell, i va dedicar a la mitjana, L’Alice, una història fluïda i
sinuosa com el riu mateix per on remaven. En tornar a casa, la nena, de set anys, va demanar-li que escrivís les aventures que els havia explicat; ell s’hi va
posar aquella mateixa nit i va il·lustrar el manuscrit amb múltiples dibuixos. Tres anys més tard, el llibre apareixia publicat amb les il·lustracions del cèlebre
caricaturista Sir John Tenniel i signat amb el nom de ploma del seu autor, Lewis Carroll.

Des de llavors, Alícia al país de les meravelles i la seva continuació, Alícia a través del mirall, s’han convertit en dos clàssics absoluts de la literatura occidental. Per la força i la puresa de les seves imatges, carregades de
simbolisme i alhora insòlitament obertes en la seva interpretació. Pel seu joc constant amb el llenguatge, que posa en evidència fins a quin punt és arbitrari i
artificial L’ordre amb què volem dominar, a través de les paraules, L’experiència múltiple i caòtica que vivim cada dia. Per la seva relació inquietant amb la infància (és realment un llibre per a nens’). I, en definitiva, per com
aconsegueix conjurar una mirada fascinada sobre el món subvertint tots els valors establerts. Alícia és, sobretot, una manera D’obrir els ulls davant la vida.
I, alhora, una manera de tancar-los: tancar els ulls i mirar endins.

L’Alícia s’enfronta a un eixam sempre canviant de persones, animals i coses inanimades; cadascuna li qüestiona la identitat i la tracta D’idiota. (Fins a quin
punt estàs disposat a sentir-te idiota? Quantes de les teves certeses estàs disposat a posar en dubte? Quan viatges, quan et perds, quan estàs sol en un
país estranger, tot es posa en dubte. Tot el que vas trobant és atzarós, inconnex, però tu segueixes un fil implacable que lliga tot el que va passant, que ho converteix tot en signe: has de trobar el camí de retorn.) Alícia és la crònica D’un viatge radical.