26 oct. 2023 El Bòlit inaugura “The Bluebird Call” de Mal Pelo

Estarà repartida entre el Bòlit La Rambla i el Bòlit Sant Nicolau

Redacció.-Avui s’inaugura l’exposició “The Bluebird Call” de la companyia de dansa Mal Pelo. Des de que van presentar el 2010 l’exposició “Refugi” al Bòlit_StNicolau, la companyia no havia tornat a exposar a Girona.

“The Bluebird Call” és un díptic que, d’una banda, reflexiona sobre la condició del migrant a través de John Berger; i, a més, recull l’experiència de més de trenta anys de carrera de la companyia establerta a Celrà. Aquesta etapa creativa del grup també prendrà forma d’espectacle escènic, a principis de desembre, en el marc del Festival Temporada Alta amb l’espectacle “Double infinite. The Bluebird Call”.

María Muñoz i Pep Ramis són un grup de creació escènica compartida que, des de 1989, han desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen text, bandes sonores originals, construcció d’espais i artefactes únics. Són, alhora, un duet i una comunitat.

La mostra reivindica, d’una banda, aquesta idea de trajectòria en un moment com l’actual, en què es premia, més que mai, la novetat, el “talent jove” i això dona lloc a un escurçament evident de les carreres artístiques. De l’altra, posa en valor el sistema de relacions que Mal Pelo ha teixit fins a construir una comunitat, que té la seu física al Mas Espolla de Celrà amb L’animal a l’esquena però que recorre, de manera sentimental, tots aquests anys de creacions de la companyia i de teixit de relacions amb creadors/es de diferents disciplines. L’exposició es converteix, així, en un lloc d’acollida i de refugi, un recorregut per universos creatius corals, que fan indistingibles la memòria personal de la col·lectiva a partir dels gestos, accions, coreografies, gires, cultius, podades, entaulades, que s’han compartit.

Al Bòlit_LaRambla hi trobem la instal·lació Bosc tancat; la companyia ha aprofitat la vasta comunitat de ballarins que han protagonitzat “Highlands” i que tanca la tetralogia dedicada a J. S. Bach (2002-2022), Bach project, per fer una nova videocreació. L’usuari haurà de travessar un bosc per veure una vídeo projecció que reflexiona sobre l’ambivalència de l’individu i la comunitat a partir del poema de John Berger, Separation. Es tracta d’un viatge, el de la migració, on la pèrdua del lloc com a referent i el sentiment de pertinença delimiten el camí. Si segle XX és el segle de les migracions econòmiques i polítiques, el segle XXI no amaina els exilis als quals la patètica guerra obliga i les peregrinacions dels refugiats climàtics.

Al Bòlit_PouRodó hi ha instal·lat el que ells anomenen Taller Memòria, un recull de materials en forma d’assaig que permeten conèixer diferents moments de la història del grup i reflexionen sobre la idea de trajectòria, comunitat i parella. Aquest 30 anys
es poden resseguir a partir de vídeos de creació, documentals, partitures, poemes, produccions entorn el seu treball o entrevistes i reflexions al voltant de l’escena o també, fins i tot, pintures i dibuixos de Pep Ramis i algunes anotacions o papers que fan servir durant els processos. El compendi de vídeo creacions son un cant a l’amistat, al lloc (L’animal a l’esquena) i a la creació.

Aquesta rerecuina mostra el que habitualment no es veu d’una companyia, el que hi ha darrera l’espectacle escènic, basat en el llenguatge del cos; un cos que creix, s’afina, i envelleix. Darrera aquesta escenificació, hi ha molta vida, molta conversa, i aquesta exposició presenta molts dels materials que han anat sorgint en paral·lel als processos de creació, així com d’altres derives del treball creatiu. De fons, també, hi trobem la relació que el grup ha tingut amb escriptors com John Berger, amb qui han col·laborat durant molts anys o amb vídeo creadores com Núria Font o Leo Castro, entre d’altres.

Mal Pelo

Mal Pelo, amb codirecció artística de Pep Ramis i María Muñoz, és un grup de creació escènica caracteritzat per una autoria compartida creada a partir del diàleg que estableixen amb creadors de diferents disciplines (dansa, filosofia, música, audiovisual…).

Durant la seva llarga trajectòria ha desenvolupat el seu propi llenguatge artístic a través del moviment i la creació de dramatúrgies que inclouen el text, bandes sonores originals, música en directe, la construcció d’espais escenogràfics, la llum i el vídeo entre altres eines escèniques. La simbiosis de tot plegat propicia entendre l’espai a partir d’una peculiar i atenta escolta de cossos i objectes, generant un univers personal caracteritzat per una amalgama de gestos i estímuls que apropen el seu treball a una espècie de dansa-assaig, entesa a partir d’un diàleg entre el cos, el text i el so. María Muñoz i Pep Ramis han trobat en l’escena un lloc idoni per dipositar la necessitat d’experimentar, preguntar i compartir els temes que són vitals en la seva trajectòria.

«Un laboratori constant sobre la el·lipsi, la sostracció, l’absència, l’espera, vertebren en el fons tota la paràbola poètica de Mal Pelo: les seves peces són nits en vetlla, vigílies d’alguna cosa, fràgils conjuraments d’una presència, caceres immòbils».

Roberto Frattini sobre Mal Pelo

Mal Pelo ha presentat, entre altres, els espectacles Quarere (1989), Sur Perros del Sur (1992), Dol (1994), La Calle del Imaginero (1996), Orache (1998), El Alma del Bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos (2002), An el silenci (2003), BACH (2004), ATLAS (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011), L’esperança de vida d’una llebre (2013), El cinquè hivern (2015), 7 Lunas (2015), The Mountain, the Truth and the Paradise (2017), On Goldberg Variations / Variations (2019), Inventions (2020), Highlands (2021), De Haber Nacido (2023) i Double Infinite (2023).

Al llarg de la seva trajectòria, Mal Pelo ha pogut col·laborar amb diferents artistes i projectes com John Berger, Erri de Luca, Lisa Nelson, Àngels Margarit, Steve Noble,  Nuria Font, Steve Paxton, Eduard Fernández, Andrés Corchero, Toni Serra, Lilo Baur,
Cesc Gelabert, Faustin Linyekula, Raffaella Giordano, Baro D’Evel, Leonor Leal, El Niño de Elche, Marta Izquierdo entre molts altres.

La trajectòria de la companyia ha rebut diversos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Cultura de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Cultura per la seva trajectòria tant en l’àmbit de la creació coreogràfica com en l’obertura de nous camins en la dansa contemporània.

El 2001, María Muñoz i Pep Ramis, impulsen el projecte L’animal a l’esquena, un centre de creació i recerca, ubicat al Mas Espolla de Celrà (Girona). El centre s’articula a partir de la intersecció de distintes disciplines i interessos, propiciant l’intercanvi entre artistes mitjançant un model de treball basat en les residències de creació. La seva ubicació geogràfica accentua la relació dels creadors amb l’entorn, intensificant d’aquesta manera la possibilitat d’establir nous diàlegs entre art i naturalesa.