Imatge de la nova obra de Victoria Szpunberg

Victoria Szpunberg parla de filosofia, precarietat laboral i dones invisibilitzades a “L’imperatiu categòric”

El muntatge està protagonitzat per Àgata Roca i Xavi Sáez i es podrà veure al Teatre Lliure de Gràcia

Redacció.- El Teatre Lliure estrena L’imperatiu categòric, un nou text de la dramaturga i directora Victoria Szpunberg que protagonitzen Àgata Roca i Xavi Sáez. Es podrà veure del 28 de febrer al 24 de març al Teatre Lliure de Gràcia.

Inspirant-se en experiències personals, Szpunberg fa un retrat social que planteja què és èticament adequat quan el sistema t’ofega. Amb dosis d’ironia, aborda temes com l’accés a l’habitatge, la precarietat laboral del professorat associat a les universitats i la invisibilització de les dones a partir dels 50 anys.

El muntatge té també un vessant filosòfic en què el principi de l’imperatiu categòric d’Immanuel Kant -aquest 2024 se celebra el tricentenari del seu naixement- té un paper fonamental, i també hi apareixen nombroses referències a Frank Kafka i Walter Benjamin.

Àgata Roca interpreta una professora d’ètica associada a la facultat de Filosofia que està en crisi. Passats els cinquanta, acabada de separar, sense poder aconseguir plaça estable a la universitat i a punt de quedar-se sense casa, comença a patir uns atacs estranys.

Per a Victoria Szpunberg era important que la protagonista fos una dona de cinquanta anys que sempre ha format part del sistema per poder retratar de quina manera comença a sentir-se invisible, sola i arraconada per la societat. “Es troba en una edat en què sentir-se fora del sistema és una cosa perillosa perquè ja no té la força o l’energia que té algú més jove”, explica.

Un dels obstacles amb què es troba la protagonista és la dificultat de trobar un pis per ella sola, després de rebre una notificació que li comunica la venda de l’edifici on viu a un fons voltor. Fa uns mesos, Szpunberg es va trobar immersa en la cerca d’un pis a Barcelona i va viure de primera mà la problemàtica de l’accés a l’habitatge. “Quan visites pisos sola, la situació no és agradable. Per entretenir-me, vaig començar a gravar amb àudio algunes d’aquestes visites”, explica la dramaturga, que n’ha recreat fragments en algunes escenes de l’obra.

Paral·lelament a aquesta experiència, Szpunberg va conèixer les condicions de precarietat laboral del professorat associat universitari, i va voler parlar-ne a través de la seva protagonista. Concretament, va voler que fos una professora associada a la facultat de Filosofia. “És una disciplina que, en general, està desprestigiada pels valors de la nostra actualitat”, explica l’autora, que també havia estudiat Filosofia i en recorda, sobretot, les classes d’ètica.

Al costat d’Àgata Roca, Xavi Sáez interpreta els diferents personatges masculins que es creuen en la vida de la protagonista. “És una parella extraordinària. Tots dos són boníssims, però és que junts ho són més”, explica Szpunberg.

Completen el muntatge l’espai escènic de Judit Colomer, el vestuari de Joana Martí, l’espai sonor de Lucas Ariel Vallejo, la il·luminació de Marc Lleixà, l’assessorament dramatúrgic d’Albert Pijuan i l’assessorament de moviment d’Ana Pérez.

Foto: Sílvia Poch