Xicu Masó tracta el trauma del desarrelament dels refugiats a Síndrome de gel

L'espectacle de nova creació s'estrena el 23 de març a Gràcia

Redacció.- El director Xicu Masó, amb els dramaturgs Mohamad Bitari i Clàudia Cedó, estrenen el proper 23 de març a Gràcia Síndrome de gel, un espectacle de nova creació sobre l’anomenada ‘síndrome de resignació’ que tracta el trauma del desarrelament dels refugiats que arriben a Europa.

La ‘síndrome de resignaciól’ és una misteriosa malaltia que, des de la dècada dels anys 90 a Suècia, afecta només els infants i els joves provinents de l’Est, de Síria, i particularment a la minoria religiosa yazidita. Una malaltia que porta a la letargia en resposta al trauma del desarrelament i a la por de ser retornats al país d’origen on tant han patit. “Els nens deixen de jugar, de parlar, de menjar i entren en un estat catatònic, gairebé en estat de coma. Et preguntes què hauran viscut aquests infants -els éssers més adaptables del món- per voler apagar-se d’aquesta manera”, ha explicat Clàudia Cedó.

La font principal d’informació d’aquest espectacle, que sense ser un documental vol mantenir el rigor de les dades que es donen, és el llibre de la metgessa sueca Elisabeth Hultcrantz, la primera persona que va identificar aquest fenomen i va donar legalitat a aquesta malaltia, inexistent per al sistema mèdic suec i per al món.

Xicu Masó torna, doncs, a abordar el tema de la migració després del seu espectacle El metge de Lampedusa, estrenat al Lliure durant la temporada 21/22. Si llavors es centrava en el viatge migratori, ara ho fa en els efectes i traumes dels refugiats un cop establerts. Síndrome de gel explica la història de l’Eman i les seves dues filles adolescents, la Baràn i la Ginar, a qui deneguen el permís de residència. Davant del terror d’haver de tornar a l’Iraq, on el Daesh continua present malgrat la fi oficial de la guerra armada, desenvolupen la síndrome. La història dibuixa una Suècia, quinta essèccia de la socialdemocràcia amb una política del benestar i un concepte de la independència molt avançats llegat d’Olaf Palme, en el moment en què el país tanca fronteres a causa del creixement de la ultradreta.

El repartiment està format pels intèrprets Sílvia Albert Sopale, Muntsa Alcañiz, Judit Farrés, Carles Martínez, Roc Martínez, Ramon Micó, Jana Punsola i Manar Taljo. Asma Ismail, tot i no ser actriu professional, se suma a aquest repartiment aprofitant la seva experiència de vida que, com a refugiada palestina arribada a Catalunya el 2010, aporta un testimoni en primera persona molt valuós.

També és valuosa l’aportació Mohamad Bitari, poeta i traductor palestí que participa de la dramatúrgia del muntatge amb Cedó. Bitari, nascut en un camp de refugiats palestí de Yarmouk -on va viure fins als 23 anys- ha contribuït a deslligar la història dels estereotips que des d’Occident tenim d’allò que considerem Orient. “En Bitari ha vetllat perquè l’espectacle no guardés un biaix occidental que no li pertoca”, ha comentat Cedó, per qui ha estat un repte beneficiós treballar a quatre mans amb en Bitari.